Mohamed VI aplaudeix la posició d’Espanya davant «la marroquinitat» del Sàhara

En una de les seves principals intervencions públiques de l’any, el rei del Marroc, Mohamed VI, ha assenyalat Espanya i els Estats Units com a principals suports internacionals per al seu pla d’annexió i autonomia de la totalitat del Sàhara Occidental. Ho va fer en la nit d’aquest dissabte, en el seu discurs oficial de la festa del 20 d’agost, el 69 aniversari del procés anticolonial i d’independència marroquina; i ho va fer al·ludint precisament a una antiga província espanyola a la qual l’ONU i bona part de la comunitat internacional continuen considerant pendent de descolonització i autodeterminació.

Mohamed VI va agrair la posició «clara i responsable» d’Espanya en relació amb «la marroquinitat» del Sàhara Occidental després del suport expressat el març passat pel Govern de Pedro Sánchez al pla d’autonomia del Marroc, amb el qual Madrid abandonava la seva tradicional aquiescència a les reivindicacions sahrauís del Front Polisario.

Sis vegades va pronunciar el rei l’expressió «marroquinitat del Sàhara» contra només dues la paraula «autonomia». «Apreciem la posició clara i responsable d’Espanya, la nostra veïna, que coneix bé l’origen i la realitat d’aquest desacrod», va dir el monarca a la capçalera del seu discurs, difós per l’agència oficial MAP. Aquesta al·locució al poble marroquí té el màxim rang institucional. Es tracta de l’aniversari de la Revolució del Rei i del Poble. És la denominació oficial que la monarquia alauita dona a l’alçament nacionalista de 1953 contra les autoritats colonials franceses.

Unes línies abans havia citat la principal potència que li dona suport. El monarca va considerar que la «inamovible posició dels Estats Units» a favor del pla d’autonomia ha facilitat que «nombrosos països de molt pes manifestessin el seu suport i consideració positiva a la iniciativa» de Rabat per resoldre aquesta «artificial» disputa. Per a Mohamed VI és igual que governi a Washington Donald Trump o Joe Biden: va descartar cap canvi en el posicionament geoestratègic nord-americà, del qual creu que«no s’altera amb el canvi d’administracions, ni l’afecten les conjuntures».

França, absent

El monarca també va considerar que l’aliança amb Espanya és un vincle impermeable als canvis polítics o la tensió amb Algèria. Va dir que l’«associació marroquinoespanyola» és «inalterable davant les circumstàncies regionals i els desenvolupaments polítics interns».

El rei marroquí va augurar que aquesta «posició constructiva» dels Estats Units i Espanya farà possible «obrir una nova pàgina en les relacions de confiança i l’enfortiment de l’associació de qualitat, amb aquests països amics», i va continuar amb el seu discurs sense pronunciar el nom de França, malgrat que aquest país va ser un dels principals promotors de la via autonòmica. Sí que va citar Alemanya, Holanda, Portugal, Sèrbia, Hongria, Xipre i Romania per agrair, en col·lectiu, el seu suport. I va assegurar que 30 països han obert ja consolats en «les províncies del sud», fet que interpreta com un reconeixement a «la marroquinitat del Sàhara».

L’absència de França en el discurs va evidenciar clarament el moment de tensió pel qual passen les relacions amb París, transcorreguts a més només cinc dies que el govern gal ratifiqués un forrellat migratori, la seva negativa a acceptar més visats de ciutadans marroquins.

Notícies relacionades

Trump, Clinton i la trama Epstein d’abús sexual: les claus

Trump publica amb guixots centenars de milers de documents del cas Epstein: cares famoses com Bill Clinton, Mick Jagger, Michael Jackson, Sarah Ferguson...

Des del seu saló del tron de Rabat, vestit amb la gel·laba tradicional color sorra i tocat amb el fes vermell, Mohamed VI es va dirigir a aquesta part del món que encara no considera marroquí el Sàhara Occidental, i advertint que no s’és amic del Marroc sense acceptar el seu pla d’«integritat territorial»: «L’expedient del Sahara –va dir– constitueix les lents amb què el Marroc mira el món, i és el criteri clar i senzill amb què mesura la sinceritat de les amistats i l’eficàcia de les associacions».

I encara va deixar menys espai a dubtes quan va instar amb fermesa «alguns països, entre els socis del Marroc, tant tradicionals com nous –alguns dels quals, com el Perú, acabats d’aliar per la necessitat de fosfats, escassos des que Rússia va envair Ucraïna–, que adopten posicions poc clares respecte a la marroquinitat del Sàhara» que «aclareixin les seves postures i revisin el seu contingut, de la manera que no admet interpretacions».