Els EUA augmenten la pressió sobre Cuba amb sancions a més dirigents

El conflicte entre els Estats Units i Cuba suma cada setmana nous episodis. Enmig dels patiments de l’illa, marcats per apagades i escassetat, el Departament del Tresor dels EUA va decidir dilluns ampliar les seves sancions contra altres representants del Govern cubà, entre ells el ministre d’Energia i Mines, Vicente de la O Levy, i la ministra de Comunicacions, Mayra Arevich. Les mesures de l’Oficina de Control d’Actius Estrangers (OFAC) segueixen la mateixa lògica aplicada a Veneçuela abans del 3 de gener i arriben a la màxima autoritat de l’Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba, Juan Esteban Lazo Hernández, i un integrant del Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista, Roberto Morales Ojeda. El director de la Policia, Óscar Alejandro Callejas Valcarce, i oficials del Ministeri de l’Interior (MinInt) i la Direcció d’Intel·ligència també han sigut afectats per aquesta disposició de l’OFAC.El conflicte entre els Estats Units i Cuba suma cada setmana nous episodis com si fossin capes d’una ceba que no deixa de créixer i anuncia derivacions més inquietants. Enmig dels patiments de l’illa, marcats per les apagades i l’escassetat general, el Departament del Tresor dels EUA va decidir aquest dilluns ampliar l’espectre de les seves sancions contra altres representants del Govern i l’Estat cubans, entre ells el ministre d’Energia i Mines, Vicente de l’O Levy, al centre de la tempesta política a causa de la crisi del sector, i la ministra de Comunicacions, Mayra Arevich Marín. Les mesures disposades per l’Oficina de Control d’Actius Estrangers (OFAC) segueixen la mateixa lògica aplicada a Veneçuela abans del 3 de gener i arriben a la màxima autoritat de l’Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba, Juan Esteban Lazo Hernández, així com un integrant del Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista, Roberto Morales Ojeda. El director de la Policia, Óscar Alejandro Callejas Valcarce i oficials del Ministeri de l’Interior (MinInt) i la Direcció d’Intel·ligència han sigut també assolits per aquesta disposició de l’OFAC.

El Govern de l’Havana va emmarcar les noves mesures en la campanya de pressió dels EUA a l’illa. És una manera d’actuar "immoral, il·legal i criminal", va dir el president, Miguel Díaz- Canel. "El càstig col·lectiu a què estan sotmetent el poble cubà és un acte de genocidi que ha de ser condemnat per organismes internacionals".El Govern de l’Havana va emmarcar les noves mesures a la campanya de pressió dels EUA a l’illa perquè operi reformes polítiques i econòmiques. És una manera d’actuar "immoral, il·legal i criminal", va assegurar el president Miguel Díaz-Canel. "El càstig col·lectiu a què estan sotmetent el poble cubà és un acte de genocidi que ha de ser condemnat per orgranismes internacionals i encausar penalment els seus promotors", va afegir.

L’organisme dependent del Departament del Tresor va fonamentar en termes polítics les sancions. "Durant més de 60 anys, el règim cubà va prioritzar la seva ideologia comunista i el seu enriquiment personal per sobre del benestar dels seus propis ciutadans, mentre va permetre l’explotació de Cuba per a operacions militars, terroristes i d’intel·ligència estrangera".

La caiguda de Maduro

La caiguda de Nicolás Maduro va suposar un cop d’enormes proporcions per a l’illa. Es va tallar el flux de petroli des de Veneçuela, indispensable per al seu funcionament. A partir del gener es va iniciar el setge energètic que va deixar la més gran de les Antilles sense combustible, tret del subministrament excepcional d’un petroler rus a l’abril. D’aquesta assistència ja no en queda ni una sola gota a l’illa, que torna a patir hores de talls energètics. L’Administració de Donald Trump va sancionar fa una setmana el conglomerat econòmic militar, GAESA, i altres entitats que van endurir l’asfíxia.La caiguda de Nicolás Maduro va suposar un cop d’enormes proporcions per a l’illa. No només perquè es va tallar el flux de petroli des de Veneçuela que era indispensable per al seu funcionament. A partir del gener passat es va iniciar el cèrcol energètic que ha deixat la més gran de les Antilles sense combustible, tret del subministrament excepcional d’un petroler rus l’abril passat. D’aquesta assistència ja no queda ni una sola gota a l’illa, que torna a patir hores i hores de talls energètics. Alhora, l’Administració de Donald Trump va sancionar tot just fa una setmana al conglomerat econòmic militar, GAESA, i altres entitats que no van fer més que aprofundir l’asfíxia.

Notícies relacionades

Israel intercepta tots els vaixells de la Flotilla que es dirigien a Gaza

Putin arriba a Pequín per escenificar els seus llaços d’acer amb la Xina de Xi

El secretari d’Estat, Marco Rubio, fill d’emigrants cubans, va justificar la bateria de sancions com una qüestió de seguretat nacional. Les noves disposicions no fan més que presagiar altres als ulls dels analistes. No es descarta que Washington presenti ben aviat càrrecs contra el nonagenari Raúl Castro, per un episodi ocorregut quan era el cap de les Forces Armades: la demolició de dos avions de l’organització Hermanos al Rescat, amb seu a Miami, el febrer de 1996, en plena crisi derivada de la dissolució de la Unió Soviètica.

La versió periodística sobre l’existència de drons d’origen rus i iranià en l’arsenal militar cubà va afegir un altre front de confrontació. El president, Miguel Díaz-Canel, va reivindicar el dret de Cuba a defensar el seu territori i va predir un "bany de sang" en cas d’un atac nord-americà. La visita a l’Havana del director de la CIA, John Ratcliffe, queda com un episodi llunyà, encara que va tenir lloc dijous passat. La brevetat de la seva permanència a l’illa sembla haver sigut inversament proporcional a la dimensió de l’advertència que va llançar el cap dels espies en nom de Trump. Els últims episodis confirmen que la disputa podria aguditzar-se amb el pas dels dies. Part dels interlocutors de Ratcliffe es troben entre els sancionats.La versió periodística sobre l’existència de drons d’origen rus i iraniana a l’arsenal militar cubà no va fer més que afegir un altre front de confrontació. El president Miguel Díaz-Canel va reivindicar el dret de Cuba a defensar el seu territori i va predir un "bany de sang" en cas d’una temptativa d’atac nord-americà. La fugaç i sorprenent visita a l’Havana del director de la CIA; John Ratcliffe, queda a hores d’ara com un episodi llunyà en el temps, tot i que va tenir lloc dijous passat. La brevetat de la seva permanència a l’illa sembla haver sigut inversament proporcional a la mida de l’advertència que va llançar el cap dels espies en nom de Trump. Els últims episodis no fan més que confirmar que la disputa podria aguditzar-se amb el pas dels dies. Part dels interlocutors de Ratcliffe estan entre els sancionats.