Mohamed bin Zayed, el xeic de la ‘petita Esparta’ de l’Orient Mitjà

El març passat, després dels primers atacs de l’Iran contra els Emirats Àrabs Units, al president del país i emir d’Abu Dhabi, Mohamed bin Zayed al-Nahyan, en va tenir prou amb una frase per fixar la seva posició en el conflicte. "La pell dels Emirats Àrabs Units és gruixuda i la seva carn és amarga; no ens poden menjar", va afirmar durant una visita a un hospital. El príncep Bin Zayed va consolidar el seu poder seguint l’estela dels Estats Units, però ara impulsa una agenda pròpia. A diferència d’altres líders del Golf, el mandatari emiratià ha trobat en el conflicte amb l’Iran un impuls per definir-se més enllà del paraigua de seguretat nord-americà i prendre les seves pròpies decisions en matèria de defensa. Un moviment que, en realitat, fa dècades que es gesta.

Conegut per les seves sigles, MBZ, el xeic ha modelat un projecte personal d’Estat basat en la construcció d’un oasi a l’Orient Mitjà, i amb l’ambició de convertir-se en un centre del poder financer internacional, un reclam per al turisme i un pont per al comerç entre continents. A aquests objectius s’hi suma una aposta per la innovació i la tecnologia, amb la vista posada a diversificar una economia encara dependent del petroli, que aporta un 30% del PIB nacional. MBZ ha optat per replantejar les seves aliances, cosa que s’ha traduït en un acostament creixent a Israel i ha contribuït a obrir una bretxa amb altres dirigents de la regió.

Fill de Zayed bin Sultan Al Nahyan, el primer president dels Emirats Àrabs Units, MBZ va créixer al si d’una de les famílies més poderoses del planeta. La dinastia Al-Nahyan, la fortuna dels quals supera els 300.000 milions de dòlars, governa Abu Dhabi, l’emirat més gran i ric dels set que integren el país i que concentra prop del 9% de les reserves mundials de petroli. Com molts altres monarques àrabs, MBZ es va formar al Regne Unit, a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst.

El seu projecte de militaritzar els Emirats i convertir-los en una mena de "petita Esparta" autoritària, un terme que fan servir analistes per referir-se al país, va començar amb la seva pròpia formació castrense. Des d’aleshores, ha impulsat una estratègia que va des de la compra massiva d’armament nord-americà, quan encara era un jove príncep hereu, fins als recents acords amb Israel i Ucraïna per accedir a tecnologia militar d’última generació i reforçar la seva capacitat de dissuasió davant l’Iran.

Militar i diplomàtic

El 1991, després de la invasió iraquiana de Kuwait, el llavors príncep va viatjar a Washington per tancar contractes d’armament multimilionaris i consolidar la seva imatge de soci fiable. Bin Zayed va aconseguir consolidar una capacitat poc habitual per a un país de dimensions reduïdes tant en població com en territori: la de projectar poder militar més enllà de les seves pròpies fronteres.

Notícies relacionades

Els EUA i l’Iran ultimen un acord de pau, però Trump demana que no "corrin"

Philippe, opció del centredreta contra Le Pen, davant la justícia

Més enllà del seu poder militar, Mohamed bin Zayed al-Nahyan ha construït una àmplia xarxa de contactes internacionals. La seva política exterior es basa en una diplomàcia d’equilibris amb Europa, els països del Golf, Rússia i Israel. De fet, els Emirats van ser un dels primers signants dels Acords d’Abraham, clau en la normalització de les relacions amb Israel.

En política domèstica, el president emiratià va intensificar la repressió a partir del 2011, malgrat l’absència de protestes relacionades amb les revoltes àrabs. Les autoritats van respondre a demandes de reformes, com la petició d’ampliar el sufragi, amb detencions d’activistes, acadèmics i advocats, el tancament d’associacions civils i processos judicials criticats per falta de garanties.