Alemanya dubta sobre el seu abandonament definitiu de l’energia nuclear

A principis d’aquest any, el full de ruta semblava indiscutible: tal com havia disposat el 2011 el Govern de la llavors canceller Angela Merkel, Alemanya arrencava el 2022 amb la ferma intenció d’apagar les tres centrals nuclears que encara funcionen al país al llarg de l’any. La catàstrofe nuclear de la central japonesa de Fukushima va ser l’últim episodi que va empènyer Alemanya d’acomiadar-se lentament d’una font d’energia amb forta oposició històrica. El desastre de Txernòbil, els efectes del qual van arribar a notar-se a Alemanya, va deixar una forta impressió entre la ciutadania.

Quan Merkel va anunciar la decisió, el pla era clar: anar apagant gradualment les centrals nuclears per convertir-se en una potència industrial que cobrís el seu consum energètic exclusivament a través de fonts renovables cap a mitjans d’aquest segle XXI. El gas –sobre tot rus– i el petroli havien de ser fins aleshores les fonts complementàries en aquesta transició cap a un model verd i sense emissions. La invasió d’Ucraïna i la històrica dependència energètica d’Alemanya respecte de les importacions fòssils de Rússia amenacen ara de retardar el pla.

Oposició liberal

Els dubtes sobre l’abandonament de l’energia nuclear ja estaven presents en mitjans conservadors i l’oposició política abans de l’actual crisi energètica. Aquests dubtes també s’eleven ara dins de la coalició tripartida de Govern conformada pels socialdemòcrates de l’SPD, Els Verds i els liberals de l’FDP. «No es tracta de gaires anys, però és probable que hàgim de fer-nos a la idea de necessitar l’energia nuclear també el 2024», ha dit aquest dimarts en una entrevista amb el canal de televisió NTV el Ministre federal de Finances i president de l’FDP, Christian Lindner.

De les tres potes del Govern federal, l’FDP és el partit que menys problemes ideològics té amb un possible retard del tancament definitiu de la centrals nuclears. El partit de Lindner aposta ja per prolongar l’ús de l’energia nuclear per fer front a un probable tall del subministrament de gas rus a través del Nord Stream 1. El gasoducte ja fa mesos que redueix lentament el flux en el que sembla un ofegament a càmera lenta de l’economia alemanya en mans del Kremlin, que respon així a les sancions occidentals.

Contradicció verda

Els ecoliberals d’Els Verds, tanmateix, s’enfronten a una enorme contradicció, ja que el lema «¿Energia nuclear? No, gràcies» forma informe del seu ADN polític des de la seva fundació en la dècada dels 80. Però la crisi energètica és tan greu a Alemanya que ja ni tan sols Els Verds s’atreveixen a descartar un possible ajornament de l’apagada nuclear.

Notícies relacionades

Brussel·les surt en defensa de la sobirania de Groenlàndia davant els plans de Trump

Almenys vuit vols a l’avió privat d’Epstein

El ministre d’Economia i Protecció Climàtica, el verd Robert Habeck, prefereix esperar als pròxims mesos. De moment, el seu ministeri preveu presentar els resultats d’un test d’estrès al sistema de proveïment energètic les pròximes setmanes. En dependrà l’aposta de la formació ecologista. El primer test d’estrès, realitzat entre els mesos de març passats i maig, va donar com a resultat que Alemanya podia prescindir de l’energia nuclear sense posar en perill el subministrament a llars i indústria. Però en aquells mesos, la crisi generada per la reducció del gas rus encara no era tan aguda.

L’última paraula del canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, serà clau. Una portaveu del Govern federal va dir aquest dilluns que el mandatari prefereix esperar als resultats del test d’estrès. El relatiu poc pes que les tres centrals nuclears suposen per al consum total d’energia del país (6%), sumat al preu polític que suposaria un retard de l’abandonament nuclear, fan dubtar els partits de centreesquerra alemanys.