Llibertat d’expressió
Salman Rushdie, apunyalat als EUA
L’atac a l’escriptor, de 75 anys, va tenir lloc sobre un escenari mentre participava en un festival literari a l’estat de Nova York
L’autor de l’agressió va ser detingut immediatament i, de moment, no s’ha fet pública la seva identitat ni la seva motivació
Salman Rushdie, l’autor que va haver de passar anys amagat i protegit després que l’aiatol·là Khomeini de l’Iran emetés una fàtua el 1989 apressant a la seva execució per considerar la seva novel·la ‘Els versos satànics’ blasfema i ofensiva cap a l’islam, ha sigut apunyalat aquest divendres a l’escenari d’un festival literari a Nova York. La policia estatal ha confirmat l’atac, que s’ha produït al voltant de les 11 del matí i l’autor del qual ha sigut immediatament reduït i detingut. Fins al moment d’escriure aquestes línies no s’ha fet pública la identitat de l’agressor ni la seva motivació.
L’escriptor indobritànic, de 75 anys, ha rebut, segons diferents testimonis citats per la premsa nord-americana, diverses punyalades, incloent-ne almenys una al coll. Després de rebre atenció d’urgència sobre l’escenari, per part fins i tot d’alguns assistents a l’esdeveniment, ha sigut traslladat amb helicòpter a un hospital local, on la governadora novaiorquesa, Kathy Hotchul, ha assegurat que està rebent «l’atenció mèdica que necessita».
L’agressió a Rushdie ha tingut lloc quan havia d’oferir una conferència en el marc de les activitats d’estiu de la Chautauqua Institution, una organització cultural a l’oest de Nova York. Concretament, l’escriptor nascut a l’Índia, un país on també va tenir vetada l’entrada durant anys, havia de participar en una xerrada que, segons el programa anunciat, estava centrada «en el paper dels Estats Units com asil d’escriptors i altres artistes en l’exili i com a llar per a la llibertat d’expressió creativa».
Sense controls de seguretat
Segons assistents a la conferència citats per ‘The Washington Post’, no hi havia controls de seguretat per accedir a l’amfiteatre, que té capacitat per a 4.000 persones. «No sé per què no estava més ben protegit», ha dit al rotatiu Sam Peters, un jove de 19 anys que va explicar que hi havia anat sense estar familiaritzat amb l’obra de Rushdie «per mirar d’entendre per què la gent voldria matar algú pel que escriu».
Tot i que, públicament, el Govern iranià va deixar de recolzar la fàtua de Khomeini el 1998, aquesta no ha sigut anul·lada. El 2012, una fundació religiosa iraniana va apujar fins als 3,3 milions de dòlars la «recompensa» per l’assassinat de Rushdie, que els últims anys s’ha instal·lat a Nova York i ha portat una vida més relaxada i pública i que entre les seves obres té unes memòries sobre la persecució titulades ‘Joseph Anton’, el pseudònim que va fer servir mentre va estar amagat.
Commoció i horror
El succés ha desencadenat immediatament una onada de commoció. El senador novaiorquès Chuck Schumer ha titllat els fets de «terribles» i ha assegurat que es tracta d’«un atac a la llibertat d’expressió i de pensament».
També el món literari ha reaccionat amb consternació per l’atac a Rushdie. En un comunicat del PEN Amèrica, la branca nord-americana de l’organització que defensa la llibertat d’expressió d’autors de tot el món i que Rushdie va presidir, han mostrat «horror».
«No podem pensar en un incident comparable a un atac violent públic a un autor durant un esdeveniment literari als Estats Units», ha dit a ‘The New York Times’ l’actual consellera delegada del PEN Amèrica, Suzanne Nossel, que ha explicat també que unes hores abans de l’atac Rushdie li havia enviat un correu electrònic demanant ajuda per als escriptors d’Ucraïna en perill. «Salman Rushdie ha sigut posat a la diana per les seves paraules durant dècades però mai ha fet un pas enrere ni ha flaquejat», ha declarat Nossel. «Ha dedicat una energia incansable a ajudar altres escriptors vulnerables i amenaçats».
El portaveu del Consell de Relacions Islamicoamericanes, el principal grup de drets civils musulmà dels EUA, ha expressat inquietud per la possible demonització dels fidels d’aquesta religió abans de conèixer la identitat de l’agressor o la motivació de l’atac. «Els musulmans nord-americans, com tots els nord-americans, condemnem qualsevol violència contra qualsevol persona en la nostra societat», ha dit segons unes declaracions recollides per ‘The New York Times’.
Notícies relacionades
#salmanrushdie https://t.co/41P325b19m pic.twitter.com/lNmw7v99Ai
— Vinay Tiwari (@vinaytiwari9697) 12 de agosto de 2022
- Novetats en el format RTVE pren mesures amb 'La familia de la tele': separa Aitor Albizua i Inés Hernand de María Patiño i elimina el cor d'un dels seus blocs
- incident als voltants de l’estadi Detinguda la dona que va atropellar 15 aficionats de l’Espanyol
- Seguretat Social El Govern central vol facilitar que els jubilats combinin la seva pensió amb un ‘minijob’
- Radiografia d’un campió La Lliga de la revolució de Flick
- Treballadors de la DGAIA van alertar el 2023 del risc en les fugues de menors
- Col·loqui de Diario de Noticias i Prensa Ibérica Illa: «Fomentar l’eusquera o el català no és anar contra el castellà, és protegir el patrimoni de tothom»
- Natura L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic
- Pacte amb els Comuns El Govern tindrà en marxa el registre de grans propietaris de vivendes a l’octubre
- Famosos La gran ficada de pota de Lola Índigo després de l’atropellament a Cornellà: ha hagut de demanar perdó
- Succés Un home de 41 anys, ingressat a l'UCI en estat greu després de l'atropellament massiu a Cornellà