La campanya militar (36) | Anàlisi de Jesús A. Núñez Villaverde Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
La fam com a arma de guerra, una altra vegada
La fam com a arma és tan antiga com la guerra mateixa. Per això no suposa desgraciadament cap novetat que Rússia l’estigui utilitzant novament. Moscou no només s’ha dedicat a destruir collites de blat, blat de moro, gira-sol i ordi –matèries primeres en què es basa bona part de l’economia d’exportació ucraïnesa–, sinó també a castigar sense aliments la població local en aquelles ciutats que ha assetjat, com un instrument més per sotmetre la seva capacitat de resistència. Igualment, també ha robat quantitats considerables d’aquests mateixos cereals en el seu propi benefici.
En tot cas, fins aquí no hi hauria realment res d'estrany quan es compara amb tants altres conflictes, com el de Síria, en què s’han viscut situacions molt similars. La novetat en el cas ucraïnès és que Kíiv és un dels principals exportadors de cereals a escala mundial i el bloqueig naval a què Moscou està sotmetent el seu veí està agreujant una crisi alimentària que va molt més enllà del territori físicament afectat per la violència.Ucraïna compta amb 18 ports a les costes del mar d’Azov i del mar Negre i Rússia, aprofitant l’avantatge que Ucraïna no té amb una armada digna d’aquest nom –perquè ja es va encarregar Vladímir Putin de destruir-la al 2014–, no ha tingut cap problema a minar les entrades i sortides de tots i a patrullar aquestes aigües amb els vaixells de superfície i els submarins que hi manté desplegats.
D’aquesta manera sanciona directament Kíiv, i li impedeix comerciar amb la resta del món a través d’unes vies que suposen al voltant del 40% del PIB ucraïnès, i castiga tots els països que tradicionalment importen aquests productes per garantir-se la seguretat alimentària. Pel que fa a Ucraïna, resulta impossible escapar a aquest bloqueig, i miren de traslladar tot aquest gra per carretera i ferrocarril cap a Polònia o fins i tot per via fluvial (fins al port de Constança, a Romania), per la simple raó que no disposa de mitjans per moure un volum com aquest de mercaderies. Els països importadors, mentre veuen com s’aguditza una crisi que ja estava desencadenada abans de la invasió russa, tampoc tenen cap alternativa a curt termini. I així, uns i d’altres queden a l’espera del que els Estats Units i/o la Unió Europea puguin fer.
Entretots
En aquesta línia, girant la mirada a Washington, l’administració de Joe Biden s’ha limitat a denunciar Moscou per aquest comportament, però també ha deixat clar que no farà servir mitjans militars per trencar el bloqueig rus; bàsicament per por de la reacció de Moscou. Per la seva part, els Vint-i-set semblen disposats a mobilitzar-se per trencar el bloqueig. De moment s’han limitat a seguir a Washington per denunciar el comportament rus i reclamar, com acaba de fer Mario Draghi a la seva recent conversa amb Putin, el final d’aquesta pràctica inhumana. D’altra banda, Moscou apunta que només faria aquest pas a canvi d’un (molt improbable) alleujament generalitzat de les sancions en contra seu.
Encara s’ha de veure si a la cimera extraordinària convocada el dia 30 a Brussel·les es fa un pas més enllà, i es posa en marxa una missió naval comunitària a la zona. Una missió que introduiria vaixells militars a través del Bòsfor i l’estret dels Dardanels –comptant amb el fet que Turquia no els bloquegi el pas– per escortar combois ucraïnesos des del port d’Odessa per treure aquestes matèries primeres. ¿Estan els Vint-i-set disposats a arribar fins aquí, i a arriscar-se a una probable represàlia russa?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
