Putin encarrega investigar els crims d’Ucraïna a un fiscal que Espanya vincula a la màfia

El Govern de Vladímir Putin ha volgut donar rèplica a les crítiques de la resta del món pels crims comesos als territoris ucraïnesos de Butxa i Kramatorsk, que nega que siguin obra del seu exèrcit, encarregant una investigació al respecte al fiscal Aleksandr Bastrikin, persona de la seva màxima confiança. Però es dona la circumstància que Bastrikin és un dels ciutadans russos inclosos a la llista negra elaborada per la Fiscalia General de l’Estat pels seus vincles amb el crim organitzat i la corrupció a Espanya, tal com publica en exclusiva ‘El Periódico de España’, mitjà del mateix grup editorial que aquest diari.

L’ara president del Comitè d’Investigació de Rússia –que va ser assenyalat a Espanya en la denominada operació Troica per haver actuat «al servei» de la màfia de Sant Petersburg–, ha ordenat que s’obrin causes penals en relació amb la retirada militar de la localitat de Butxa, on es van trobar més de 400 cadàvers de civils després de la sortida de les tropes russes. I ha fet el mateix pel bombardeig de l’estació de tren de Kramatorsk, que va provocar la mort d’almenys 50 persones. Rússia no admet cap responsabilitat en aquestes matances, així que oficialment les indagacions de Bastrikin s’han obert per la difusió d’informacions «falses» per part de les autoritats ucraïneses contra l’Exèrcit rus, cosa que podria implicar penes de fins a 15 anys de presó.

Bastrikin és un personatge de l’entorn pròxim a Putin i ha sigut inclòs al llistat elaborat pels fiscals d’Anticorrupció Juan José Rosa i José Grinda per les relacions que va mantenir amb l’organització criminal Tambovskaia-Malixevskaia –encapçalada per Gennadios Petrov i Aleksandr Malixev–, que van ser destapades gràcies a les gravacions fetes per la Guàrdia Civil per ordre judicial.

Sancionat pels EUA

Bastrikin ha estat sota diverses lupes. Va ser objecte de sancions per part dels Estats Units i del Regne Unit per no impedir la mort a la presó de l’advocat Serguei Magnitski. Aquest lletrat va ser empresonat mentre estava investigant la presumpta implicació d’autoritats russes en la sostracció de 200 milions d’euros del fons d’inversions Hermitage, propietat del ciutadà britànic Bill Browder.

Pel que fa a les investigacions a Espanya, la Fiscalia Anticorrupció no va arribar a formalitzar cap acusació contra Bastrikin al considerar que no era competent per investigar aquest funcionari i que corresponia a l’Estat rus desenvolupar les indagacions pertinents.

No obstant, en l’escrit d’acusació presentat pel Ministeri Fiscal a l’Audiència Nacional contra els integrants del presumpte clan mafiós Tambovskaia especificava que Bastrikin havia actuat en benefici de Petrov. De fet, segons consta en les esmentades gravacions, el mateix capitost de l’organització mafiosa arriba a mostrar la seva satisfacció per l’elecció el 2007 de Bastrikin com a màxim responsable del Comitè d’Investigació de l’Oficina del Fiscal General de Rússia.

El nomenament de Bastrikin

La transcripció d’aquesta conversa realitzada per la periodista Anastasia Kirilenko destaca que el 22 de juny de 2007 Petrov parla amb Leonid Khristoforov, integrant del clan Malixevskaia, sobre el nomenament de Bastrikin: «L’home ha sigut designat. De qui et vaig parlar, ¿recordes? Així que està fet, té el càrrec. Un de molt rellevant també». «Oh, genial», contesta Khristoforov. Bastrikin va ser nomenat aquell mateix dia, 22 de juny de 2007, president del Comitè d’Investigació de la Fiscalia General de Rússia.

Aquest organisme, que el 2011 va passar a denominar-se Comitè d’Investigació de Rússia, curiosament és el responsable de la lluita contra la corrupció i d’analitzar les actuacions de la Policia i de les autoritats públiques. Per això, Bastrikin és el principal instigador de les acusacions presentades contra el líder opositor Aleksei Navalni, que compleix dues condemnes de tres i nou anys de presó.

Bastrikin mantenia els seus contactes amb la màfia de Sant Petersburg a través del general en cap de la Direcció Principal del Ministeri de l’Interior de Rússia Nikolai Nikolaevitx Aulov i de l’ex alt càrrec de la Fiscalia Ígor Sobolevski, que era el número dos del Comitè. En una altra conversa entre Aulov i Petrov, el primer informa Petrov que un equip de 30 oficials anava a investigar les activitats de Vladímir Kumarin (Barsukov), el líder de l’organització mafiosa rival de Petrov a Sant Petersburg. Dos mesos després, Kumarin va ser arrestat, i des d’aleshores es manté a la presó, segons informa The Insider.

A instàncies del ‘rei’

Dies després, Petrov diu a Leonid Khristoforov, sempre segons les gravacions, que l’operació policial s’havia portat a terme a instàncies del «rei»: «El que vull dir és que la voluntat del ‘rei’ respecte al veí és molt específica. [...] El meu amic Ígor [Sobolevski], subcap d’aquesta nova estructura, em va trucar ahir a la tarda».

En l’escrit d’acusació s’al·ludeix així mateix que Bastrikin hauria arribat a reclamar a Petrov que l’ajudés a trobar una oficina a Sant Petersburg. Unes gestions que segons les gravacions hauria realitzat el número dos del fiscal Ígor Sobolevski, que, per cert, també està inclòs en la llista negra de la Fiscalia espanyola.

El 4 de març de 2009, el llavors fiscal general de l’Estat rus Iuri Txaika va visitar Madrid per reunir-se amb un homòleg, Cándido Conde-Pumpido. I de manera secreta, tal com va explicar aquest diari, va reclamar a l’Estat espanyol la informació que els fiscals José Grinda, David Martínez Madero i Juan Carrau havien obtingut sobre el general Nikolai Nikolaevitx Aulov i Ígor Sobolevski. El primer tenia, sempre segons Anticorrupció, una relació «estreta» amb els capitostos del clan mafiós, a qui informava dels assumptes que s’investigaven. Per la seva banda, Sobolevski mantenia una «freqüent» comunicació i un intercanvi de «favors» amb el clan.

Proves contra Sobolevski

El fiscal en cap de Rússia, Iuri Txaika, va traslladar a les autoritats espanyoles que volia tenir proves sobre el general Aulov, i així bloquejar el seu nomenament, un objectiu que segons expliquen a aquesta redacció les fonts consultades «es va aconseguir». També Sobolevski hauria sigut destituït del seu lloc a la Fiscalia, en el qual es va mantenir Bastrikin, molt pròxim a Vladímir Putin.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

L’Audiència Nacional va absoldre el 2018 17 integrants secundaris del clan mafiós de Petrov i Malixev, al no poder provar que aquests havien blanquejat a Espanya les ingents quantitats de diners procedents de les activitats delictives de l’organització criminal a Sant Petersburg. No obstant, una segona resolució, aquesta de 23 de desembre de 2021, va possibilitar que els magistrats de la Sala Penal canviessin de criteri i condemnessin Irina Ussova, la germana de la parella de Malixev, per blanqueig de capitals. Els jutges van decretar l’embargament del saldo d’un compte que aquesta dona tenia bloquejat a Espanya, que disposava de 416.167 euros. Ni Petrov ni Malixev han sigut extradits a Espanya, ja que Rússia no entrega els seus nacionals a altres països.

Des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, Bastrikin, que depèn directament de Vladímir Putin com a president rus, ha ordenat l’obertura de diferents investigacions sobre la difusió d’«informació deliberadament falsa» sobre les activitats de les forces armades russes a Butxa; sobre el bombardeig de l’estació de tren de Kramatorsk; i la mort d’una dona a Mariúpol «en mans de nacionalistes ucraïnesos». També ha encarregat l’obertura d’indagacions sobre la suposada existència d’una presó controlada pel batalló Azov destinada a recloure opositors prorussos, que haurien sigut objecte de maltractaments; i sobre la presumpta utilització d’armes biològiques per part d’Ucraïna.