El missatge d’activistes i experts sobre la crisi per a Biden: «Necessitem fer més»

A poc més de dos mesos de les eleccions legislatives als Estats Units, la Casa Blanca i els demòcrates estan posant bona part del focus de campanya en els esforços i els èxits econòmics sota la presidència de Joe Biden, però la inflació disparada que ha endurit el cop de la pandèmia i alimenta la frustració ciutadana no aconsella un missatge triomfalista. El mandatari, a més, té sobre la taula una llista de reclamacions d’activistes, experts i polítics que demanen més accions, i més decidides, per abordar les crisis que afronten milions de persones de classe mitjana i rendes baixes.

A principis de mes, poc després que la Casa Blanca organitzés un fòrum virtual en què es van remarcar avanços en pandèmia en la lluita contra els desnonaments i en ajudes per pagar el lloguer, una coalició d’associacions d’inquilins, organitzacions comunitàries i grups legals li va enviar un memoràndum en què demanen que declari un estat d’emergència respecte a la vivenda i explori maneres de regularitzar els lloguers.

Aquesta regulació la veu «difícil» Meredith Greif, sociòloga a la Universitat John Hopkins i autora d’un llibre acabat de publicar sobre el paper que els llogaters han jugat en la crisi de vivenda urbana. «El més important és donar assistència financera directament als que lloguen», assegura l’experta, que rebutja la idea amb què els republicans i els demòcrates moderats s’oposen a aquestes ajudes, que creuen que podrien apujar la inflació. «Quan la gent es queda sense casa és més car per a la societat», respon Greif.

Biden té més reclamacions sobre la taula. Aquest mes també, per exemple, gairebé 60 congressistes i senadors van demanar al Govern que incrementi més enllà dels 4.000 milions de dòlars reservats per al 2023 el finançament d’emergència per ajudar les llars de rendes més baixes a pagar la factura elèctrica.

Cimera contra la gana

Notícies relacionades

Trump anuncia una demanda contra ‘The Wall Street Journal’

Netanyahu truca al Papa arran de l’atac a l’única església catòlica de Gaza

El president no està de braços plegats. De cara al setembre ha convocat una conferència de «Gana, nutrició i salut», la segona de la història de la Casa Blanca. L’original, el 1969 amb Richard Nixon al Despatx Oval, va deixar 1.800 recomanacions i d’aquestes el 90% es van fer realitat i es van crear o estendre programes d’ajuda per aliments i guies nutricionals que han marcat cinc dècades al país.

 «No sé si aconseguirem els grans canvis estructurals de la primera, però almenys es podrien rellançar aquests programes, que són bons però no arriben a tota la gent que tocaria», opina Jenique Jones, vicepresidenta d’operacions i política en l’organització de repartiment d’aliments City Harvest. Ella aposta per «replantejar programes de prestacions» però, també, per «començar a estendre què volem dir quan diem que estem combatent la gana» i afegir-ho «a altres temes socials més amplis», com a desenvolupament educatiu i emocional, salut mental o crim. Jones deixa també un missatge, clar i contundent: «Necessitem fer més».