Raça i justícia als EUA
Els tres imputats per la mort del jove negre desarmat Ahmaud Arbery, condemnats per assassinat
La mort d’Ahmaud Arberyel 23 de febrer de l’any passat en un barri residencial de Brunswick, en el meridional estat de Geòrgia, va ser el que alguns, incloent-hi Joe Biden quan era candidat a president dels Estats Units, van denunciar com «un linxament» del segle XXI. Aquell dia Arbery, un jove negre de 25 anys, corria a Satilla Shores quan Travis McMichael, el seu pare Greg McMichael i William Bryan, tres homes blancs, van començar a perseguir-lo i el van encerclar. El més jove dels McMichael li va disparar i el va matar. Aquest dimecres, tots tres han sigut declarats culpables de l’assassinat d’Arbery i altres càrrecs.
Tot i que en el cas del més gran dels McMichael i el de Bryan han sigut exonerats d’assassinat dolós, la condemna per assassinat pot comportar-los a tots tres sentències de cadena perpètua. I tots tres estan també imputats per la mort d’Arbery en un cas federal per crims d’odi que començarà a jutjar-se al febrer.
El judici s’ha seguit amb enorme interès als EUA. S’ha celebrat en paral·lel al procés penal que va acabar la setmana passada amb l’exoneració de Kyle Rittenhouse per la mort de dues persones en protestes contra la injustícia racial a Kenosha el 2020 i al cas civil en el qual aquest dimarts van ser condemnats grups supremacistes blancs vinculats a les protestes del 2017 a Charlotesville. I tots tres judicis han posat sobre el tapet qüestions explosives sobre raça, armes i «vigilantisme».
Notícies relacionadesEn el cas d’Arbery i de la condemna dels McMichael i Bryan, el jurat, amb només un integrant negre (malgrat que la minoria representa gairebé el 30% de la població al comtat), ha desestimat les al·legacions de la defensa dels tres homes que només pretenien fer un «arrest ciutadà» en un barri on s’havien produït alguns robatoris. I el veredicte ratifica l’argument de la fiscalia que Arbery, que estava desarmat, no representava cap amenaça i ells no tenien motius ni excusa per considerar el jove sospitós d’haver comès cap crim ni empara legal per perseguir-lo.
La lentitud amb la qual van actuar les autoritats en aquest cas, sense cap arrest en els 74 dies següents malgrat tenir el vídeo que va gravar amb el seu telèfon Bryan, va contribuir a caldejar els ànims i protestes per les injustícies racials als EUA, tensions que van explotar unes setmanes després de la mort en mans de la policia de George Floyd a Minneapolis.
