Eleccions a França
Temor a Alemanya davant una victòria de Le Pen
Una presidència de la candidata ultradretana tindria conseqüències imprevisibles per a l’eix París-Berlín
Així estan les enquestes per a la segona volta dels comicis francesos
Quan el pròxim diumenge l’electorat de França decideixi entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen, Alemanya estarà mirant de reüll el país veí. Una victòria de la candidata ultradretana tindria conseqüències imprevisibles per a l’eix Berlín-París, el motor polític de la Unió Europea. El temor ha augmentat a Alemanya els últims dies per les referències explícites de Le Pen a posar fi a la col·laboració entre els dos principals països de la UE tal com ha funcionat fins ara.
«Soc conscient de les interdependències econòmiques i de les recíproques influències culturals entre Alemanya i França», ha dit Le Pen durant la campanya, en la qual ha advertit, no obstant, que, en cas de guanyar, posarà fi a «la ceguesa francesa davant Berlín», que segons ella ha marcat les relacions entre els dos països durant la convivència entre Macron i Angela Merkel. Un enorme símbol d’interrogació s’aixeca, per tant, sobre la cancelleria alemanya respecte al futur de les relacions amb el Palau de l’Elisi a l’espera que les urnes parlin a França.
Postura inequívoca
La postura del Govern alemany respecte a la segona volta de les presidencials franceses és inequívoca: el canceller federal alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, ha firmat aquesta setmana una carta conjunta amb Pedro Sánchez i el primer ministre portuguès, António Costa, que insta obertament els francesos a vota per Macron. «És l’elecció entre un candidat demòcrata, que creu que la força de França s’amplia en una UE poderosa i autònoma, i una candidata d’extrema dreta que obertament es posa al costat dels qui ataquen la nostra llibertat i la nostra democràcia», resa la carta publicada a França pel diari ‘Le Monde’.
La insòlita crida conjunta de Scholz, Sánchez i Costa indica una mica de desesperació atesa la possibilitat real que Le Pen pugui arribar a l’Elisi. «El malson de Le Pen» titulava recentment el diari conservador ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ una columna d’opinió sobre el procés electoral al país veí, que qualifica de «fatal» per als interessos d’Alemanya i per al futur de la UE.
«La UE ja no seria la mateixa», adverteix el parlamentari verd Anton Hofreiter, que presideix la Comissió d’Europa del Bundestag. Hofreiter, una de les principals veus del partit ecoliberal que forma l’actual Coalició Semàfor, que sosté Scholz a la cancelleria, és ben clar a l’hora d’analitzar les conseqüències d’una possible victòria de Le Pen: «És difícilment imaginable que el tàndem francoalemany pugui continuar funcionant amb ella. No oblidem que Le Pen és una ultradretana», va dir recentment Hofreiter en una entrevista amb l’agència de notícies Reuters.
Final de la col·laboració militar
Malgrat les incògnites que generen una eventual victòria lepenista, la candidata presidencial ultra ja ha anunciat una mesura: posaria fi als programes de col·laboració militar amb Alemanya. «A causa de les diferències fonamentals i les divergències incompatibles, trencaríem totes les cooperacions amb Berlín», ha dit Le Pen. S’acabaria, per exemple, així la producció conjunta d’armament entre els dos països.
«L’extrema dreta vol trencar l’amistat entre França i Alemanya, i al seu lloc establir una aliança militar amb Rússia», va dir Macron abans de la primera volta de les eleccions. Amb la invasió russa d’Ucraïna com a teló de fons, les advertències del president francès apunten a la importància de l’agenda internacional que ha cobrat la campanya electoral gal·la.
Mitjans i analistes alemanys donen per fet que una Le Pen presidenta debilitaria conscientment l’eix Berlín-París i reforçaria les seves relacions bilaterals amb països del flanc est de la UE amb una orientació ultranacionalista i euroescèptica, com la Polònia governada pel PiS o l’Hongria de Viktor Orbán.
L’evolució de la relació entre París i Moscou és una incògnita tenint en compte que Le Pen ha intentat amagar durant la campanya la seva proximitat amb el Kremlin als llarg dels últims anys. En tot cas, una victòria de Le Pen «seria probablement el desafiament més difícil de la història de la UE», va dir recentment el politòleg Joachim Schild, professor de la Universitat de Trèveris, en una entrevista amb el portal Euractiv, especialitzat en política europea.
La posició d’AfD
Notícies relacionadesEl consens que s’escampa a Alemanya sobre el perill d’una victòria de Le Pen contrasta amb la postura de la ultradreta d’AfD, que no amaga la seva aposta per la victòria de la candidata alternativa a Macron: «L’elecció presidencial a França suposa una gran oportunitat, no només per reorientar França, sinó també l’OTAN i la UE: adeu als equivocats camins globalistes», han dit aquest divendres els portaveus d’AfD per a política exterior i europea.
AfD no només ha mostrat pràcticament des dels seus inicis proximitat amb Le Pen i Putin, sinó que des de fa mesos també assumeix el discurs contrari a les «elits globalistes» que han adoptat altres moviments ultradretans europeus com Vox a Espanya o l’orbanisme a Hongria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Espanyol-Osasuna (14.00 hores) L’acomiadament més cruel de Chen
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Sorteig Extraordinari del Gordo ¿Quant toca per euro jugat en cada premi de la Loteria de Nadal el 2020?
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació
- No és país per a pactes