Claus de la pugna entre Boris Johnson i la UE per Irlanda del Nord

És una disposició clau de l’acord de retirada del Regne Unit de la UE. Va entrar en vigor l’1 de gener del 2021, però des d’aleshores la seva aplicació s’ha convertit en un maldecap per les contínues traves de Londres. El seu objectiu principal és protegir els Acords de Pau de Divendres Sant del 1998, evitar la tornada d’una frontera dura a l’illa i permetre el tràfic sense controls de les mercaderies entre el nord i el sud de l’illa. 

Les inspeccions duaneres als productes que entren a Irlanda del Nord, que continua sent part del mercat interior europeu, des de la Gran Bretanya no desapareixen, però, en comptes de fer-se a la frontera amb Irlanda, es traslladen als ports del mar d’Irlanda, perquè una vegada descarregats puguin circular sense més traves a l’illa. Per als partits unionistes nord-irlandesos el fet de situar la frontera al mar d’Irlanda, tanmateix, soscava la integritat territorial de la Gran Bretanya. A més, el Partit Unionista de l’Ulster (DUP), segon en les eleccions del maig després del Sinn Féin, es resisteix a nomenar vice primer ministre en el nou Govern nord-irlandès fins que les seves preocupacions en aquest terreny es resolguin. Una postura que ha donat ales a Boris Johnson per aprofitar la conjuntura i modificar els termes de l’acord amb la UE de forma unilateral.

La solució que planteja Londres passa per crear un doble canal d’entrada per a les mercaderies que entren a Irlanda del Nord des de la Gran Bretanya. Les destinades al mercat nord-irlandès podrien fer-ho a través d’un corredor verd, sense controls fronterers. Les destinades a la República d’Irlanda, i per tant a la UE, transitarien per un carril vermell i estarien subjectes als estàndards europeus. Les empreses britàniques que exporten al territori nord-irlandès podrien elegir entre complir els estàndards europeus o britànics. El pla de Londres també elimina de cop el paper de supervisió del Tribunal de Justícia de la UE en la resolució de possibles contenciosos a Irlanda del Nord i el substitueix per un sistema de resolució de disputes.

La proposta era esperada des de fa mesos per la Comissió Europea,que ha reaccionat advertint que si s’aprova soscavarà un acord internacional com és el Tractat de Retirada del Regne Unit de la UE, del qual forma part el protocol. De moment, la intenció de Brussel·les és reactivar el procediment d’infracció llançat el març del 2021 per la decisió unilateral de Londres d’ajornar l’aplicació dels controls fronterers, que continuen sense fer-se. L’amenaça va quedar en suspens el setembre passat, per crear un clima «constructiu» per afavorir la negociació amb Londres. La Comissió Europea va arribar fins i tot a proposar a l’octubre l’eliminació de fins al 80% dels controls i la reducció a la meitat de la paperassa, però les converses no han donat cap avenç en aquest terreny i Brussel·les lamenta que no han aprofitat la flexibilitat oferta.

La intenció del vicepresident de l’Executiu comunitari, Maros Sefcovic, és reactivar el procediment d’infracció congelat i previsiblement llançar –aquesta mateixa setmana– un nou procediment sancionador per protegir el mercat únic. A més, el responsable de negociar amb Londres ha avisat que incomplir l’acord del Brexit, del qual forma part el protocol, podria soscavar l’acord de cooperació i lliure comerç entre la UE i el Regne Unit, cosa que podria portar fins i tot a la suspensió d’aquest pacte internacional.

L’aprovació de la nova legislació proposada pel Govern de Boris Johnson, si és que aconsegueix convèncer Westminster, portarà mesos per la gran oposició parlamentària al text. Tot i així, la Unió Europea no té intenció de quedar-se de braços plegats esperant i anticipa que presentarà nous procediments d’infracció per protegir el mercat intern, si les mercaderies de la Gran Bretanya continuen entrant sense controls duaners. La batalla legal, si acaba en denúncia davant el Tribunal de Justícia de la UE, que és la màxima instància jurídica europea, podria allargar-se anys.