Ignazio La Russa, un ‘hereu’ de Benito Mussolini com a president del Senat italià

«Som tots hereus del Duce», va dir llavors La Russa, referint-se a Benito Mussolini, el dictador feixista va morir executat pels partisans el 1945. «Jo soc hereu dels partisans», li va respondre el progressista Emiliano.

La Russa, que des d’aquest dijous és el nou president del Senat, mai ha amagat particularment la seva admiració pel difunt sàtrapa. Al revés, fins i tot n’ha presumit. És el que feia fa alguns anys quan, en un altre programa de televisió, ensenyava la seva col·lecció de bustos de Mussolini i altres relíquies de l’època feixista. Més recentment, quan durant la pandèmia per raons sanitàries es desaconsellava donar-se la mà, va arribar a proposar substituir aquest gest per la salutació feixista.

Una herència familiar

És una cosa de família. El pare de La Russa, Antonino, va ser secretari del Partit Feixista de Mussolini en una petita ciutat siciliana, Paternò, i també voluntari de guerra a l’Àfrica, on el van capturar els britànics a El-Alamein, Egipte, i va estar presoner fins al juliol de 1946. Després, Antonino La Russa també va integrar l’avui difunt partit postfeixista Moviment Social Italià (MSI) durant cinc legislatures i 20 anys consecutius fins a 1992.

Notícies relacionades

La fiscalia veu «conspiració» i la defensa de Trump ho anomena «democràcia»

Polònia s’ofereix a acollir armes atòmiques de l’OTAN

Aquest va ser l’any del relleu de La Russa fill, que va passar a ocupar l’escó del seu pare al Parlament i que des d’aleshores ha tingut de manera interrompuda múltiples llocs de poder, i s’ha convertit així en hereu d’aquesta estirp molt italiana de polítics que porten mitja vida allà. Ha sigut ministre de Defensa, diputat o senador en gairebé una desena de legislatures, i tot això després que en els terribles 70 el vinculessin amb els militants més violents de la joventut postfeixista. De la mateixa manera, el seu germà Romano va provocar indignació fa poc per fer la salutació feixista en un enterrament.

El seu acostament a Giorgia Meloni, l’actual líder de Germans d’Itàlia (formació hereva de l’MSI), va ocórrer el 2012, quan juntament amb ella i Guido Crosetto van decidir cofundar el partit que ara lidera la coalició guanyadora de les eleccions del passat 25 de setembre. Tant així que, el juliol passat, va ser un dels que més van festejar la caiguda de Mario Draghi, el primer ministre sortint d’Itàlia, quan aquest va anunciar la seva dimissió. Després d’això, també va acompanyar en repetides ocasions Meloni en els seus actes públics, durant la campanya electoral.