La UE es prepara davant el possible tancament total de l’aixeta de gas rus

La crisi d’Ucraïna ha rellançat el paper del gas natural com arma estratègica. La possibilitat que Rússia decideixi tallar el bombatge de gas als països de la Unió Europea (UE) genera una gran inquietud. L’empresa estatal russa Gazprom subministra més d’un terç del gas que consumeixen les llars i les indústries de la UE, una xifra que mostra una gran dependència. Una part important circula pel gasoducte que passa pel territori ucraïnès. 

Els experts afirmen que si es tanca únicament aquesta conducte, el cop, tot i ser fort, es pot superar. Hi ha alternatives de contenció, diuen. Però s’ha de preveure el pitjor, que el president rus, Vladímir Putin, decideixi tancar totes les claus. Com va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Meyer, l’objectiu de la UE és «aconseguir un subministrament continu, suficient i oportú des de diverses fonts de tot el món».

La crisi ha potenciat el mercat del gas natural liquat (GNL), que arriba a destinació amb grans barcos mercants. D’ofertes no en falten. El principal proveïdor en aquesta època de crisi són els Estats Units (EUA). Des de l’octubre passat una autèntica flota de grans metaners han anat arribat a Europa des de la costa est nord-americana, cosa que ha convertit el país nord-americà en el principal proveïdor de GNL a la UE. 

Marge de benefici

Alguns d’aquests mercants tenien com a destinació final països asiàtics, però van corregir el rumb i van acabar atracant en ports europeus. Una ruta més curta i amb més marge de benefici. Espanya és el país de la UE amb un nombre més gran de plantes per a la regasificació i l’emmagatzematge de GNL. En concentra 7 de les 22 existents al continent europeu. De tota manera, no serà fàcil distribuir el combustible emmagatzemat des de la Penínsuls per falta de gasoductes de gran capacitat. També s’ha de tenir en compte que el subministrament de GNL via marítima representa avui un gran desafiament logístic. Les xarxes de transport marítim estan al límit com a conseqüència de l’acumulació de mercaderies després de la paralització i l’alentiment del comerç mundial per la pandèmia.

Brussel·les també ha trucat a la porta de Qatar, país que comparteix amb l’Iran un dels jaciments de gas més grans del món. En l’actualitat, el percentatge de GNL que arriba a la UE del ric i petit emirat del golf Pèrsic és només del 5,2%. A la llista de proveïdors s’ha afegit també Austràlia, que ha ofert el seu gas a Europa a preu «assequible». 

Malgrat aquests gestos de «bona voluntat», tallar del tot el subministrament rus deixaria alguns països europeus en situació vulnerable, com ara Alemanya, en procés d’eliminar les plantes nuclears i bolcada a cremar menys carbó per deixar d’emetre CO2. Avui dia, Alemanya és el principal consumidor de gas d’Europa. Rússia li subministra més de la meitat del que consumeix. Potser per això, Alemanya és un dels països de la UE que s’ha mostrat menys hostil amb Rússia.

Vent a favor

Una cosa semblant passa amb Itàlia, un altre dels països vulnerables, malgrat que rep gas algerià, però del tot insuficient per cobrir la demanda. En una entrevista telefònica aquesta setmana, el president Putin, que dies abans es va reunir amb un grup d’importants empresaris italians, cosa que va generar una gran polèmica, va prometre al primer ministre Mario Draghi que no li faltarà gas.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

En tot cas, el pas dels mesos fa que el vent bufi a favor dels països europeus. El consum de gas baixa dràsticament a partir de la primavera. En aquesta època de l’any, la demanda cau fins a un 60% respecte la de gener. Però cal preparar-se per al que queda d’hivern i el següent, per si les coses s’acaben torçant més del que s’espera.

En aquesta crisi tot pot passar, però els experts creuen poc probable que Putin decideixi tancar del tot l’aixeta, principalment perquè també suposaria un cop dur per a l’economia de Rússia. El 85% de les exportacions del gas rus van a parar als països de la UE. Un factor de pressió per a Putin, a més, és el gasoducte Nord Stream 2, que recorre el llit del mar Bàltic fins a connectar amb Alemanya, sense passar per Ucraïna, per aprovisionar d’energia Europa central. El gasoducte està pendent de l’aprovació del Govern de Berlín per posar-lo en marxa. Rússia té un gran interès en aquest nou conducte ja que s’afegirà al ja en funcionament NordStream, inaugurat el 2011. El Nord Stream 2 doblarà la capacitat actual d’aquesta infraestructura. Més venda i més beneficis.