¿Per què Erdogan (de moment) veta l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN?

Quan Suècia i Finlàndia van anunciar que demanarien l’entrada a l’OTAN, tots els estats membres de l’organització transatlàntica van rebre les declaracions dels països nòrdics amb les millors de les paraules. Totes les capitals de l’OTAN van aplaudir. Però una, es va queixar. 

Ankara va assegurar que hi estava en contra. Suècia i Finlàndia van anunciar que, durant els pròxims dies, els seus ministres d’Exteriors visitarien Turquia per solucionar el problema. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va tardar poc a contestar. «No fa falta. Que no es molestin a venir cap aquí. Cap d’aquests dos països té una actitud correcta respecte al terrorisme. ¿Com hi podríem confiar?», va dir el president turc aquest dilluns a la nit. I segons els experts, els motius del president turc són, bàsicament, treure concessions dels seus aliats. 

Té molt que veure amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan, el PKK, la guerrilla kurdoturca que està en guerra contra Turquia des de la dècada dels vuitanta, i que s’ha vist reforçada amb el suport nord-americà al nord de Síria, on el grup –sota la seva filial siriana, les YPG– va ser la punta de llança de la lluita contra Estat Islàmic. 

Turquia va atacar per última vegada el grup al nord de Síria el 2019 i va veure com diversos països europeus sancionaven el seu sector armamentístic com a represàlia. Ara, a canvi d’acceptar Suècia i Finlàndia a l’OTAN –sense el vot favorable de tots els estats membre un país no pot entrar a l’Aliança– Erdogan vol que s’aixequi aquest veto i que, a més, es persegueixi els presumptes membres de les YPG i el PKK a Europa. 

Això últim no ha ocorregut perquè la justícia europea considera que si aquests presumptes membres del PKK fossin deportats a Turquia, no rebrien allà un judici just.

Un home fort

Un home fortPerò, per descomptat, hi ha més coses: «Erdogan és un home fort, i en el seu estil d’home fort va decidir treure aquest tema a la llum pública quan ho podria haver fet en privat. Aquí hi ha uns problemes que són legítims, però Erdogan ha decidit fer sortir aquest tema d’aquesta manera pel seu estil. Al final Turquia forma part de l’OTAN des de fa 70 anys i té alguna cosa a dir en el futur de l’aliança i sobre qui hi entra i qui no. Pot ser que agradi o no, però és així», explica Yörük Isik, analista geopolític turc.

Notícies relacionades

Suècia ultima la seva petició d’entrada a l’OTAN: tres claus

Suècia s’afegeix a Finlàndia i demana la seva entrada a l’OTAN

Amb una crisi inflacionària galopant a Turquia, amb una inflació oficial pròxima al 70% (i empreses independents que la situen en el 160%), aquest expert considera que una crisi d’un altre tipus, que distregui l’opinió mediàtica, pot ser-li beneficiosa a Erdogan, en hores baixes de popularitat. 

«Aquest tipus de discurs d’home fort té un impacte positiu en l’electorat turc, i amb les eleccions programades per al 2023 ja hem entrat en temps electoral. Així que hi ha moltes raons per les quals ha decidit procedir d’aquesta manera», explica Isik.