Putin proclama l’annexió de les regions ocupades d’Ucraïna i avisa que les defensarà «amb totes les forces»

El president de Rússia, Vladímir Putin, va firmar aquest divendres l’annexió de les regions ucraïneses ocupades de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia. Prèviament, aquesta matinada, Putin havia reconegut la independència de Kherson i Zaporíjia, totes dues situades al sud d’Ucraïna, un pas previ necessari. La independència del Donbass va ser reconeguda dos dies abans de llançar l’«operació militar especial» a Ucraïna.

«Aquest és el desig de milions de ciutadans i és el seu dret», va manifestar Putin durant el seu discurs en una solemne cerimònia al saló de San Jorge del Kremlin a la qual van assistir parlamentaris russos, membres del Govern, líders religiosos i governadors, així com els caps prorussos dels territoris separatistes, on entre el 23 i 27 es van celebrar referèndums per annexionar-se a Rússia condemnats per Kíiv i Occident com «farses» democràtiques. «El seu desig no es discutirà, Rússia no els trairà», va afegir abans de llançar un avís: «Defensarem la nostra terra amb totes les forces i mitjans de què disposem i farem tot per garantir la vida segura de la nostra gent. En això rau la gran missió alliberadora del nostre poble», va afirmar. La setmana passada, Putin va assegurar que estava disposat a utilitzar armes nuclears per defensar la «integritat territorial» de Rússia.

En el mateix discurs, el líder del Kremlin va abocar dures crítiques contra Occident, que va acusar de «dividir el món entre els seus vassalls i tots els altres». «Segons els racistes occidentals, (aquests últims) haurien d’afegir-se a la llista de salvatges», va afegir. I va vaticinar el «col·lapse de l’hegemonia occidental» i l’entrada del món en una fase de «transformacions revolucionàries» amb nous centres de desenvolupament que cada vegada seran més nombrosos.

Nord Stream

També va culpar directament països «anglosaxons» del suposat atac contra el gasoducte Nord Stream del Bàltic. «Les sancions no són suficients per als anglosaxons, han passat a un sabotatge increïble (...) havent organitzat explosions als gasoductes», va apuntar, per afegir que «pràcticament han començat a destruir la infraestructura energètica europea comuna». «Ho va fer el que se’n beneficia, per descomptat», va dir en una referència indirecta als Estats Units.

Després de la proclamació de l’annexió, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va anunciar la seva intenció de presentar una sol·licitud d’ingrés a l’OTAN pel procediment d’urgència. Segons el seu parer, Ucraïna ja està «de facto» de camí a convertir-se en membre de l’Aliança Atlàntica i ha demostrat la seva «compatibilitat» amb els seus estàndards militars.

La Unió Europea va condemnar de manera enèrgica i immediata el pas fet per Putin i va assenyalar que «Rússia està posant en perill la seguretat mundial». «Mai reconeixerem aquesta annexió il·legal», van remarcar els Vint-i-set caps d’Estat i de Govern de la UE en un comunicat conjunt d’extrema duresa, informa Silvia Martinez. El president dels EUA, Joe Biden, també va rebutjar l’«intent fraudulent» de Moscou de sumar territori ucraïnès i va acusar el president rus de «violar la llei internacional». La vigília, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va qualificar l’annexió com una «perillosa escalada» que compromet les perspectives de pau. 

Alegria continguda

Després de l’acte al Kremlin, Putin i els líders dels territoris annexionats van participar en l’esdeveniment d’exaltació patriòtica organitzat a la plaça Roja per commemorar l’annexió. «Va ser Rússia la que va crear la Ucraïna moderna en regalar-li els seus propis territoris, juntament amb la seva població, sense preguntar-los què volien. Quan l’URSS es va enfonsar va passar el mateix», va dir el president.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Als voltants de la cèntrica plaça, es va instal·lar un enorme dispositiu policial –format per diferents forces de seguretat com la Rosguardia, els antiavalots d’OMON, policia local i personal del Ministeri d’Emergències– per controlar qualsevol intent d’atac. Nombrosos furgons policials es trobaven aparcats al costat del famós Teatre Bolshói, llestos per emportar-se qualsevol delinqüent o manifestant que volgués aigualir la festa a l’oficialisme rus. En carrers una mica més allunyats del Kremlin, la vida seguia com un dia més.

A prop de la cèntrica plaça van arribar al matí autobusos plens d’estudiants i treballadors públics. La majoria rebutjaven parlar amb la premsa, fins i tot algun amb males maneres, però uns estudiants, Liza i Nikita, sí que van acceptar parlar amb EL PERIÓDICO. Quan se’ls va preguntar per què hi havien acudit, es van mirar i van dubtar. «¿Vols una resposta sincera?», va repreguntar Liza. «Ens van prometre crèdits universitaris», va respondre Nikita. Això implica que per haver assistit a aquest esdeveniment tindran una assignatura aprovada sense necessitat de passar exàmens, entregar treballs o assistir a classe. Un dels pocs que sí que anava vestit per a l’ocasió era Vladímir, un home de mitjana edat que defensava que «Rússia va recuperar els territoris que li pertanyen legítimament». «Dono suport al nostre Exèrcit perquè lluita contra el feixisme nord-americà», va afegir. A més de portar un cartell amb el lema «Nosaltres amb el president», portava una bandera amb els colors de San Jorge (taronja i negre) i una altra de la Unió Soviètica.