Un solemne i grandiós funeral d’Estat acomiada Isabel II enterrada al castell de Windsor

Isabel II va tenir en el seu últim adeu el comiat colossal esperat. El perfecte cerimonial, assajat durant anys, no va defraudar els addictes a les funcions orquestrals de la monarquia britànica. El ‘farewell’ va comptar amb la barreja de pompa i emoció que requeria un dol tan magne. La nació va quedar paralitzada en una jornada d’inacabables desfilades militars amb soldats de brillants uniformes, bandes de trompetes, tambors i melancòliques gaites, oficis religiosos de boniquíssims cors i sermons laudatoris a la monarca desapareguda.

 A peu, rere el fèretre

Carles III i la resta de la família reial, inclosos alguns dels seus membres més joves, van ser els indispensables protagonistes. En segon pla van quedar caps d’Estat i caps coronats, aquesta vegada en qualitat d’extres, en el que va semblar una nostàlgica superproducció de l’era daurada de Hollywood.

 Després de quatre dies d’un tràfec constant de ciutadans davant la capella ardent, les portes de Westminster Hall es van tancar al públic a les 6.30 del matí. Quan van tornar a obrir-se, quatre hores més tard, el fèretre de la reina partia cap a l’abadia en un armó d’artilleria portat per 142 membres de la Marina Reial. El mateix carruatge s’havia utilitzat en el funeral de Jordi VI, pare de la reina. Al darrere, obrint el seguici, caminava Carles III, amb els seus germans, Anna, Eduard i Andreu, desposseït de l’uniforme militar. També ho feien Guillem, príncep de Gal·les i Enric, en vestit de carrer, a qui se li va prohibir efectuar la salutació militar al pas del taüt de la seva àvia. La seva presència i la de la seva dona, Meghan Markle, va tenir un sabor amarg, reflectit en petits detalls, que en res indiquen qualsevol indici de reconciliació.

 

Jordi i Carlota

Els il·lustres convidats havien anat arribant al temple i accedint per diferents portes, d’acord amb l’estricte protocol imposat pels britànics. El mateix protocol inapel·lable pel qual famílies reials desavingudes van acabar asseient-se juntes. El president dels Estats Units, Joe Biden, va ser un dels pocs dignataris a qui es va autoritzar desplaçar-se en vehicle propi, però va patir un embús. Biden i la seva dona aparentment van arribar tard, cosa que els va obligar a esperar fins a poder asseure’s. La majoria dels dignataris, inclosos l’emperador i l’emperadriu del Japó, així com els reis d’Espanya, van utilitzar l’autobús.

 

A l’automòbil en què viatjava Camilla, la reina consort, al costat de Caterina, princesa de Gal·les, hi anaven també els dos fills d’aquesta, els assistents de menor edat a les exèquies. Vestits tots dos de negre, la presència de Jordi de 9 anys i Carlota de 7, segon i tercera en la línia de successió dinàstica, va ser una afirmació de continuïtat i futur de la monarquia britànica. Els nens, que van començar l’escola a prop de la seva nova llar a Windsor el dia en què va morir la reina, han anat participant de manera creixent en actes públics dels seus pares.

  

El funeral d’Estat va durar una hora i va ser oficiat pel Dean, David Hoyle i l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby. En el seu sermó, el líder de l’Església anglicana, va evocar l’entrega d’Isabel II. «Les persones a qui els agrada servir són infreqüents en qualsevol àmbit de la vida. Els líders a qui els agrada servir són encara més infreqüents. Aquells que serveixen seran estimats i recordats». La primera ministra, Liz Truss, va llegir el passatge 14.6 de l’evangeli segons sant Joan. «Jo soc el camí, la veritat i la vida».

 

Al terme de la cerimònia el país va guardar dos minuts de silenci, després dels quals es va escoltar l’himne nacional.  La processó va partir pel centre dels carrers de Londres, amb la família reial de nou caminant rere el fèretre que va estar precedit per membres a cavall de la Policia Montada del Canadà. Desenes de milers de persones van contemplar en silenci la comitiva fúnebre.

Enterrament a Windsor

A les tres de la tarda el comboi arribava a Windsor i començava la processó final pel Long Walk, un camí de cinc quilòmetres. Milers de persones s’amuntegaven en el recorregut cap al Castell. Presents van estar-hi també l’euga Emma, la favorita de la reina, i els seus dos últims corgis, que ara seran cuidats pel príncep Andreu i Sara Ferguson.

 

Una vegada el fèretre va estar instal·lat a la capella de Sant Jordi, va tenir lloc l’últim ofici religiós. «Enmig d’un món que canvia ràpidament, freqüentment pertorbat, ella era la presència tranquil·la i digna», va proclamar el Dean Windsor, David Conner. Entre els 800 convidats es repetien molts dels rostres d’hores abans a l’abadia.

Notícies relacionades

Aquests són els convidats i els rebutjats al funeral d’Isabel II

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

 

Isabel II va ser enterrada a primera hora de la nit en privat, a la capella del Record, que forma part de la de Sant Jordi. Allà jeu al costat del seu marit, Felip d’Edimburg, el seu pare, el rei Jordi VI, la seva mare Isabel i la seva germana Margarida.