Escàndol a Londres

L’exministre britànic de Finances Rishi Sunak, favorit en la batalla per la successió de Boris Johnson

Dels 10 aspirants a aconseguir el lideratge del partit conservador del Regne Unit, vuit van confirmar la nominació i participaran aquest dimecres en la primera votació eliminatòria

zentauroepp54038105 london  united kingdom   08 07 2020   a handout photo made a200708161554

zentauroepp54038105 london united kingdom 08 07 2020 a handout photo made a200708161554 / ANDREW PARSONS DOWNING STREET H

4
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

La llista de candidats oficials al lideratge del partit conservador del Regne Unit s’ha tancat aquesta tarda. D’un total de 10 aspirants, vuit van rebre el mínim de 20 vots dels seus col·legues que necessitaven per a la nominació: Rishi SunakPenny Mordaunt, Liz Truss, Jeremy Hunt, Tom Tugendhat, Suella Braverman, Kemi Badenoch i Nadhim Zahawi. El president del comitè 1922, Graham Brady, no va voler revelar el nombre de paperetes que havia obtingut cadascun d’ells. Fora van quedar Sajid Javid i Rehman Chishti. Tots dos es van retirar al no tenir prou suports.

Dimecres serà la primera votació per rellevar el dimitit Boris Johnson i quedaran eliminats els que no obtinguin 30 vots. Dijous i dilluns vinent també hi haurà votacions eliminatòries. Després de l’última només restaran dos rivals, que competiran en la segona fase. El joc presumiblement és entre Sunak, Mordaunt i Truss.

Estómac per aguantar

Curar les divisions dins del Partit Conservador, tancar les ferides, restaurar la credibilitat. El to conciliador, les bones paraules de Sunak, l’exministre de Finances, el gran favorit de moment, no poden camuflar l’acarnissada lluita que s’entaula entre els pretendents a la successió de Johnson. Els encara fidels del líder caigut la tenen jurada Sunak, al qual qualifiquen de «traïdor» i miren d’unir forces per tallar-li el pas. De poc val que en el llançament oficial de la seva campanya lloés «el bon cor» de Johnson, i afirmés que no participaria en cap operació per denigrar la seva reputació. El desig de revenja pot portar-li sorpreses desagradables. «Els seus col·legues estan mirant de demolir la seva actuació com a ministre de Finances», li va recordar un periodista. «¿Tindrà estómac per aguantar la lluita que s’acosta?», li va preguntar. «Quan això acabi hem de tornar a estar junts de nou», va ser la seva resposta. El que s’acosta són cops baixos d’uns i altres per deixar a la cuneta l’adversari. També s’endevina una forta disputa entre Truss i Mordaunt per a tenir una plaça a la final.

El ministre de Transport, Grant Shapps, havia optat per retirar-se de la competició i va anunciar el seu suport a Sunak, igual com el viceprimer ministre i titular de Justícia, Dominic Raab, i l’exministre de Sanitat, Matt Hancock. En la presentació de la candidatura també era present l’excap de disciplina del grup parlamentari, Gavin Williamson, que juntament mb Shapps va organitzar amb gran èxit la campanya per al lideratge de Johnson. Ara creuen haver trobat un altre cavall guanyador. Sunak va negar categòricament que l’exassessor del primer ministre, Dominic Cummings, tingui «res a veure» a la seva campanya.

Contes de fades

Presentant-se com el candidat més preparat per afrontar l’actual crisi, va demanar realisme econòmic. «Honestedat i responsabilitat, no contes de fades», va afirmar en al·lusió als rivals que prometen rebaixar els impostos. «No té credibilitat el proposar més despesa i alhora impostos més baixos». Ell també voldria aquesta rebaixa, va explicar, però només serà possible quan la inflació, que supera el 9% i continua augmentant, estigui controlada. «Aquesta és la veritat, tot i que sigui políticament inconvenient per a mi». En els seus plans figura l’augment de l’impost de societats del 19% al 25% el mes d’abril vinent, una cosa que l’enemista profundament amb molts diputats ‘tories’. Pràcticament la resta dels candidats prometen una retallada gairebé immediata dels impostos, si bé no han explicat com faran.

Truss i Mourdant

Aliats de Johnson en l’actual Gabinet, aquest duo dinàmic que componen Jacob Rees-Mogg, a càrrec de les oportunitats del Brexit, i la ministra de Cultura, Nadine Dorries, sostenen Truss, la ministra d’Exteriors, abanderada del Brexit i de l’ala de la dreta dura. El duel final podria lliurar-se entre Truss i Sunak. O potser amb Mordaunt, ministra de Comerç i favorita entre militants i activistes del partit. Ella té el suport de l’exministre per al Brexit, David Davis. D’acord amb un sondeig publicat dimarts d’Opinium poll, Sunak s’imposaria en aquests moments a qualsevol d’elles. Ho faria amb quatre punts d’avantatge davant Truss i amb set punts a Mordaunt. Hi ha, tanmateix, un 20% d’indecisos, fet que implica que el resultat és impredictible.

L’únic candidat lliure d’haver estat implicat en la política, els escàndols i el caos regnant en el govern de Johnson és Tom Tudendhat. L’exmilitar presenta la seva candidatura com «un nou començament net» i nega que la seva falta d’experiència ministerial sigui un obstacle. Les seves bones intencions es quedaran presumiblement en això.

Johnson veta la moció de censura laborista

Notícies relacionades

Els laboristes acusen Boris Johnson d’«abús flagrant de poder», després que el primer ministre bloquegés un vot de censura contra el seu govern. El principal partit de l’oposició havia presentat una moció que pretenia debatre i sotmetre a votació aquest dimecres. Johnson ho ha impedit saltant-se la convenció parlamentària segons la qual el govern de torn sempre accedeix a la demanda d’aquest tipus presentada pel líder de l’oposició. «És una cosa sense precedents», va assenyalar un portaveu laborista. «Una vegada més els ‘tories’ estan canviant les normes per protegir els seus qüestionables col·legues».

La moció, si triomfa, una cosa molt improbable ja que necessitava per a això vots dels conservadors, hauria obligat Johnson a marxar immediatament i s’haurien convocat unes eleccions generals. «Crec que és molt important fer cada pas possible per fer que marxi. No està capacitat per seguir en el càrrec», havia declarat el cap laborista Keir Starmer. «Se n’ha d’anar perquè el seu propi partit ha arribat a la conclusió que no es pot confiar en ell».