Els Estats Units i Rússia s’enfronten en unes eleccions que poden marcar el futur d’internet

Els Estats Units i Rússia es disputen el lideratge d’un dels organismes tecnològics mundials més grans. La Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), l’organisme de les Nacions Unides encarregat de la regulació mundial de les ‘telecos’, celebra aquest dijous a Romania una conferència en la qual s’elegirà el seu nou secretari general, una decisió clau per al futur d’internet que arriba en plena tensió geopolítica i diplomàtica entre les dues potències.

D’una banda, la candidata de Washington és Doreen Bogdan-Martin, un dels tres presidents d’aquesta institució. La seva victòria posaria una dona per primera vegada al capdavant de l’UIT i seria la primera vegada que els EUA assumeixen el lideratge des dels anys 60. De l’altra, Moscou recolza Rashid Ismailov, exviceministre rus de telecomunicacions i comunicacions i antic executiu de Huawei, Nokia i Ericsson.

La votació no és fútil. Cada quatre anys, els 193 països que formen l’UIT es reuneixen junt amb empreses del sector per decidir les estratègies i prioritats que regulen les tecnologies que ens mantenen tots connectats. Des de la seva fundació el 1865 aquest organisme internacional ha traçat polítiques sobre el telègraf, les ones radiofòniques, les xarxes telefòniques i internet. Gran part de com ens comuniquem avui dia s’ha decidit en aquestes reunions.

Repressió digital

La candidatura de Rússia aixeca sospites. Des del naixement d’internet als anys 70, els estàndards de la xarxa han sigut dissenyats per permetre un flux lliure d’informació. Tanmateix, països autocràtics com la Xina, l’Aràbia Saudita o la mateixa Rússia han construït durant les últimes dècades una internet pròpia aïllada del món i sota el control del govern per així vigilar i identificar els ciutadans, censurar les seves opinions i estendre el seu jou en l’espai digital.

¿Utilitzaria el govern de Putin el lideratge de l’UIT per mirar d’alterar la governança d’internet i fer-ho més mal·leable a l’interès de les dictadures? L’UIT és un organisme pragmàtic on es prenen les decisions per consens i el poder del secretari general és limitat, però les intencions del Kremlin queden reflectides en el seu historial. El 2012, Rússia va liderar una proposta que demanava donar més poders als governs per regular el ciberespai i poder bloquejar llocs web, una petició que avalada per la Xina, l’Aràbia Saudita, Algèria, el Sudan i els Emirats Àrabs Units i que no va prosperar.

Notícies relacionades

Els Estats Units restringeixen la venda de xips sofisticats a la Xina i Rússia

Els Estats Units adverteixen Rússia d’una «resposta decisiva» si utilitza armes nuclears

Tot i que el candidat de Moscou assegura que aposta per garantir l’accés universal a internet, el país agreujat durant els últims anys la persecució digital de les veus dissidents. Des de la invasió d’Ucraïna ha prohibit plataformes com Facebook i Instagram i ha adoptat una llei que pena amb 15 anys de presó qui contradigui la versió oficial.

En els últims mesos, els EUA i Rússia han desplegat silenciosament tota la seva influència diplomàtica per obtenir suports als seus candidats. Al març, per exemple, la presidenta de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) nord-americana va aprofitar la seva visita al Mobile World Congress de Barcelona per reforçar les seves aliances amb delegacions de països europeus, d’Àsia i de Llatinoamèrica. Tot i així, els observadors apunten a una elecció ajustada. El resultat és incert.