La guerra d’Ucraïna desencadena el furor a Alemanya pels búnquers privats

Però el senyor Müller no contesta trucades ni missatges per oferir més informació sobre el búnquer, i per tant resulta impossible contrastar si l’anunci és real o una ficció. Això últim sospita Mark Schmiechen, cap de premsa de l’empresa Bunker Schutzraum Systeme Deutschland (BSSD o Búnquers i Sistemes de Refugis d’Alemanya, en la seva traducció al català). El representant de BSSD assegura que el furor desencadenat a Alemanya pels búnquers privats des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna també dona peu a enganys i estafes.

«Ara s’ha calmat una mica, però durant les primeres tres, quatre setmanes rebíem una mitjana de cinc o sis trucades a l’hora», diu Schmiechen a EL PERIÓDICO. «La diferència entre llavors i ara és que les trucades que avui rebem són de molta més qualitat. És a dir, es tracta de gent que s’ha informat prèviament, que està construint una casa o compta amb un immoble que vol reformar». Superada la primera fase de pànic després de l’inici de la guerra, la inclusió d’un búnquer o un refugi privat en una vivenda particular es presenta com una opció més en l’actual conjuntura internacional, marcada per tensions bèl·liques, inflació i crisis energètiques.

Refugis públics

487.598. Aquesta és la quantitat de persones que la República Federal d’Alemanya podria protegir en cas d’emergència nacional com una guerra, un atac nuclear o químic. La xifra correspon al 0,6% de la població total del país, com ha publicat recentment el setmanari Die Zeit després de rebre les estadístiques oficials del Ministeri federal de l’Interior.

L’Estat alemany té actualment en propietat 599 refugis. Durant la Guerra Freda, la capacitat de protecció pública era molt més elevada en els dos costats de la frontera entre les dues Alemanyes. Com a principal front de tensió militar i nuclear entre els EUA i la Unió Soviètica, les autoritats alemanyes d’aquell moment tenien plans d’emergència molt més complets que els actuals.

Amb la caiguda del Mur de Berlín, els successius governs de l’Alemanya reunificada van anar venent els refugis públics, abandonant-los i fins i tot destruint-los per. El presumpte «final de la història» i de les guerres convencionals en sòl europeu semblava que donaven la raó a les autoritats alemanyes. La guerra a Ucraïna i l’actual horitzó, ple d’incerteses, sembla que se la treuen ara.

Assaig d’apocalipsi

En cas d’apocalipsi nuclear, sembla poc probable que un refugi privat pogués salvar la vida a una família durant gaire temps. Per tant, ¿què pot portar un ciutadà a construir un búnquer als soterranis de casa seva per a ell i la seva família? «Imagini, per exemple, una apagada i que allà fora ronden bandes que no tenen res millor a fer que assaltar persones o saquejar vivendes. Aquestes coses ja es van viure en temps de guerra. En aquest cas, si compto amb un refugi, m’hi podria retirar amb la meva família i potser també protegir els meus documents més importants. I m’hi podria quedar hores o potser dies», respon Mark Schmiechen. Després del xoc generat per la invasió russa d’Ucraïna, l’actual crisi energètica que amenaça Alemanya alimenta ara les ànsies de protecció particular de persones amb prou diners.

El ventall d’ofertes de BSSD és ampli: va des d’un contenidor d’acer d’un parell de metres quadrats –que es pot situar dins d’un pis per uns 11.000 euros– fins a un refugi de formigó armat condicionat com un apartament, que té com a preu de sortida els 60.000 euros. Aquesta última opció pot ser instal·lada dins de l’edifici, als soterranis o fins i tot al jardí de la casa amb un accés secret dins o fora de la vivenda. L’empresa –única en la seva espècie dins d’Alemanya– no posa cap límit al pressupost. Tot depèn de les necessitats del client, assegura Mark Schmiechen. I el negoci va bé: el volum de projectes suma xifres milionàries de tres dígits i inclou tant clients privats com l’Estat alemany.

Sismògraf de la por

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Es podria dir que l’èxit de l’empresa BSSD és una projecció de la por en la qual viu la societat alemanya. Independentment del sentit que pugui tenir una inversió en un búnquer privat, la seva xifra de negoci és una espècie de sismògraf del temor de la població quan mira al futur.

El representant de BSSD ho resumeix així: «Ja abans de la guerra d’Ucraïna ens vam adonar que la demanda augmentava sempre que sorgia una crisi en algun lloc del món. Però això d’ara no ho havíem viscut abans. L’augment de la demanda és exponencial. Si abans de la invasió russa la nostra web rebia 500 visites diàries, actualment superem les 10.000».