En clau europea
Eleccions a Bulgària
La fragmentació política ha perpetuat la inestabilitat al país balcànic, que afronta demà les seves vuitenes eleccions en cinc anys. El socialdemòcrata Rumen Radev, que promet acabar amb el sistema oligàrgic de corrupció, encapçala els sondejos, però necessitaria pactar.
Bulgària, el país amb la renda per càpita més baixa de la Unió Europea (UE) i acabat d’incorporar a l’euro l’1 de gener, afronta demà les seves vuitenes eleccions parlamentàries anticipades des de l’abril del 2021, enmig d’una escalada dels preus. Encapçala els sondejos el fins fa poc president del país i general de l’Aire, Rumen Radev, al capdavant de l’acabada de crear coalició Bulgària Progressista (PB) amb un programa socialdemòcrata i la promesa de desmantellar el sistema oligàrquic de corrupció que s’ha refermat al país des del seu ingrés a la UE el 2007. La coalició està formada pel Moviment Polític Socialdemòcrates (PDS), el Partit Social Democràtic (SNP) i el Moviment Nostre Poble (DNN).
Bulgària Progressista podria obtenir del 32% al 38% dels vots. El sondeig més favorable de Market Links estima que Radev podria aconseguir 109 diputats, però es quedaria per sota dels 121 de la majoria parlamentària. Per formar govern, necessitaria pactar amb els reformistes de l’aliança Continuem el Canvi-Bulgària Democràtica (PP-DB), que podrien sumar 37 escons.
Denúncies per corrupció
Radev compta amb una imatge positiva entre els ciutadans per les seves denúncies contra la corrupció i la passivitat del Govern i la justícia des que va assumir la presidència de Bulgària el 2017. Les crítiques de Radev contra Boyko Borissov, el pràcticament perpetu primer ministre del 2009 al 2021 i líder de la filial búlgara del Partit Popular Europeu, van escalar en una crisi institucional quan l’Agència Estatal de Seguretat Nacional va espiar el president búlgar i es va detenir dos membres del seu equip.
Borissov, antic comandant de la policia secreta comunista i exguardaespatlles de l’últim dictador, Todor Zhivkov, és considerat per una bona part de la població com el responsable d’haver transformat el país en un Estat mafiós en col·laboració amb l’oligarca Delyan Peevski, acusat de compra massiva de vots i sancionat pels Estats Units per corrupció i suborn. En aquesta mateixa línia, l’ambaixador nord-americà John Beyrle ja va advertir Washington el 2006 sobre la suposada implicació de Borissov en activitats criminals i els seus vincles amb dirigents del crim organitzat, segons un telegrama diplomàtic filtrat per Wikileaks.
Durant els mesos de massives manifestacions contra el Govern de Borissov el 2020, Radev va instar infructuosament les institucions europees que deixessin de tancar els ulls davant la insostenible corrupció a Bulgària i recolzessin una "Bulgària democràtica regida per l’Estat de dret". Tanmateix, Borissov, com a membre del Partit Popular Europeu –grup amb forta influència a la Comissió Europea i a la majoria del Consell de la UE–, era percebut com una figura intocable, una situació que també es va atribuir durant anys al primer ministre hongarès Viktor Orbán fins que va abandonar el Partit Popular Europeu el 2021. Fins i tot, quan Borissov va ser detingut el març del 2022 durant el breu Govern reformista de Kiril Petkov arran d’una investigació la Fiscalia de la UE per espoliació d’ajuts europeus, el líder dels populars europeus, Manfred Weber, va sortir en la seva defensa i l’aparell judicial búlgar es va mobilitzar per protegir-lo.
El partit de Borissov va fer caure el Govern reformista el juny del 2022 amb una moció de censura. La fragmentació política dels resultats de les successives eleccions sense majories clares ha perpetuat la inestabilitat. L’últim Govern, del conservador Rosen Zhelyazkov, va caure el desembre del 2025 després d’una altra onada de massives protestes. Malgrat el rebuig majoritari ciutadà a Borissov, el seu partit GERB podria obtenir al voltant del 20% dels vots i 57 escons, gràcies a un sistema electoral marcat per dinàmiques clientelars ben arrelades.
Desigualtat social
Bulgària torna a les urnes marcada per una creixent desigualtat social. El 10% més ric acapara el 44,5% de la renda nacional, quan aquest percentatge es limitava al 33,5% el 2008, segons World Inequality Database. Al contrari, el 50% de la població ha vist reduïda la seva participació de la renda nacional del 19,3% al 16,1%. El 10% més ric també té el 59,6% de tota la riquesa del país.
Una altra font de malestar és la pujada de preus després de la introducció de l’euro, que va més enllà de la inflació del 4,1% al març que reflecteix l’índex de preus nacional. La Comissió per a la Protecció del Consumidor búlgara ha detectat pujades de preus injustificades en més de 560 béns i serveis, com el 160% en les tarifes de gimnasos, el 100% a l’aparcament públic i les perruqueries, el 67% en el transport públic, el 62% en els tomàquets i el 20% en les salsitxes.
