Ni per a tu ni per a mi, per a tots dos

El president Salvador Illa no es volia arriscar a una derrota parlamentària amb la principal llei que ha de tirar endavant el Govern: la de pressupostos. Però Oriol Junqueras tampoc tenia pensat cedir després d’haver situat una línia vermella que no podia satisfer Illa: l’encaix legal per a la recaptació de l’IRPF. El pacte assolit per donar aire a la negociació dels comptes, pel qual el Govern retira els pressupostos i Esquerra avala un suplement de crèdit de més de 5.000 milions, és un acord d’estabilitat en el qual totes dues parts cedeixen per guanyar tots dues.

Un error de càlcul

A ningú se li escapa que la retirada dels pressupostos parteix d’un error de càlcul i de la pressió negociadora. Illa va decidir aprovar el projecte en el Consell Executiu el 27 de febrer després que Junqueras vetés les xifres al no aconseguir prou garanties del Governcentral amb la recaptació de l’IRPF. La reunió amb Pedro Sánchez a la Moncloa el 23 de febrer i la dissonància amb el relat de la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que va comunicar a Junqueras que no complirà el traspàs del tribut, van malmetre les expectatives.

El cap del Govern creia que posar en marxa el compte enrere forçaria ERC a avenir-se a la seva posició. Però el cop sobre la taula del president va enfadar més els republicans, atrapats en una condició que sabien que no es compliria abans del 20 de març, el termini per decidir si els pressupostos continuaven la seva tramitació. Tot i que Junqueras volia (i continua volent) aprovar els pressupostos, ja que no l’afavoreix la inestabilitat que provoca especulacions sobre un possible avanç electoral al qual no es pot presentar perquè encara no se li ha aplicat l’amnistia, va deixar clar que no recularia, i Illa no va poder convèncer el Govern espanyol en plena batalla amb el PP a les autonomies.

Una via per a l’acord

Illa i Junqueras es van reunir al Palau de la Generalitat dimarts a la tarda i van pactar un ni per a tu ni per a mi, per a tots dos: el president va garantir al líder d’ERC que no convocaria eleccions i li va oferir retirar els comptes, però, a canvi, li va reclamar diluir l’IRPF com a condició indispensable per forjar un acord i centrar la negociació en els assumptes que incumbeixen a la Generalitat. El cap del Govern manté que la recaptació del tribut parteix d’un acord signat i que el complirà, però que necessita més temps. En paral·lel, s’enfortirà l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè estigui en disposició d’assumir l’impost quan toqui, iniciant una gestió compartida com s’està fent amb el de matriculació.

Junqueras va acceptar, però l’horitzó es va fixar a finals de juny, quan es preveu que Montero estigui damunt l’autobús de campanya electoral a Andalusia. Ara bé, qui assumeixi les seves funcions arribarà al despatx amb aquesta carpeta sobre la taula i res assegura que es comprometi amb això a l’accedir al càrrec.

ERC pot lluir que ha condicionat els passos del Govern i que la Generalitat no patirà problemes de tresoreria perquè podrà pagar nòmines amb els pràcticament 6.000 milions d’euros que s’aprovaran avui en el Consell Executiu.

L’última oportunitat

Notícies relacionades

Junts ajorna la investigació a Comín per assetjament i agressió

La Zarzuela ja confirma la invitació que Sheinbaum va enviar al Rei

Sense línies vermelles, l’acord és possible. Ara hi ha una via oberta per negociar els pressupostos i més opcions que abans, ja que tots dos es garanteixen l’estabilitat sense la pressió del calendari. Als dos costats de la taula són conscients que aquesta és la seva última oportunitat: el projecte no es pot dilatar més enllà de l’estiu, perquè amb el temps s’enverina la confiança segellada i perquè hi ha esdeveniments que el poden distorsionar, com la possible tornada de Carles Puigdemont a Catalunya.

Illa necessita lluir els seus primers i previsiblement últims pressupostos. L’any vinent sembla inhàbil per als acords a causa de les eleccions municipals i generals, i el 2028 els catalans tornaran a ser cridats a les urnes. Així que la negociació comença ara, amb la vista posada en uns comptes de legislatura que han d’aguantar per als pròxims tres anys.