La guerra d’Ucraïna empeny diversos països europeus a replantejar-se el servei militar

Aquesta mateixa setmana Letònia ha mogut fitxa per recuperar el servei militar obligatori que va abolir fa tres lustres a l’integrar-se a l’OTAN. La moció ja ha sigut aprovada pel seu Govern i només falta que sigui ratificada pel Parlament. Llevat de les exempcions habituals per a determinats perfils, el reclutament serà obligatori per a tots els homes entre 18 i 27 anys, i voluntari per a les dones a partir del 2028. Una lleva amb la qual el petit país bàltic, fronterer amb Rússia i molt vulnerable a la seva interferència per l’elevat percentatge de població d’origen rus que habita en el seu si, pretén incrementar la preparació militar de la seva població.  

«El sistema militar que tenim a Letònia ha assolit els seus límits», va dir dimarts el seu ministre de Defensa, Artis Pabriks, que també va anunciar un pla per construir una segona base militar al país. «I alhora no tenim cap raó per pensar que Rússia canviarà el seu comportament». Actualment el país compta només amb 7.500 militars en actiu, avalats per 1.500 més de l’OTAN. L’objectiu és que la xifra creixi fins als 50.000. «Ningú es fa il·lusions pensant que un país com Letònia podria mantenir allunyat per si mateix Rússia, per això és membre de l’OTAN», afirma Elisabeth Braw, analista militar de l’American Enterprise Institute. «El que sí que pot, és fer-l’hi molt més difícil a l’invasor perquè no pugui arribar als seus objectius».  

Reclutament amb quotes

Riga segueix l’estela de Lituània, que el 2015 va recuperar parcialment el servei militar, poc després que Moscou mutilés per primera vegada la integritat territorial ucraïnesa. El seu sistema és diferent. Estableix una quota anual de reclutes que es cobreix amb voluntaris i joves elegits per sorteig. Aquesta quota es va augmentar al juny i el pla del seu Govern és transitar cap a un model de reclutament universal, una altra mostra de l’ansietat que ha generat al Bàltic l’agressió russa. En un altre tram de la seva vora, Polònia acaba de crear un cos militar de voluntaris pagats, una de les mesures amb què pretén doblar la mida del seu exèrcit.  

La mili també es va expandir el 2017 a Noruega, un altre dels països fronterers amb Rússia, que es va convertir en el primer país europeu i de l’OTAN a fer obligatori el servei militar per a les dones. El seu sistema és selectiu i basat en quotes, cosa que li permet escollir els joves més motivats i qualificats. Dos anys després Suècia va reintroduir el reclutament, similar al noruec i obligat per la seva incapacitat per reclutar prou militars professionals des que acabés amb la lleva el 2010. «El model noruec és dels que millor funcionen. Ja no fa falta reclutar tothom ni tenir massius cossos d’infanteria perquè la manera de fer la guerra ha canviat», diu Braw.  

Set països mai van abolir la mili

De fet, els Països Baixos van anunciar a l’abril que estudiaran el model escandinau de reclutament per quotes davant les serioses dificultats a les quals s’enfronta per atraure militars professionals. No en va té prop de 9.000 places actualment buides, segons els seus mitjans, prop d’una quarta part de l’organigrama de les seves forces armades. I el debat ha arribat també a Alemanya, que igual com Espanya, Itàlia o França va abolir el servei militar obligatori després del final de la Guerra Freda. Una mili que només s’ha mantingut en set països europeus: Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Xipre, Grècia, Àustria i Suïssa. 

Carsten Linnemann, un dels líders de la conservadora CDU, ara en l’oposició, va afirmar a l’abril que la reinstauració del servei «faria molt bé» a la societat, mentre que des del governant SPD alguns dels seus diputats han demanat que s’obri un debat de forma urgent respecte a això. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells