L’alcalde de Mariúpol denuncia que Rússia utilitza crematoris mòbils per «tapar les empremtes dels seus crims»

Les tropes de Rússia han intensificat el setge contra Mariúpol —ciutat del sud-est d’Ucraïna amb sortida al mar d’Azov— i es preparen per a l’ofensiva final després de diverses setmanes amb la localitat assetjada. Mentrestant, més de 150.000 civils es mantenen en una situació límit, sense serveis bàsics, com ara aigua o calefacció, i sense la possibilitat d’abandonar la ciutat en condicions segures a través de corredors humanitaris.

Quan es compleixen gairebé sis setmanes de guerra des que Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna, l’Exèrcit de Moscou va anunciar dimarts l’«ofensiva final» a Mariúpol, després que vencés el termini perquè les forces ucraïneses deposessin les armes i abandonessin l’urbs en direcció al territori controlat per Kíiv. Es tracta d’una ciutat fonamental per als russos, ja que els serviria per establir un corredor terrestre entre les autodenominades repúbliques independents prorusses de Donetsk i Lugansk —a la regió del Donbass— i l’annexionada Crimea.

«Els intents d’assaltar Mariúpol no s’aturen. Els defensors de la ciutat van mantenir una heroica defensa durant més de 40 dies i van refrenar les aclaparadores forces dels invasors russos», ha assenyalat l’alt cap ucraïnès.

L’última anàlisi de l’Institut per a l’Estudi de la Guerra apunta que l’Exèrcit rus continua colpejant Mariúpol utilitzant artilleria i força aèria, i «les forces ucraïneses sembla que estan efectuant una resistència organitzada en algunes parts de la ciutat».

«Crematoris mòbils»

En aquesta situació, l’alcalde de Mariúpol, Vadim Boitxenko, ha denunciat aquest dimecres que les tropes russes «estan mirant de tapar les seves empremtes» i han començat a operar amb crematoris mòbils per fer desaparèixer les «empremtes dels seus crims». El primer regidor ha assenyalat en un missatge a Telegram que, «després del genocidi generalitzat comès [a la ciutat de] Butxa, els principals líders de Rússia han ordenat la destrucció de qualsevol prova dels crims comesos pel seu exèrcit a Mariúpol».

«Fa una setmana, algunes estimacions cauteloses van situar el nombre de morts en 5.000. Però, atesa la mida de la ciutat, la destrucció catastròfica, la durada del bloqueig i la ferotge resistència, desenes de milers de civils de Mariúpol podrien haver sigut víctimes dels ocupants russos», ha remarcat. Fins al moment, no hi ha cap balanç precís de víctimes a Mariúpol, ja que l’ONU, que fa un recompte independent, admet que falten dades de zones que, com Mariúpol, es mantenen inaccessibles actualment.

A Mariúpol, una ciutat situada a la vora del mar d’Azov que va arribar a tenir mig milió d’habitants, només queden unes 160.000 persones, que, segons el Govern de Kíiv, estan a punt de viure una catàstrofe humanitària, ja que no disposen d’aigua, electricitat, medicines ni altres serveis bàsics a causa dels atacs i el setge de què són objecte des de fa setmanes per les tropes russes. Referent a això, el Ministeri de Defensa britànic ha assenyalat que els russos estan impedint l’accés de l’ajuda, «probablement» per buscar que les forces ucraïneses «es rendeixin».

Corredors humanitaris

L’alcalde de la ciutat creu que Rússia no té «cap pressa» per autoritzar alguna operació humanitària que aconsegueixi evacuar per complet la ciutat i s’està ocupant de silenciar els testimonis potencials de les atrocitats que s’estan cometent. Boitxenko ha lamentat els retards en les evacuacions, malgrat els teòrics acords entre Kíiv i Moscou, i ha apuntat que alguns ciutadans directament havien optat per sortir en vehicles privats cap a Berdiansk, una localitat controlada per les tropes russes, a través d’una ruta «molt difícil i intermitent».

Notícies relacionades

L’ecosinistre de la matança de Butxa ressona a Kíiv

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Aquest dimecres, Ucraïna ha obert 11 corredors humanitaris per evacuar els civils atrapats, tot i que la vice primera ministra, Irina Veresxuk, ha precisat que els qui tractin de fugir de Mariúpol hauran d’utilitzar els seus propis vehicles. Fins al moment, els intents de portar autobusos a la ciutat assetjada per evacuar els civils han fracassat.

Així mateix, Boitxenko ha acusat els russos de «reclutar terroristes locals» i membres de brigades especials perquè els recolzin en aquestes comeses. «El món no ha vist una tragèdia de la magnitud de la que viu Mariúpol des dels camps de concentració nazis», ha reiterat Boitxenko. Els «racistes han convertit tota la nostra ciutat en un camp d’extermini. Desafortunadament, l’esborronadora analogia està guanyant més i més confirmació. Això ja no és Txetxènia o Alep [Síria]. Aquest és el nou Auschwitz», ha conclòs.