Capitalisme i postveritat

60.000 milions en mentides: així ha fet eclosió el fosc negoci de la indústria de la desinformació

60.000 milions en mentides: així ha fet eclosió el fosc negoci de la indústria de la desinformació

RYOT Films

  • Després de la victòria de Trump i del Brexit han proliferat les consultories polítiques que fan negoci orquestrant campanyes de notícies falses per desestabilitzar altres països

  • La manipulació informativa ha trobat a les xarxes socials el canal ideal per amplificar mundialment una operació de guerra psicològica pel poder

6
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en Xarxes, algoritmes i la intersecció entre política i tecnologia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«A Bolívia no acceptem ni capos ni covards». El 12 de febrer del 2020 aquesta frase va començar a circular per Facebook com a part d’una operació digital per criminalitzar els membres del Govern d’Evo Morales i recolzar l’Executiu sorgit amb el cop d’Estat orquestrat tres mesos abans per la dreta boliviana. Tot i que els comptes que van difondre aquest i altres missatges es feien passar per «ciutadans locals», en realitat era una xarxa creada per la firma CLS Strategies, amb seu a Washington, per desplegar una «guerra bruta» contra Morales.

L’agost de l’any passat Facebook va informar que havia eliminat un total de 91 comptes falsos operats per aquesta empresa en una operació d’«ingerència estrangera» per debilitar no només el Govern bolivià, sinó també els partits de Nicolás Maduro a Veneçuela i d’Andrés Manuel López Obrador a Mèxic.

Durant tres mesos, CLS Strategies va gastar fins a 3,6 milions de dòlars en activar una «xarxa tòxica» de comptes falsos que simulaven ser mitjans d’informació, partits polítics, organitzacions civils o persones i que va captar més de mig milió de seguidors.

Guerra informativa, a contracte

Manipular l’opinió pública no és una cosa nova. Durant dècades, serveis d’intel·ligència de diversos països han estat darrere d’operacions de guerra informativa per enderrocar enemics i entronitzar aliats. No obstant, la ingerència de CLS Strategies a Llatinoamèrica no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una indústria creixent de la desinformació que es propaga a l’ombra.

Contractar empreses especialitzades perquè difonguin notícies falses a favor de la teva causa s’està convertint en un fenomen cada vegada més recurrent. Aquestes companyies de relacions públiques i agències de comunicació digital van més enllà del rentat d’imatge, la gestió de crisis o la consultoria política. Ara, uns quants milers d’euros poden servir per externalitzar agressives campanyes per promoure teories de la conspiració, crear falses narratives per interferir en eleccions i transmetre missatges polaritzants que radicalitzin els seus receptors.

La missió d’aquesta operació propagandística és inundar les xarxes socials amb una allau de missatges que acaben per sepultar la veritat. Tot i que sembli orgànic, el que llegiu a Facebook, Twitter o Telegram pot haver sigut orquestrat per agències privades que busquen modificar la vostra percepció de la realitat i sembrar una llavor de dubte al vostre subconscient.

Expansió per tot el món

Els tentacles de la indústria privada de la desinformació s’estenen per tot el món. L’any passat un estudi de la Universitat d’Oxford va identificar fins a 65 companyies dedicades a la fabricació estratègica de campanyes de notícies falses que van ser portades a terme a fins a 48 països. Des del 2009, s’haurien destinat uns 60.000 milions de dòlars a contractar aquests serveis.

Un d’aquests països és l’Índia, on una firma canadenca va crear un suposat portal contra la desinformació que ha servit per impulsar el discurs del Govern de l’ultraconservador Narendra Modi i atacar l’oposició, segons va destapar al maig el Digital Forensic Research Lab. L’estratègia de crear webs que fingeixen ser verificadores independents per recolzar determinats polítics és recurrent.

Aquest centre de recerca de la desinformació situat a Washington també ha informat del cas d’Archimedes Group, una firma israeliana que ha tret aquest tipus de campanyes en almenys 13 països per influir en processos com les eleccions de Nigèria del 2019. Una altra companyia digital, aquesta basada a Tunísia, va coordinar una xarxa de difusió de notícies falses similar per interferir en els comicis presidencials de Costa d’Ivori, el Togo i altres nacions.

En un món de postveritat cada vegada més polaritzat, la batalla informativa s’ha estès com a mecanisme de disrupció psicològica clau en la pugna pel poder polític. I la pandèmia de la Covid-19 no ha fet més que accentuar la guerra bruta per imposar certes narratives i desestabilitzar rivals. Aquest juliol famosos creadors de contingut a França i Alemanya van denunciar que se’ls havien ofert diners per dir que les vacunes contra el coronavirus mataven els seus pacients. Ells no ho van fer, però altres ‘influencers’ al Brasil i l’Índia sí que van propagar aquesta desinformació als seus milions de seguidors. Darrere d’aquest entramat global de centenars de comptes falsos hi hauria Fazze, una misteriosa agència de màrqueting vinculada a Rússia.

Les xarxes, aliades de la desinformació

La història ha deixat clars els molts motius que poden portar un Govern a voler influir en la presa de decisions d’una altra nació. La Guerra Freda va ser un clar exemple d’aquesta partida d’escacs en un tauler geopolític. També ho han sigut, més recentment, els esforços russos per interferir en les eleccions als Estats Units o desestabilitzar els països membre de la Unió Europea. No obstant, l’evolució tecnològica ha permès que cada vegada més empreses privades llancin campanyes de desinformació com sempre han fet les agències d’intel·ligència. De forma menys sofisticada, això sí.

Tot i que les lluites a l’ombra són tan antigues com la mateixa humanitat, l’auge d’aquesta indústria de la desinformació no s’entén sense la consolidació mundial de les xarxes socials com canals de comunicació omnipresents. I a l’epicentre se situa l’escàndol de Cambridge Analytica. El 2018 es va destapar que aquesta tèrbola consultoria política –impulsada pel magnat republicà Robert Mercer– havia utilitzat sense consentiment dades de milions d’usuaris de Facebook per engegar, el 2016, una campanya propagandística digital per afavorir l’elecció presidencial de Donald Trump. Aquesta informació personal va ser utilitzada per detectar els perfils d’usuaris més susceptibles i bombardejar-los amb notícies falses que, en molts casos, van acabar comprant.

L’èxit majúscul d’aquesta operació i de la campanya per a la sortida del Regne Unit de la UE, propulsada amb els mateixos mètodes, va cridar l’atenció d’oportunistes polítics i consultores. Els primers hi van veure un sistema eficaç per entrar a les ments dels votants; els segons, una oportunitat de fer caixa.

Notícies relacionades

La desinformació ha trobat a les xarxes socials un terreny fèrtil per propagar-se. Els algoritmes de recomanació de Facebook, Youtube o Twitter amplifiquen els missatges més incendiaris i conspiranoics, especialment els de la dreta. Però tot i que aconsegueix retenir durant més temps l’usuari –cosa que suposa més diners per a la companyia–, aquest model també alimenta conseqüències perverses, com la campanya d’odi a Birmània que va precipitar un genocidi ètnic contra la comunitat musulmana rohingya. En vista de l’allau de crítiques pel seu paper, les plataformes han reforçat la detecció i bloqueig de campanyes de notícies falses. Això ha fet que, com exemplifica el president filipí, Rodrigo Duterte, autòcrates de mig món hagin passat d’instrumentalitzar les xarxes per transmetre desinformació a amenaçar de tancar-les.

Tot això està ajudant a consolidar una fosca indústria de manipulació de l’opinió pública. El resultat està sent la normalització de conspiracions que erosionen la realitat compartida en què s’estableix la societat i una radicalització política que torpedina la convivència. El negoci de mentir floreix quan la democràcia es panseix.