¿Agent doble?

Israel i Egipte, enfrontats per Ashraf Marwan: ¿espia o magnat a Mallorca?

Tel Aviv vol donar carpetada a la idea que el promotor de Son Vida i amo de l’hotel tenia una vida oculta

Israel i Egipte, enfrontats per Ashraf Marwan: ¿espia o magnat a Mallorca?
4
Es llegeix en minuts
Matías Vallés
Matías Vallés

Periodista

ver +

Ashraf Marwan no només estava enamorat de Mallorca, sinó que la va fer servir com a trampolí per portar a terme excel·lents negocis. Aquest químic egipci reciclat en financer va ser un destacat promotor de la urbanització de Son Vida, a més de copropietari al costat de la seva família de l’hotel amb estructura de castell que defineix els paratges, i de la qual va arribar a ostentar personalment un cinc per cent.

Per a Israel, un dels primers magnats a aterrar a Son Sant Joan a bord d’un reactor privat Gulfstream era l’espia més valuós al si del Govern egipci. No només va ocupar la cartera de ministre d’Informació, sinó que va ser el cap dels serveis secrets del Caire. Des d’aquests càrrecs privilegiats que compatibilitzava amb la posició de gendre de Nasser casat amb la seva filla Mona, va alertar els israelians de la imminent ofensiva àrab que desembocaria el 1967 en la Guerra dels Sis Dies. El resultat, una victòria arrasadora del petit país sobre els seus poderosos veïns. Els responsables de la Intel·ligència israeliana utilitzaven la comparació que «és com si tinguéssim algú dormint al llit de Nasser». Literalment.

Quant a Egipte, no es va consolar mitjançant el repudi de la traïció de Marwan, que sovint desplaçava al Son Vida la seva sogra Tahia Nasser vídua del rais, sinó que va defensar que es tractava d’un espia doble. En tal qualitat, hauria proporcionat informació falsa a Tel Aviv a més de recopilar dades en la següent confrontació bèl·lica de 1973. L’ambivalència del magnat és bàsica per defensar el maltractat honor egipci, que en un altre cas hauria patit l’engany d’un polític emparentat amb el més pròxim que ha tingut el país de les piràmides a una família reial.

Marwan va morir a l’exclusiu barri londinenc de Mayfair el 2007, arran d’una caiguda des del balcó de la seva vivenda. L’estrany accident d’un cadàver sense sabates, i que havia sigut visitat per dos homes d’extracció oriental, va obligar a una investigació exhaustiva. Quinze anys després, Israel ha decidit donar carpetada a la controvèrsia sobre la fidelitat de l’espia, atribuint al financer amb base a Mallorca una dedicació exclusiva als interessos de Tel Aviv.

A partir de la confessió d’un membre de la intel·ligència egípcia, el professor Uri Bar-Yosef especialitzat en la Guerra dels Sis Dies o Yom Kippur i autor d’El Ángel: El Espía Egipcio que Salvó a Israel ha conclòs que «aquest testimoni hauria de deixar conclosa la polèmica sobre l’adscripció d’una vegada per sempre». És difícil que Egipte accepti el veredicte del seu veí sobre un personatge a qui el ‘New York Times’ va definir com «l’espia més efectiu en la història del Pròxim Orient».

En canvi, ningú dubta del compromís de Marwan amb Mallorca. A l’illa va teixir una trama d’influències que incloïa els seus socis, el traficant d’armes Adnan Kashoggui i el dictador libi Muammar Gaddafi. El membre més destacat i desconegut del Mossad és recordat pels qui el van conèixer a l’illa com un personatge elegant que mai es desposseïa de les seves ulleres fosques. Parlava pausadament, i l’activitat del Son Vida li oferia el camuflatge ideal per a la seva intensa tasca d’intermediació econòmica i política. Marwan no només va avisar Israel de les escomeses àrabs, sinó que també va dissuadir els seus ocupadors jueus d’iniciar campanyes inspirades per falses alarmes. Marwan no limitava Mallorca a aparador dels seus nombrosos negocis. Segons el prestigiós diari israelià ‘Haaretz’, també va utilitzar Palma com a base de les seves reunions amb els enviats del Mossad, al costat de capitals europees com Roma i París. Quan desitjava impressionar un contacte o un periodista, el convidava a l’illa. Entre els segons, el britànic Chris Blackhurst es va desplaçar a Palma a l’avió privat de l’empresari. Va deixar anotat que «a Mallorca vam ser tractats com reis. Ens desplaçàvem en tot moment en una flotilla d’automòbils per l’illa, disposàvem de taula als millors restaurants. No entenc què hi pintava jo, podríem haver parlat a Londres per confeccionar el perfil que m’havien encarregat. No obstant, estava clar que desitjava atrapar-me a les seves xarxes, establir una complicitat».

Notícies relacionades

El paper excèntric de Mallorca li va concedir el paper de plataforma sobre els conflictes de l’Orient Mitjà. La connexió del familiar de Nasser amb el Mossad se superposa a les visites d’Arafat en temps de Bruno Kreisky, un altre actor capital a la regió. Entre els amics de l’espia egipci a qui Israel pretén monopolitzar, es trobava el primer ministre libanès Rafic Hariri, també amo d’una casa a Son Vida i així mateix víctima d’una mort violenta. La xarxa es completa amb Kamal Adham, un altre amic dels anteriors amb casa a Son Vida i que va ser el cap de la intel·ligència saudita en temps del rei Faisal.

Sembla difícil superar la rocambolesca imatge d’un gendre de Nasser al servei d’Israel, però Mallorca ho ha aconseguit. Otto Skorzeny, el lloctinent de Hitler que no només va dirigir campanyes triomfals de les SS sinó que va alliberar Mussolini, coordinava des del seu xalet mallorquí Moré Vermell l’activitat dels antics nazis després de la Segona Guerra Mundial. Alhora, havia sigut contractat per força pel Mossad per col·laborar amb Israel, una pirueta a l’altura del disputat Ashraf Marwan.