Macron promet un «president nou» en la seva cerimònia d’investidura

«En els temps més difícils, França sempre ha demostrat el millor d’ella mateixa. Ara ens trobem en un d’aquests moments». Amb aquestes paraules, el president francès, Emmanuel Macron, va inscriure l’inici del seu segon mandat en l’actual successió de crisi en una Europa sacsejada per la guerra a Ucraïna després d’haver patit la pandèmia de la covid-19. 

El dirigent centrista ha celebrat aquest dissabte la seva cerimònia d’investidura després d’haver sigut reelegit amb el 58,55% dels vots davant la ultradretana Marine Le Pen (41,45%). Lluny de l’optimisme de 2017, quan un jove president de 39 anys va assumir les regnes del poder, i de la seva cuidada escenografia –llavors va sorprendre amb el seu passeig pels Camps Elisis amb un vehicle militar, una referència a Charles de Gaulle–, va ser un acte clàssic i monòton. Més aviat insípid.

«El poble francès no va prorrogar el mandat que s’acaba. Aquest poble nou, diferent al de fa cinc anys, va confiar a un president nou un mandat nou», va assegurar el president durant el seu discurs al saló de festes al Palau de l’Elisi a París. Aquest acte marca el tret de sortida al segon quinquenni de Macron. També ha suposat una oportunitat per donar un impuls a la seva presidència. Tot i que és el quart cap de l’Estat que aconsegueix la reelecció en la història de la Cinquena República –després del general De Gaulle, François Mitterrand i Jacques Chirac–, no sembla disposar del clàssic període de gràcia posterior a una victòria electoral.

«Actuar sense parar»

«Actuar sense parar»La celebració de la seva reelecció el 24 d’abril ja s’havia caracteritzat per un ambient més aviat desangelat. Aquella nit, a l’esplanada de la torre Eiffel, va pronunciar un breu discurs amb la intenció de donar una imatge de modèstia, allunyada de l’arrogància que tant se li ha retret. 

La seva intervenció en la cerimònia d’investidura sí que ha tingut més contingut polític. Conscient de «la gravetat dels temps difícils que ens acompanyen», ha promès «actuar sense parar» per defensar França i Europa. Una acció destinada, «en primer lloc, per evitar qualsevol escalada després de l’agressió russa contra Ucraïna i ajudar que la democràcia i la valentia s’imposin». També s’ha referit al fet de convertir el seu país «en una gran potència ecològica».

«En aquests temps convulsos, hem de ser els servidors del dret i els esclaus del deure», va dir, citant Victor Hugo, en l’inici de la cerimònia el president del Consell Constitucional (equivalent del Tribunal Constitucional), Laurent Fabius. Després d’haver proclamat els resultats oficials dels comicis, Fabius va recordar «el preocupant malestar democràtic».

Des de l’equip del president, havien promès un acte auster. No obstant, seria exagerat qualificar-lo així tenint en compte l’elevat nombre d’assistents: més de 450. Els expresidents Nicolas Sarkozy i François Hollande, els ex primers ministres Manuel Valls, Jean-Pierre Raffarin... La llarga llista de convidats va reflectir allò en què s’ha convertit el macronisme: una «gran coalició» entre el centredreta i el centreesquerra, el que queda dels partits que van compondre en el passat el bipartidisme francès.

Lenta designació d’un nou primer ministre

Lenta designació d’un nou primer ministreDesprés de la seva investidura, l’agenda europea marcarà l’inici del segon mandat del dirigent centrista. Dilluns pronunciarà un discurs al Parlament Europeu a Estrasburg el Dia d’Europa i es reunirà amb el canceller alemany, Olaf Scholz, a Berlín. 

En aquests moments, no obstant, la principal preocupació del president és la configuració d’un nou Govern que haurà de ser ratificat per l’Assemblea Nacional després de les eleccions legislatives del 12 i el 19 de juny. Primer, Macron designarà un nou primer ministre que reemplaci el poc carismàtic Jean Castex. Dues setmanes després de les presidencials, encara es desconeix el nom del futur cap de l’Executiu. Aquest anunci no tindrà lloc fins a finals de la setmana que ve, com a mínim. 

Notícies relacionades

El moviment de Macron es converteix en partit i passa a dir-se Renaixement

El "Guantánamo" dels palestins

La premsa francesa ha especulat amb un ampli espectre de noms durant aquest període d’espera, especialment llarg tenint en compte la tradició francesa. El comissari europeu Thierry Breton, Véronique Bédague (exdirectora de gabinet de Valls), el ministre d’Agricultura Julien Denormandie... El perfil dels candidats és variat. «Brigitte Macron (la dona del president) pressiona perquè el càrrec a Matignon recaigui en una dona (recordem que l’única dona que va ocupar aquest càrrec va ser Edith Cresson durant el mandat de François Mitterrand)», explica al diari ‘La Tribune’ el periodista Marc Endeweld, bon coneixedor dels racons del macronisme.

L’esquerra francesa ha aprofitat aquestes setmanes de silenci i immobilisme de Macron per configurar una inesperada coalició unitària de cara a les legislatives de juny. El líder d’aquesta aliança, l’insubmís Jean-Luc Mélenchon, ha ocupat aquests últims dies el centre de l’escena política. Per a aquests comicis, el partit del president ha sigut rebatejat amb el nom de Renaixement i compareixerà juntament amb altres formacions de centre i centredreta en la coalició Junts. La promesa d’un «nou president» consisteix de moment en un simple canvi de sigles.