Sense cap dia de descans, Macron i els seus rivals comencen la batalla electoral de les legislatives

Des de la instauració el 2002 d’un mandat de cinc anys per al cap de l’Estat, aquests comicis parlamentaris es van convertir en un pur tràmit per al partit vencedor en les presidencials. No obstant, la ultradretana Marine Le Pen (derrotada diumenge, però amb més del 40% dels recolzaments) i l’esquerra liderada per Jean-Luc Mélenchon (socioecologista) volen trencar aquesta lògica. És a dir, imposar al dirigent centrista una majoria alternativa a l’Assemblea Nacional, i per tant un govern de diferent signe, el que a França es diu una cohabitació. Aquestes eleccions parlamentàries ja han sigut batejades com «la tercera volta».

Les decisions que prendrà Macron en els pròxims dies tindran la mirada posada en aquests comicis. El Consell Constitucional (equivalent gal del Tribunal Constitucional) anunciarà oficialment dimecres els resultats definitius, tot i que ja es coneixen. A partir d’aquell dia i abans del 13 de maig –data en què hi havia previst el final de l’actual mandat presidencial–, tindrà lloc la cerimònia d’investidura del dirigent centrista, el quart president a aconseguir la seva reelecció en la història de la Cinquena República després de Charles de Gaulle, el socialista François Mitterrand i el conservador Jacques Chirac. 

Anunci d’un nou primer ministre

Anunci d’un nou primer ministreDesprés d’aquest acte, està previst l’anunci del nou primer ministre. Llevat d’una sorpresa majúscula, reemplaçarà el poc carismàtic Jean Castex, al capdavant de l’executiu des del juliol del 2020. Després s’anunciaran els noms dels ministres del primer govern del nou mandat de Macron. Segons les especulacions de la premsa francesa, pocs dels actuals ministres seguiran en el càrrec i es preveuen novetats. 

«Els pròxims anys no seran tranquils», va assegurar Macron en el seu sobri discurs de celebració de la seva victòria des del Camp de Mart, des de la zona de la Torre Eiffel, on va evitar donar la imatge triomfalista que se li va retreure en el passat. Sap que el cicle electoral encara no s’ha acabat. «Som conscients del context del país i que hi ha unes fractures a les quals hem de respondre», va declarar aquest dilluns a l’emissora de ràdio RTL la ministra de Treball, Elisabeth Borne, que sona com a primera ministra, tot i que aquestes especulacions solen fallar. La societat francesa surt fracturada d’aquestes presidencials. Així ho reflecteix el fort recolzament a Le Pen entre els obrers (67%) i empleats (57%) que van acudir a les urnes.

Enmig d’aquest context electoral i agitat a Europa –amb la guerra a Europa i la crisi dels preus de l’energia–, l’elecció del nou primer ministre tindrà una evident rellevància. Segons la tradició de la política gal·la, aquest s’encarrega de portar a terme la campanya de les legislatives, tot i que el principal puntal del macronisme és la figura del president. 

El mateix Macron segueix de prop el procés de designació dels candidats de la seva coalició –formada per La República en Marxa (el seu partit), però també pel Modem de François Bayrou, Horitzons de l’ex primer ministre Édouard Philippe i altres petits partits– en les 577 circumscripcions en què es divideix el territori francès. És conscient d’una de les especificitats d’aquest segon mandat: la legislació francesa estableix un màxim de dos mandats consecutius i el 2027 no podrà presentar-se per aquesta raó. El nom del seu successor serà present al llarg del mandat –de moment, el favorit és Philippe– i podria suscitar divisions i faccions en el seu grup parlamentari.

La «tercera volta» de Mélenchon i Le Pen

La «tercera volta» de Mélenchon i Le PenAbans d’això, Macron haurà d’aconseguir una majoria parlamentària. «Faig una crida a tots ells, des de la socialdemocràcia fins a la (dreta) gaullista, passant pels ecologistes», va afirmar el 2 d’abril durant un míting a París sobre la seva voluntat de sumar a la seva «gran coalició», entre centredreta i centreesquerra, nous dirigents procedents de Els Republicans, el Partit Socialista i de sectors moderats dels verds. Després d’haver sumat entre tots dos a penes el 6% dels vots en la primera volta, la dreta republicana i els socialistes afronten aquestes legislatives amb el temor de perdre una part considerable dels seus diputats.

«Podeu vèncer el senyor Macron i elegir un altre camí», va assegurar diumenge Mélenchon. Les negociacions de l’esquerra insubmisa amb comunistes i verds, i en menor mesura amb els socialistes, avancen bé per presentar candidatures unitàries de l’esquerra al juny, sota el paraigua mélenchonista de la «Unió Popular» i el programa del Futur en Comú. Segons un sondeig d’aquest dilluns, que s’ha d’agafar amb pinces ja que encara falta un mes i mig per a les legislatives, aquesta aliança de l’esquerra podria aconseguir uns 100 diputats (d’un total de 577 escons).

Notícies relacionades

Macron, el president camaleó

Macron governarà amb més de la meitat de França en contra

La ultradreta també vol donar la sorpresa en les legislatives. No obstant, es desconeix si el partit de Le Pen i el del polemista Zemmour es presentaran en coalició o per separat. La líder del Reagrupament Nacional (RN) optarà a la seva reelecció com a diputada en la seva circumscripció del nord de França, convertida en el seu laboratori polític. Malgrat haver obtingut el 41% dels vots en la segona volta, es confrontarà una altra vegada a l’escull del sistema electoral.

 El 2017, després d’haver aconseguit el 33% en les presidencials, amb prou feines va obtenir set diputats. Històricament, les legislatives no van ser un terreny favorable per al lepenisme, però ara vol trencar aquesta tradició amb l’actual recomposició de la política francesa.