Inèdites protestes a la Xina contra la política de tolerància zero contra la covid

Escenes inèdites en dos anys de pandèmia de gent protestant, barallant-se amb sanitaris en vestit protector i fins i tot escapant per no ser aïllats mostren com el cansament i la impaciència comencen a fer efecte en la Xina davant l’estricta política oficial de «tolerància zero» contra la covid.

Chinese fighting back …

Shenzhen China - mass protest against Covid lockdown. pic.twitter.com/hX72jFCkGb

— daisymay4263 🌸🌸🌸🌸🌸🌸 (@daisymay4263) 26 de marzo de 2022

El gegant asiàtic va mantenir fins fa poc la crisi sanitària a ratlla amb un tancament gairebé hermètic de les seves fronteres i durs protocols que inclouen l’hospitalització de tots els casos positius i l’aïllament en instal·lacions estatals tant dels contagiats asimptomàtics com de tots els contactes pròxims.

L’estratègia va funcionar fins que la contagiosa variant òmicron es va colar en el gegant asiàtic provocant rebrots a molts llocs , incloent-hi ciutats d’enorme importància econòmica, com Xangai i Shenzhen, i els aïllats van passar de ser unes quantes desenes a centenars de milers –més de 370.000 en el dia d’avui comptant només contactes pròxims–.

Reticents a la tancada

«¡Deixeu-nos sortir!», clamen en un vídeo difós a les xarxes socials els veïns d’un complex residencial de Xangai, on també van quedar registrades escenes de tensió durant el frenesí de la població per proveir-se davant el confinament general que va començar aquesta setmana i les queixes per les males condicions higièniques de les instal·lacions públiques d’aïllament.

Protest against lockdown in Shanghai. "We want to eat. We want to go to work. We have the right to know!"#chinalockdown #lockdown #Shanghai pic.twitter.com/I9DARcC06V

— Eitan Waxman (@EitanWaxman) 27 de marzo de 2022

Tot i que aquest tipus de continguts duren poc a les controlades xarxes socials xineses, molts han sigut compartits també en plataformes occidentals com a Twitter i Facebook –censurades al país asiàtic– il·lustrant que la societat xinesa, malgrat el seu pànic cerval al virus, es ressent tant econòmicament com psicològicament de la duresa de les mesures de contenció.

«El propietari em diu que pagui el lloguer. El banc em diu que pagui el préstec. El Govern em diu que no vagi a la feina i el veïnat em diu que no surti. ¿Però d’on trec els diners? Això ningú m’ho diu», diu un missatge àmpliament compartit a Weibo, el Twittter xinès.

I és que la detecció d’un sol cas pot comportar la tancada de centenars de persones d’un edifici, i fins i tot més enllà, de centres comercials i escoles, on si salten les alarmes per un cas positiu a l’interior no surt ningú fins que tots s’hagin sotmès a una prova PCR.

Hi ha fins i tot escoles internacionals que a Pequín han demanat als pares dels alumnes que enviïn una manta perquè els seus fills la tinguin a l’escola per si de cas han de passar la nit allà.

Menys resignació van mostrar, d’acord amb un altre vídeo, les centenars de persones que omplien a vessar un complex residencial de Xangai on es va detectar un cas positiu. Les imatges mostren com els responsables del lloc van mirar de tancar-los a tots, però la gent es va rebel·lar i va sortir corrents.

A cops de bastó

L’exigència contínua de proves PCR, obligatòries en alguns llocs diàriament per accedir a la feina o al mateix edifici de vivendes, és una altra de les constants d’aquests últims mesos que ha provocat protestes per les llargues cues a la intempèrie.

A les grans ciutats s’hi han instal·lat casetes a cada cantonada on és fàcil, ràpid i assequible –35 iuans, uns 5,5 dòlars o 5 euros– fer-se la prova.

Però als entorns rurals la cosa es complica i la població pot arribar a mostrar-se més reticent, com il·lustra un vídeo en el qual una àvia que està tranquil·lament asseguda a la fresca l’emprèn a cops de bastó amb un treballador sanitari que mira d’acostar-se a ella per prendre-li una mostra.

També s’han difós imatges de baralles a plantofades i puntades de peu entre personal amb vestit protector i veïns, que, tot i que no són la tònica general entre una població de 1.411 milions d’habitants, recullen reaccions que tampoc s’havien vist fins ara.

El tancament de fronteres del qual aquesta setmana s’han complert dos anys també ha calat en l’ànim de la població, en especial dels que tenen familiars a l’estranger que no veuen des que va començar la pandèmia.

Notícies relacionades

Xangai comença un confinament en dues fases per l’expansió de l’òmicron

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els estrangers no residents tenen vetada l’entrada al país, i els nacionals o els forans residents que vulguin tornar a la Xina han de complir amb una quarantena d’un mínim de dues setmanes –sovint tres i fins i tot quatre– en un hotel amb l’obligació d’assumir-ne el cost, a banda del cost desorbitat dels pocs vols autoritzats.

«Recomano a tothom mantenir els fills a prop. Vaig enviar la meva filla a estudiar a l’estranger fa cinc anys i van passar tres anys fins que va tornar. Després de tant temps sense veure’ns, parlant amb ella noto que el nostre llaç afectiu s’ha debilitat. És trist», adverteix una mare xinesa. Segons dades de la Comissió Nacional de Sanitat de la Xina, el país suma des de l’inici de la pandèmia 145.808 casos i 4.638 morts