El Suprem dels EUA, a punt de suprimir el dret a l’avortament

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha decidit acabar amb el dret a l’avortament al país tal com ha estat regulat i constitucionalment protegit les últimes cinc dècades. Així es desprèn del primer esborrany de l’opinió majoritària de l’Alt Tribunal que ha obtingut en exclusiva ‘Politico’.

La filtració, que apunta a un punt d’inflexió en la història dels drets reproductius dels EUA, immediatament ha provocat un terratrèmol polític i social i promet marcar de manera intensa la vida política als EUA, que afronten eleccions legislatives al novembre.

El text a què ha tingut accés ‘Politico’ i que ha publicat íntegrament, amb les seves 98 pàgines, és del febrer. Tot i que res és definitiu fins que es publiqui l’opinió final, i hi podria haver canvis en el text o en els vots abans d’aquesta publicació, que s’espera en els pròxims dos mesos, la contundència de l’opinió escrita pel jutge Samuel Alito i a la qual donen suport quatre jutges més de la majoria conservadora que hi ha al Tribunal, amb nou membres, apunta al gir sísmic.

Revocació

«Roe va ser clamorosament errònia des del principi», escriu Alito en una referència a Roe v. Wade, la decisió de 1973 que va donar protecció federal constitucional als EUA al dret a l’avortament. «Mantenim que Roe i Casey han de ser revocats», es llegeix també en l’opinió, en al·lusió a una altra sentència del Suprem de 1992 que va ratificar el dret i, tot i que va deixar als estats més marge per regular, els continuava impedint que prohibissin l’avortament abans que el fetus fos viable, un moment que habitualment s’estableix entre les 22 i 24 setmanes de gestació.

L’opinió, amb la qual es resol el cas que es va plantejar després de l’adopció d’una draconiana llei del Mississipí que prohibia pràcticament tots els avortaments després de 15 setmanes d’embaràs, assevera que «és hora d’acatar la Constitució i tornar el tema de l’avortament als representants elegits pel poble». «La Constitució no fa referència expressa al dret a obtenir un avortament», ha escrit també Alito, que afirma que «la conclusió ineludible és que el dret a l’avortament no està profundament arrelat en la història i tradicions de la nació».

El Suprem deixaria així la regulació de l’avortament en mans dels estats, que són els que podrien decidir si el permeten o no. Almenys en 13 de controlats pels republicans hi ha preparades lleis que, amb una sentència revocant Roe (i no eliminant només algunes de les proteccions que oferia), immediatament farien l’avortament il·legal. Nou més tenen normes similars bloquejades pels tribunals que podrien recuperar-se si es revoca Roe i set més tenen preparades lleis que expressen la intenció de fer-ho. 16 estats progressistes i el Districte de Colúmbia, mentrestant, tenen lleis que protegeixen el dret a l’avortament.

A Alito el secunden els jutges conservadors Clarence Thomas i els tres nomenats per Trump: Neil Gorsuch, Brett Kavanaugh i Amy Coney Barrett. Segons ‘Politico’ els jutges progressistes Stephen Breyer, Sonia Sotomayor i Elena Kagan preparen una o diverses opinions de dissens. A la publicació s’explica que no és clara quina posició adoptarà el president de l’Alt Tribunal, el conservador John Roberts, però segons la CNN la seva opinió seria acceptar la llei de Mississipí però no revocar completament Roe.

Batalla política

L’impacte de la filtració té múltiples fronts. Avança la batalla política al voltant de l’avortament, que ja s’esperava que tingués un lloc central de cara a les legislatives. En un país on segons els sondejos la majoria de nord-americans defensen garantir el dret i mantenir les proteccions que ara amenaça d’eliminar el Suprem, organitzacions progressistes han organitzat protestes per a aquest dimarts. I el mateix dilluns a la nit, quan diversos centenars de persones a favor es van reunir en la vigília davant l’Alt Tribunal a Washington, on van aparèixer també grupuscles d’opositors, les reaccions de republicans i demòcrates han confirmat la intensificació de l’enfrontament.

Per als conservadors, que fa dècades que lluiten contra l’avortament, i en els últims anys han promulgat als estats que controlen lleis cada vegada més restrictives, és una victòria.

Els demòcrates, en canvi, han pronunciat crítiques ferotges. Nancy Pelosi i Chuck Schumer, líders a les dues cambres al Congrés, han emès un comunicat en què asseguren que si la decisió es confirma quedarà «com una abominació, una de les pitjors i més nocives decisions en la història moderna». I ressorgeixen les veus que criden a aprovar legislació federal que protegeixi el dret a l’avortament, però per aconseguir-ho, i ja que no tenen la majoria de dos terços necessaris al Senat, és una cosa per a la qual els demòcrates necessitarien abans acabar amb la pràctica del filibusterisme. Almenys un dels seus senadors, Joe Manchin, s’oposa ferotgement a fer-ho.

Els progressistes adverteixen no només del retrocés que la sentència del Suprem tal com està a l’esborrany representaria per als drets reproductius de les dones, i especialment de les més pobres i de minories, sinó de l’amenaça que la sentència planteja per a altres drets. La congressista Alexandria Ocasio-Cortez, per exemple, ha denunciat que el raonament d’Alito que l’avortament i drets «no tenen arrels en la història» i el desmantellament de l’estructura que protegia les interrupcions de l’embaràs sota arguments de privacitat posa en perill avenços i proteccions en altres camps, com els drets civils i el matrimoni gai.

As we’ve warned, SCOTUS isn’t just coming for abortion - they’re coming for the right to privacy Roe rests on, which includes gay marriage + civil rights.

Manchin is blocking Congress codifying Roe. House has seemingly forgotten about Clarence Thomas. These 2 points must change https://t.co/5Isec0osV0

— Alexandria Ocasio-Cortez (@AOC) 3 de mayo de 2022

Un Suprem polititzat

La filtració, que tot i que no és la primera que surt del Suprem sí que és la de més envergadura, sacseja també durament la mateixa reputació del Suprem. Els portaveus de l’Alt Tribunal s’han negat a fer comentaris i nombrosos polítics dels dos partits i observadors han advertit del mal que fa que per primera vegada s’hagi conegut públicament un esborrany abans que hi hagi una sentència definitiva, una filtració que es debat qui ha pogut fer i amb quins interessos.

La institució de poder inigualat està, a més, cada vegada més colpejada per les ombres de la politització. En el mandat de Donald Trump es van nomenar tres dels jutges que han establert la supermajoria de sis conservadors davant tres progressistes. Les tres nominacions i les posteriors sessions de confirmació al Senat van estar carregades de polèmica i tensió, i el mateix ha succeït amb la confirmació de Ketanji Brown Jackson, la jutge nomenada per Joe Biden per rellevar Stephen Breyer.

Notícies relacionades

El Suprem dels EUA posa el dret a l’avortament al caire de l’abisme

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Al desembre, quan es va celebrar la vista per al cas del Mississipí que ara decideix el Suprem, la jutge progressista Sonia Sotomayor va alertar que la institució estava cada vegada més sacsejada per aquestes ombres de pèrdua d’independència i politització de les qüestions que aborda. «¿Sobreviurà aquesta institució la fetor que això crea en al percepció pública que la Constitució i la seva lectura són només actes polítics?», va plantejar en la vista sobre l’avortament. «Si la gent creu que tot això és política, ¿com sobreviurem?, ¿com sobreviurà el Tribunal?»