Entrevista
Enrico Letta: «Hi ha una forta ingerència de Rússia per afavorir la dreta a Itàlia»
EL PERIÓDICO entrevista a l’ex primer ministre italià i candidat del Partit Democràtic a les eleccions del 25 de setembre
Així estan les enquestes de les eleccions a Itàlia 2022
¿Per què són crucials les eleccions a Itàlia? El possible impacte a la UE en 4 claus
En una entrevista, el progressista Enrico Letta (Pisa, el 1966), professor universitari, polític i politòleg de caire democristià, manté una veu tranquil·la i poc estressada, com si no hi hagués cansament o preocupació en els seus dies. Això, com qualsevol ciutadà a Itàlia sap, és totalment fals. Ex primer ministre d’Itàlia (2013-2014) i exdegà de l’Escola d’Assumptes Internacionals de Sciences Po de París, Letta es troba des de fa menys de sis mesos a càrrec del Partit Democràtic (PD) italià. I el moment és particularment crític. Malgrat que el seu partit ha crescut en els sondejos, Letta enfronta una campanya electoral sense una aliança de coalició que li doni gaires esperances de guanyar les venidores eleccions i frenar la ultradreta de Giorgia Meloni, la líder de Germans d’Itàlia, i Matteo Salvini, el de la Lliga. Amb el terratrèmol que això pot suposar a Europa.
Els sondejos diuen que ja ha perdut.
Els sondejos també diuen que el 45% són votants indecisos, no saben què votar. Per això ens centrarem a treballar en els indecisos i en els abstencionistes, a parlar amb ells i convèncer-los dels riscos que correm amb la dreta.
¿De quines amenaces parla?
Ara mateix, els italians tenen dues alternatives: la nostra, (que garanteix) mantenir-se al cor d’Europa al costat de França, Alemanya i Espanya, i la de Meloni i Salvini, que volen Itàlia al costat de Polònia i Hongria, països avui dirigits per governs que han sigut sancionats per la Unió Europea per moltes qüestions lligades a les llibertats fonamentals.
¿I l’economia?
Doncs estem parlant de forces polítiques que no han recolzat ni els fons de recuperació ni les mesures contra la crisi climàtica. Giorgia Meloni fins i tot ha dit que vol renegociar el Fons Europeu de Recuperació [de la covid-19], i jo crec que això és un greu error. El que hem de fer és posar en marxa aquest pla al més ràpidament possible.
¿Què hi té a veure Vladímir Putin amb Itàlia?
Rússia ha entrat en aquesta campanya electoral. Hi ha una forta ingerència de Rússia per afavorir la dreta, perquè (el Govern rus) sap que la nostra posició seguirà en la línia de la postura contrària a Putin que ha mantingut el Govern italià fins ara, mentre que Salvini i Berlusconi són dos amics (de Rússia). Això s’ha vist també recentment reflectit en les paraules de Dmitri Medvédev (ex primer ministre rus, que en un missatge a Telegram va demanar als europeus «castigar a les urnes els seus estúpids governs»).
¿Meloni és una feixista?
Respecto el que ella va dir, que és que no és feixista. Nosaltres som antifeixistes.
El pecat original del PD sembla ser no haver aconseguit teixir una aliança forta, mentre que la dreta sí que ho ha fet.
Alguns no han volgut estar amb nosaltres i ara carregaran amb la responsabilitat d’haver preferit una carrera en solitari. S’han equivocat. Jo, i he sigut molt criticat per això, he intentat pactar per allargar (la coalició de centreesquerra). El moment era ara. Dit això, també després de les eleccions és clar que preferiré parlar amb aquells més pròxims a nosaltres que amb Meloni o Salvini, amb els quals la distància és abismal.
¿Li estan trucant altres líders europeus?
A Europa hi ha gran preocupació davant (la possibilitat) que Itàlia vagi cap al model (del primer ministre hongarès, Viktor) Orbán.
¿Quines són les apostes del seu programa?
Per començar, hem proposat posar un sostre al preu de l’energia a Itàlia. Espanya va fer això fa mesos. La segona gran qüestió és la lluita contra la crisi climàtica, volem que s’apliqui la reducció del 55% (de les emissions), que s’aposti per les renovables i s’abandoni l’energia fòssil. Tercer gran tema: volem una societat de persones lliures, contrària a les lògiques patriarcals i de discriminació típiques de les dretes en el camp dels drets. I quart: una de les nostres mesures estrella és una proposta per reduir fortament els impostos sobre el treball. Volem ajudar els treballadors i les treballadores.
El PD ha perdut terreny a les zones més pobres i menys urbanes.
La paraula clau és ‘proximitat’. Per això hem proposat un pla per augmentar i millorar els serveis a les zones rurals i perifèriques, volem rellançar la figura del metge de capçalera, i també hem dedicat tota una sèrie de propostes als joves, per acabar, per exemple, amb les passanties gratuïtes, i afavorir el seu ingrés al mercat laboral i que puguin tenir una casa pròpia.
Ho havia deixat i va tornar a la política italiana. ¿Se’n penedeix?
Absolutament no. Vull una Itàlia moderna, que no vagi cap enrere. Em sento molt determinat.
Si perd, ¿continuarà sent el líder del seu partit?
Guanyarem...
Notícies relacionadesÉs molt optimista.
Miri, si mirem cap enrere, a les últimes eleccions a Itàlia, veurà que hi sol haver molta volatilitat i que els resultats van canviar de diversos punts també la setmana abans (del vot).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ASSUMPTES PROPIS Cristina Fallarás : "No puc comptar quantes vegades m’han violat"
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- Quatre morts en l’accident d’un bus que tornava a BCN
- La protagonista del congrés de Sevilla
- Les mutualitats es concentren a Catalunya i guanyen assegurats
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- Filó turístic Excursions ‘low cost’ des de Barcelona: el fenomen en auge que inunda els portals de veïns
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- El número 2 d’Emergències valora ara deixar el Consell