Rússia viu un èxode massiu per evitar la crida a files

I no va ser l’únic, diu: la gran majoria dels seus amics van fer exactament el mateix. Es van escapar de Rússia després de l’anunci, el 21 de setembre, de la crida a files per lluitar en la guerra d’Ucraïna. «El meu grup d’amics està completament dividit ara. Jo soc a Antalya, [al sud de Turquia], i tinc amics que són a Istanbul, a Dubai, a l’Uzbekistan, al Kazakhstan i a Geòrgia. Els que segueixen a Rússia probablement ho intentin aviat», explica el Dimitri.

La seva presa de decisió va ser ràpida. Un dia després de l’anunci de Vladímir Putin, el Dimitri va comprar el seu bitllet per sortir. Des de Moscou va marxar a Dubai i, des d’allà, a través d’Istanbul, va arribar a Antalya el 24 de setembre. Per un trajecte que, en general, costava 500 euros, el Dimitri en va pagar 1.500. I va tenir sort: en les setmanes posteriors els vols per sortir de Rússia van ascendir als 5.000 euros i més. 

Periodistes i activistes

El Dimitri és un entre molts. Concretament, un entre prop d’un milió: aquesta és l’estimació de russos que han marxat del seu país des de finals de febrer, quan Putin va decidir reactivar la campanya militar a Ucraïna, a la qual va anomenar «operació especial». 

Durant les primeres setmanes, els que fugien eren, sobretot, periodistes i activistes: gent que si es quedaven, corrien perill. Després van començar a marxar joves professionals liberals, gent de les grans ciutats russes amb feines relacionades amb la tecnologia –afectada per les sancions occidentals– que requerien mudar-se a l’estranger. 

Ara, tanmateix, la gent que fuig és diferent. Són, sobretot, homes d’entre 18 i 60 anys, i fugen del reclutament a files de finals de setembre. El Kazakhstan, l’únic país que ha donat xifres clares, ha anunciat que prop de 200.000 russos han entrat a través de la seva frontera terrestre des de l’inici del reclutament forçós rus. 200.000 persones tan sols en tres setmanes.

«Fins i tot gent que abans recolzava la guerra, que es creien el que la propaganda estatal els deia, està marxant. No volen recolzar aquesta guerra amb les seves pròpies vides. Ningú vol anar a lluitar. Les probabilitats de tornar viu, o sense ferides ni traumes greus, són molt baixes, així que molta gent està marxant», explica Eva Rapoport, una jove russa que ha creat una organització d’ajuda als russos que estan fugint del seu país. 

«Hi ha molta gent que ens contacta ‘online’ perquè els ajudem a sortir i que té en els seus perfils la lletra ‘Z’ –el símbol de l’«operació especial» russa–. I crec que es mereixen algun tipus d’ajuda i entesa perquè repetir la propaganda oficial no pot ser una ofensa punible amb la mort i anar a la guerra a morir», diu Rapoport. 

Una història que es repeteix

Una història que es repeteixAquests dies de tardor, pels carrers del centre d’Istanbul, el rus s’escolta pertot arreu. Molts són turistes; gent que tornarà a Rússia en poques setmanes. D’altres, tanmateix, sense un lloc on tornar, amenaçats, s’hi quedaran. 

És una història repetida; cent anys exactes. En la dècada de 1920, Istanbul es va omplir de russos blancs, antics aristòcrates, rics, burgesos i tsaristes favorables a l’antic règim rus i que fugien del nou i desconegut futur roig que s’estava creant a Moscou. Els que fugen ara, per contra, fugen d’un futur cada vegada més semblant al passat. 

«La gent que surt ho fa alleujada, una vegada ha aconseguit travessar la frontera, de no ser a Rússia. Allà dins molts parlen de l’estrès i el pànic que s’ha creat entre la població des que es va anunciar la crida a files», explica Rapoport, que continua:

Notícies relacionades

L’OTAN, sobre l’amenaça nuclear: «No hem vist canvis en la postura de Rússia però som vigilants»

Stoltenberg reclama als països aliats més sistemes de defensa aèria per a Ucraïna

«Molta gent diu que ha hagut de pagar suborns a la policia perquè els deixessin travessar la frontera. Suposo que la policia i els guardes intenten beneficiar-se de la situació. Però de moment tothom que vol i pot pagar-s’ho és capaç de sortir».

Mentrestant, el Dimitri decideix què passarà amb el seu futur. La seva dona sortirà de Rússia en un parell de setmanes –les dones no són reclutades–, i ell, durant aquest temps, intenta ajudar els seus amics que s’han quedat enrere. «Estan intentant sortir, però cada vegada és una mica més difícil –diu el Dimitri–. I estan espantats per si els criden i els fan anar a la guerra. No volen. Ningú vol. Si els criden desertaran, s’escaparan. No sé què els passarà, però no aniran a la guerra».