Els EUA aproven que els linxaments es considerin delicte d’odi

El president dels EUA, Joe Biden, va signar dimarts una llei històrica aprovada pel Congrés que converteix en delicte d’odi els linxaments, una forma d’assassinat racista que va acabar amb la vida de milers d’afroamericans durant més d’un segle. «Centenars i centenars de projectes similars han fracassat. Durant els últims anys s’han penalitzat delictes d’odi, inclòs un que vaig signar l’any passat per combatre la covid-19. Però no hi havia una llei federal que prohibís els linxaments fins avui», va declarar Biden després de firmar el text al roserar de la Casa Blanca.

La llei, aprovada per la Cambra baixa i el Senat, és una iniciativa de memòria històrica que castiga amb fins a 30 anys de presó els linxaments, que són assassinats sovint per part d’una multitud, que als EUA anaven lligats a l’odi als afroamericans. Aquesta mena d’execucions de persones negres per motius racistes van ser comuns al sud del país durant el segle XIX i la primera meitat del XX i es van reduir després del moviment dels drets civils en la dècada de 1960. D’acord amb el president, més de 4.400 afroamericans van morir per linxaments entre 1877 i 1950, generalment al sud del país, però també alguns al nord. Homes, dones i nens negres eren penjats en arbres, cremats, ofegats o castrats per multituds mentre «famílies blanques es reunien per celebrar l’espectacle i prendre’n fotografies», va retreure Biden.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Tot i que alguns historiadors opinen que no hi ha hagut linxaments notables des de fa quatre dècades, d’altres no hi estan d’acord i apliquen aquesta etiqueta a casos com el d’Ahmaud Arbery, assassinat a trets el 2020 mentre feia exercici a l’estat de Geòrgia. La llei porta el nom d’Emmett Till, linxat 14 anys després de ser segrestat i torturat per homes blancs a Mississipí el 1955, un dels episodis més brutals de la història racial del país.

El 1900, el que llavors era l’únic congressista negre dels Estats Units, George Henry White, va presentar el primer projecte de llei per criminalitzar els linxaments però va fracassar, igual que els gairebé 200 intents més en els següents 121 anys. La vicepresidenta nord-americana, Kamala Harris, va reivindicar en l’esdeveniment que les víctimes de linxaments eren propietaris de negocis, professors, activistes i altres persones que «treballaven perquè els EUA fossin millors». «Al reconèixer-los avui, reconeixem la nostra història i ens comprometem amb aquesta tasca pendent de continuar lluitant per la llibertat i la justícia per a tothom», va expressar.