Imputen el número dos de Macron per un cas de conflicte d’interessos

Dilluns negre per al Govern de França. El secretari general de l’Elisi, Alexis Kohler, va ser imputat el 23 de setembre per un presumpte delicte de conflicte il·legal d’interessos amb la multinacional Mediterranean Shipping Company (MSC), un dels gegants del sector naval. Així ho ha anunciat aquest dilluns a la tarda la Fiscalia Nacional Financera, poques hores després que aquest matí se sabés que el ministre de Justícia, Eric Dupon-Moretti, serà jutjat per un altre affaire de conflicte d’interessos. Tot i que no fa declaracions als mitjans, Kohler representa una peça essencial en l’engranatge governamental de la presidència francesa. Fins al punt que se’l coneix com el «vicepresident a l’ombra» d’Emmanuel Macron.

La Justícia francesa tenia en el seu punt de mira Kohler des del 2018, però no l’havia imputat fins ara. La fiscalia anticorrupció sospita que el secretari general de l’Elisi –un càrrec fonamental en el sistema presidencialista de França– va incórrer en un delicte de conflicte d’interessos en el passat. Entre el 2008 i el 2010, Kohler exercia com a subdirector de l’Agència de Participacions de l’Estat (APE) i, per tant, s’asseia en el consell d’administració de les drassanes de Saint-Nazaire, les més importants al país veí. El seu principal client era l’empresa suïssa MSC, fundada per una cosina germana de la mare de Kohler i presidida pel seu oncle.

Portes giratòries

Portes giratòriesLlavors, Kohler va participar en cinc votacions favorables a MSC i tres en el consell d’administració del port de Le Havre, segons va revelar el diari digital Mediapart. Uns anys després, quan va exercir com a director de gabinet en el ministeri d’Economia, va rebre nombrosos correus electrònics sobre assumptes vinculats a la multinacional suïssa. Després d’abandonar Bercy el 2016, va treballar com a director financer d’MSC, amb un sou mensual de 28.000 euros. I, de fet, va compatibilitzar aquest càrrec amb la direcció de la campanya de Macron per a les presidencials del 2017.

«L’objectiu de la nostra iniciativa no és perjudicar Kohler, sinó combatre les portes giratòries de què es beneficien alts funcionaris», va explicar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA al maig el jutge Eric Alt, vicepresident de l’associació Anticor que va denunciar aquest affaire davant els tribunals. L’ombra dels vincles entre el número dos de l’Elisi i MSC plana també sobre una de les decisions més sui generis de la presidència del liberal Macron: la nacionalització de les drassanes de Saint-Nazaire, anunciada el juliol del 2017 i que va paralitzar l’adquisició d’aquesta infraestructura per l’empresa estatal italiana Fincantieri, una transacció a què s’oposava la multinacional suïssa.

Mà dreta de Macron

Mà dreta de Macron

Després de l’anunci aquest dilluns de la seva imputació, Kohler va reaccionar amb la publicació d’un comunicat per part del seu advocat en què «contesta amb força haver comès qualsevol delicte». «Sense que es tinguin en compte nombrosos elements en el seu favor, Kohler ha sigut imputat per un conflicte il·legal d’interessos per fets que es remunten a fa més de 10 anys», va afegir. Des que es va tenir coneixement del cas, el secretari general de l’Elisi s’havia defensat assegurant que va avisar els seus superiors dels seus vincles familiars amb MSC i que mai va participar en decisions que afectaven el grup helvètic.

Notícies relacionades

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Més de 17.000 menors han perdut la família a Gaza

Tot i que el fet d’estar imputat no implica culpabilitat, aquest anunci debilita la figura del principal col·laborador de Macron. Des del nomenament del dirigent centrista l’agost del 2014 com a ministre d’Economia, tots dos han treballat mà a mà i han sigut inseparables. Malgrat l’ombra judicial que plana sobre ell, el president no ha volgut separar-se de la seva mà dreta, que genera una gran suspicàcia en sectors del macronisme pel seu poder a l’ombra.

De fet, Kohler va influir en la decisió de nomenar al maig Elisabeth Borne com a primera ministra, tot i que el dirigent liberal contemplava altres noms. També s’encarrega de les relacions entre l’Elisi i els grans empresaris. Una peça essencial, però que es veu esquitxada per la corrupció. I això debilita la promesa inicial del macronisme de regenerar i dignificar la política.