L’Azerbaidjan i Armènia reprenen la guerra i n’obren una altra davant Putin

Els atacs que van esclatar ahir a la nit a la frontera azerbaidjanoarmènia, dels quals s’acusen Erevan i Bakú mútuament, continuaven aquest dimarts, segons Armènia, país que ha sol·licitat a Rússia l’activació del Tractat d’Amistat, Cooperació i Assistència Mútua militar i ha demanat ajuda a l’aliança militar postsoviètica OTSC i a l’ONU.

Armènia, molt pròxima a Rússia, i l’Azerbaidjan, aliat de Turquia, han confirmat públicament les hostilitats, que suposen un nou i inesperat front per a Vladímir Putin en un delicat moment de la guerra a Ucraïna.

«L’enemic continua utilitzant artilleria, morters, vehicles aeris no tripulats i armes de gran calibre en les direccions de Vardenis, Sotk, Artanish, Ishkhanasar, Goris i Kapan, contra la infraestructura militar i civil», ha assenyalat avui el Ministeri de Defensa armeni en un informe matutí de la situació.

Va indicar que també s’estan donant batalles posicionals a certes seccions de la frontera.

«L’enemic no deixa d’intentar avançar», va denunciar la institució castrense d’Armènia.

Davant la versió d’Erevan, Bakú va atribuir la responsabilitat de l’escalada de tensions a la frontera a Armènia.

«A partir de la nit del 12 de setembre, unitats de les Forces Armades d’Armènia van portar a terme un sabotatge a gran escala en les direccions de Dashkesan, Kelbajar i Lachin de la frontera entre l’Azerbaidjan i Armènia», va dir el Ministeri d’Exteriors azerbaidjanès en un comunicat.

Mines

El Ministeri de Defensa, al seu torn, va assegurar que grups de sabotatge de les Forces Armades d’Armènia, aprofitant el terreny muntanyós, van plantar en diverses direccions mines entre les posicions de les unitats de l’Exèrcit de l’Azerbaidjan i les carreteres de subministrament.

A més, va prosseguir, els soldats armenis «van disparar intensament» contra les posicions de l’Exèrcit azerbaidjanès en aquestes tres localitats «amb armes de diversos calibres, incloent-hi morters».

Com a resultat, va assegurar Bakú, hi va haver pèrdues entre el personal de les Forces Armades de l’Azerbaidjan i la infraestructura militar també va resultar malmesa.

Per això, «es van prendre mesures de resposta decisives per part de les unitats de l’Exèrcit de l’Azerbaidjan desplegades en aquesta direcció per suprimir els punts de tret de les Forces Armades d’Armènia», va assenyalar el comunicat.

Tant Erevan com Bakú van qualificar de rotundament falsa la informació difosa per l’altra part que van ser les forces d’ells els que van començar els atacs. Macron i Putin

que van ser les forces d’ells els que van començar els atacs. Macron i PutinEl primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, va trucar immediatament als presidents de Rússia i França, Vladímir Putin, i Emmanuel Macron, així com al secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, per informar-los de la situació.

D’acord amb el mitjà armeni News.am, després d’un Consell de Seguretat d’urgència mantingut ahir a la nit a Erevan, Pashinyan va prendre la decisió d’«apel·lar oficialment a la Federació Russa per implementar les disposicions del Tractat d’Amistat, Cooperació i Assistència Mútua, a l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC) al Consell de Seguretat de l’ONU».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El Tractat d’Amistat entre Erevan i Moscou, vigent des de 1997, conté la possibilitat d’assistència militar per part de Rússia.

Durant la guerra dels 44 dies pel control de l’enclavament separatista de Alt Karabakh del 2020, en la qual Armènia va ser derrotada per l’Azerbaidjan, les autoritats armènies no van poder recórrer a Rússia, perquè els combats es van desenvolupar en territori internacionalment reconegut com a azerbaidjanès.