El detingut del tiroteig del 4 de juliol als EUA va traçar el seu pla durant setmanes

Robert Crimo, el detingut pel tiroteig del Dia de la Independència a Highland Park (Illinois, EUA), amb sis morts i 30 ferits, va planejar l’atac durant setmanes i anava disfressat de dona per no aixecar sospites, van informar aquest dimarts les autoritats.

Així ho va assenyalar en una roda de premsa el subdirector del Departament del xèrif del comtat de Lake, Christopher Covelli, després que el seu departament entrevistés testimonis i supervivents del succés i revisés gravacions de vídeo efectuades amb telèfons mòbils.

De moment, la policia no ha pogut establir quines van ser les motivacions de Crimo, de 21 anys, i contra el qual encara no s’han presentat càrrecs.

«No tenim informació que suggereixi en aquest punt si va tenir una motivació racial o religiosa», va afegir Covelli en resposta a una pregunta sobre si es podria considerar un atac antisemita perquè a la zona on es va produir hi ha una nombrosa població jueva. El que sí que han pogut aclarir les autoritats és que Crimo, que va actuar sol, va planejar l’atac durant setmanes.

«Va portar un rifle d’alta potència a la desfilada, va accedir a la teulada d’una botiga a través de l’escala antiincendis i va començar a obrir foc contra els innocents assistents a la celebració pel Dia de la Independència», que als EUA se celebra el 4 de juliol, va detallar Covelli.

VESTIT DE DONA PER OCULTAR LA SEVA IDENTITAT

Per passar desapercebut, el sospitós es va vestir de dona a fi d’amagar els seus tatuatges facials i la seva identitat. Així doncs, Covelli va explicar que el presumpte atacant, que va disparar més de 70 vegades contra la multitud, havia comprat l’arma «legalment» a Illinois.

Després del tiroteig, Crimo va abandonar la teulada des de la qual va disparar, va llançar el seu rifle i es va barrejar amb la gent com si fos un espectador més de la desfilada, per dirigir-se a la casa de la seva mare, que viu per l’àrea.

Allà va agafar el vehicle de la seva mare per escapar però va ser interceptat quan mirava de fugir. Dins d’aquest cotxe, la policia hi va trobar un segon rifle.

Mitjans locals s’han fet ressò de diversos vídeos i missatges violents que Crimo havia pujat a les xarxes socials abans de l’atac, entre els quals figura una escenificació d’un tiroteig en una escola.

Segons la cadena de televisió NBC, el jove representava en els seus vídeos diverses maneres d’assassinar, i en un dels últims mostra una decapitació. La plataforma Youtube va tancar la pàgina del jove dilluns a la nit.

«Sabem que molts dels vídeos que va penjar reflectien realment un pla i un desig de cometre una matança», va dir l’alcaldessa de Highland Park, Nancy Rotering, al canal CNN.

El president nord-americà, Joe Biden, ha ordenat avui que fins al pròxim 9 de juliol les banderes onegin a mig pal a tots els edificis federals, cosa que inclou les ambaixades i legacions consulars, a més d’instal·lacions militars a l’estranger.

La decisió, va precisar un comunicat de la Casa Blanca, es pren com a senyal de respecte envers els morts, un mexicà, i els ferits.

UN TIROTEIG A TEXAS QUE HA SIGUT UN REVULSIU

Aquest succés es produeix després que a finals de maig 19 nens i dues professores morissin pels trets d’un jove de 18 anys que va irrompre en una escola de primària a Uvalde, a Texas, amb un fusell semiautomàtic que havia comprat legalment.

Arran d’aquest atac i un altre d’ocorregut a Buffalo (Nova York), amb 10 morts, el Congrés del país va aprovar al juny augmentar el control sobre les armes de foc, amb un acord de mínims entre demòcrates i republicans.

La nova llei, rubricada per Biden, inclou una revisió del procés de compra d’armes per als menors de 21 anys i estén a tot el país les anomenades normes d’«alerta de perill» («Red Flag»), que permeten activar un procediment legal per confiscar les armes de foc dels que representin un perill per a tercers o per a si mateixos.

La legislació busca acabar, a més, amb el que es coneix com «el buit legal del nòvio», pel qual fins ara si algú era acusat de violència domèstica sense estar casat, se’l deixava continuar tenint armes en propietat, una cosa que no passa en el cas de les persones casades.

Malgrat aquesta fita legislativa, el Tribunal Suprem del país, de majoria conservadora, va ampliar al juny el dret a portar armes a l’avalar que es puguin portar en públic.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Des de començaments del 2022, un total de 317 persones han perdut la vida als EUA en tirotejos «massius», d’acord amb les dades de Gun Violence Archive, que documenta aquest tipus de violència.

Aquesta organització considera com a «tiroteig massiu» aquells amb almenys quatre víctimes, ja siguin morts o ferits, entre els quals no s’inclogui l’autor del tiroteig, en cas que hagi mort o hagi patit ferides.