Zelenski proposa a Moscou intercanviar al líder prorús Medvedtxuk per presoners de guerra

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha proposat a Moscou intercanviar el líder del partit ucraïnès prorús Plataforma Opositora per la Vida, Víktor Medvedtxuk, per nenes i nens presoners de guerra, en captiveri rus.

Zelenski ha explicat que Medvedtxuk, de qui ha publicat aquest dimarts a les xarxes socials una fotografia en què apareix emmanillat, va estar amagat durant més de 40 dies, i ha qualificat de «simbòlica» la seva captura.

⚡️BREAKING: Pro-Kremlin lawmaker, Putin's crony Medvedchuk captured.

Zelensky announced that Viktor Medvedchuk, a lawmaker with the pro-Kremlin party Opposition Platform was captured by the Security Service. Medvedchuk is accused of treason. He escaped house arrest in February. pic.twitter.com/M3SIi65uht

— The Kyiv Independent (@KyivIndependent) 12 de abril de 2022

Hores abans de l’habitual discurs vespertí del mandatari ucraïnès, el cap del Servei de Seguretat d’Ucraïna, Ivan Bakanov, havia confirmat que Medvedtxuk vestia la indumentària militar ucraïnesa per ocultar-se entre les forces nacionals, segons les agències ucraïneses.

En aquest sentit, Zelenski ha assenyalat que aquestes accions de disfressar-se de militar ucraïnès mostren «cinisme». «És important que els nostres cossos policials i militars també considerin aquesta possibilitat [l’intercanvi]», ha afegit el mandatari ucraïnès.

Després de sortir a la llum la publicació de Zelenski, el portaveu de la Presidència ucraïnesa, Mikhaïlo Podoliak, havia assegurat a les xarxes socials que «avui Medvedtxuk s’ha d’amagar en una presó ucraïnesa per sobreviure». «La seva vida està garantida per una llarga condemna a la presó», ha afirmat.

Per la seva banda, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha incidit, després de transcendir la informació, que és necessari esperar per comprovar la veracitat de la fotografia davant el gran flux d’informacions falses que es donen aquests dies, segons apunta l’agència russa TASS.

El líder prorús, aliat del president rus, Vladímir Putin, estava sota arrest domiciliari des de fa més d’un any acusat de traïció. No obstant, a finals de febrer, poc després de la invasió russa d’Ucraïna, es va anunciar que s’havia escapat, segons la premsa ucraïnesa.

Les autoritats ucraïneses van imposar l’any passat un paquet de sancions contra Medvedtxuk i altres polítics prorussos, incloent-hi la seva dona, en el marc d’una investigació sobre el finançament del terrorisme. Kíiv va informar llavors que tots els béns d’aquests opositors es troben subjectes a sancions durant un període de tres anys.

MATANÇA DE CIVILS

Al marge d’això, Zelenski també ha assenyalat que, malgrat que ja s’han conegut algunes imatges de crims de guerra en ciutats com Butxa, els assassinats en massa a Borodianka, Hostómel, Makàriv, Txerníhiv i a les regions de Khàrkiv i el Donbass, «no s’han comentat encara».

«Hi ha un creixent nombre de proves i altres dades oficials dels terribles crims dels invasors a les zones on, per desgràcia, van poder entrar. Sobre la violència dels militars russos contra les dones, contra els nens. Sobre la violació múltiple», ha dit.

A més, ha apuntat que les autoritats ucraïneses establiran «la veritat completa» sobre tots aquests crims. «No importa quant de temps i esforç calgui, en trobarem tots els responsables», ha afegit.

Respecte al possible ús d’armes químiques durant un atac a la ciutat portuària de Mariúpol, denunciat pel batalló Azov, un grup d’extrema dreta dependent del Ministeri de l’Interior ucraïnès, Zelenski ha precisat que no és possible treure conclusions «al cent per cent» de quin tipus de substàncies eren, més encara quan les investigacions es produeixen enmig dels combats.

«Ateses les repetides amenaces de propaganda russa de l’ús d’armes químiques contra els defensors de Mariúpol, i tenint en compte l’ús repetides de municions de fòsfor per l’Exèrcit rus, per exemple, a Ucraïna, el món ha de reaccionar», ha demanat.

Així, Zelenski ha recordat que cal «reaccionar proactivament», ja que aquests fets seran «una humiliació per al món democràtic». Per això, ha reiterat la seva petició de «multiplicar els paquets de sancions».

«GENOCIDI», SEGONS BIDEN

D’altra banda, el president ucraïnès ha agraït al president dels Estats Units, Joe Biden, que hagi qualificat de «genocidi» les accions russes al país. «Veritables paraules d’un veritable líder», ha dit.

«Dir les coses pel seu nom és fonamental per fer front al mal. Estem agraïts per l’assistència nord-americana brindada fins ara i necessitem urgentment més armes pesants per evitar més atrocitats russes», ha dit Zelenski en el seu perfil oficial de Twitter.

L’Administració Biden ha acusat Putin de crims de guerra, però fins ara no s’havia referit a les seves accions a Ucraïna com a «genocidi», un terme que sí que ha fet servir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

«Les evidències estan augmentant. Es veu diferent de la setmana passada. Més evidències estan sortint literalment de les coses horribles que els russos han fet a Ucraïna», ha dit el mandatari nord-americà, i ha afegit: «N’aprendrem més i més, sobre la devastació».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

En aquest sentit, ha deixat clar que els advocats internacionals decidiran si es qualifiquen aquestes accions com a «genocidi». «Així ens ho sembla a nosaltres», ha reiterat Biden en una trobada amb periodistes posterior a una roda de premsa a l’estat d’Iowa.

Aquesta escalada semàntica es produeix després de les matances de Butxa, on han aparegut més de 400 cadàvers, molts d’ells de civils lligats de mans, i a l’estació de Kramatorsk, on míssils russos van acabar amb la vida de més de 50 persones.