Trump va pressionar Pence malgrat saber que el pla per invalidar les eleccions era il·legal

Durant quatre anys Mike Pence va ser un ferm i lleial escuder de Donald Trump. Com a candidat a vicepresident dels Estats Units i després en el càrrec, el cristià conservador mai va trencar files amb el mandatari republicà. Va callar, va assentir i va donar suport a Trump, fins i tot davant les seves declaracions i accions més controvertides. El 6 de gener del 2021, no obstant, Pence va passar a ser per a Trump un «ninot», un «maricon».

Aquests són els insults que el president li va llançar a Pence directament en una conversa telefònica aquell matí. Tot perquè el vicepresident, com estava fent feia setmanes i dies, per «instint» i per l’assessoria legal que va rebre de consellers, va insistir a no cedir a les pressions de Trump i els seus aliats per escometre un pla clarament inconstitucional que pretenia que el vicepresident no certifiqués els resultats legítims de les eleccions presidencials que va guanyar Joe Biden.

Aquestes conegudes pressions a Pence, la resistència del vicepresident de cedir, com Trump es va tornar llavors públicament cap a ell i va callar quan la massa violenta que va assaltar el Capitoli va posar Pence en una diana central de les seves amenaces, han sigut protagonistes aquest dijous en la tercera vista pública del comitè que investiga aquella insurrecció. Però possiblement el més determinant de l’audiència, sens dubte la més àrida fins ara per als ciutadans que estan seguint les retransmissions a l’abordar complexos arguments legals i constitucionals, ha sigut l’exposició pública de la trama que va dissenyar l’advocat John Eastman i que Trump va voler que apliqués Pence.

«Un cop a la recerca de teoria legal»

Un jutge federal ja va dictaminar el març, en un cas sense conseqüències legals específiques per al lletrat i el president, que tots dos «probablement» van cometre delictes amb aquesta trama. Aquell magistrat va parlar d’«un cop a la recerca d’una teoria legal», com s’ha recordat aquest dijous en el Congrés, on s’ha repassat amb detall aquella estratègia.

Eastman va plantejar dues possibilitats per a Pence, que com a vicepresident era també president del Senat i havia de presidir la sessió en la qual se certificaven els vots electorals el 6 de gener. Una era que directament rebutgés aquests vots electorals. L’altra, que suspengués el procediment i declarés una aturada de 10 dies, donant temps a diversos estats disputats a reexaminar els resultats electorals.

El problema és que les dues opcions són inconstitucionals. El problema és també que fins i tot Eastman ho sabia i ho reconeixia, com ha declarat aquest dijous en persona Greg Jacob, que era el principal advocat de Pence a la Casa Blanca. I el problema és que malgrat això Eastman i Trump van continuar pressionant Pence perquè fes alguna de les dues coses, després de reunions el dia 4 i el dia 5 i la conversa entre president i vicepresident el dia 6 en la qual Trump va llançar directament els seus insults a Pence.

Violència als carrers

En la vista també s’han exposat converses que demostren que Trump i el seu equip eren conscients que la seva pressió pública a Pence, sabent que el pla era il·legal i que el vicepresident es negaria a implementar-lo, podrien portar violència. Jacob, l’advocat de Pence, ha recordat que va dir a Eastman que si emprenien la seva trama les eleccions «bé podran haver de ser decidides als carrers». I s’han vist també gravacions del testimoni d’Eric Herschman, un dels advocats de la Casa Blanca, explicant com va recriminar a Eastman que amb les seves accions «causaria revoltes als carrers», a la qual cosa l’advocat va contestar assegurant que «hi ha hagut violència en la història del nostre país».

En un altre clip també s’ha vist Herschman explicant que li va recomanar a Eastman que es busqués un advocat penal dient-li: «El necessitaràs». No se sap si ho va fer el lletrat, que en les seves entrevistes amb els investigadors del comitè 146 vegades va invocar la cinquena esmena que protegeix contra incriminar-se a un mateix, però aquest dijous sí que s’ha revelat que va preguntar a Rudy Giuliani sobre la possibilitat d’obtenir un perdó presidencial.

«El mateix esborrany per al 2024»

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

En la vista d’aquest dijous ha testificat també el jutge conservador Michael Luttig, que va ser assessor de Pence i ha dit que «si el vicepresident hagués obeït el president, els EUA s’haurien enfonsat immediatament en el que hauria sigut equivalent a una revolució dins d’una paralitzant crisi constitucional».

Luttig també ha acusat Trump d’haver «instigat» una guerra contra la democràcia i ha denunciat que la seva «falsa i temerària insistència que va guanyar les eleccions presidencials del 2020 ha malmès la confiança dels nord-americans en les seves eleccions nacionals». «Fins i tot més alarmant és que l’expresident promet que la seva «reelecció» no li serà «robada» la pròxima vegada i els seus aliats del Partit Republicà i seguidors prometen el mateix amb deferència», ha dit també Luttig, que ha tancat la sessió d’aquest dijous amb una advertència: «L’expresident i els seus aliats estan executant el mateix esborrany per al 2024 obertament i a plena vista del poble americà».