La remuntada de Mélenchon l’acosta a la segona volta de les presidencials a França

¿I si el principal adversari electoral d’Emmanuel Macron fos l’insubmís Jean-Luc Mélenchon? Fins fa pocs mesos la possibilitat d’una segona volta entre el dirigent centrista i el líder de la França Insubmisa (FI, socis de Podem a França) semblava únicament un somni humit en la ment dels esquerrans gals. Però la seva incipient remuntada als sondejos (14-12%) ha donat força a aquesta hipòtesi de cara a les eleccions presidencials del 10 i el 24 d’abril.

El candidat ecosocialista ha fet aquest diumenge una demostració de força amb l’organització d’una manifestació i un míting multitudinaris a la plaça de la República a París. Més de 100.000 persones, segons la França Insubmisa –segurament una mica menys, però les imatges de la cèntrica plaça plena de gent van ser impressionants–, van acudir a l’acte amb una assistència més gran en aquesta campanya presidencial, eclipsada per la guerra a Ucraïna i la negativa de Macron de participar en els debats televisius previs a la primera volta.

Amb la seva exitosa Marxa per la VI República, l’exministre socialista en el govern de Lionel Jospin pretén accelerar la dinàmica de les últimes setmanes que el va consolidar com l’únic aspirant progressista amb possibilitats d’accedir a la segona volta. Vol erigir-se en el «vot útil» a l’esquerra per deixar fora de la final electoral l’extrema dreta, l’electorat de la qual es divideix entre el polemista ultra Éric Zemmour (12-10%) i Marine Le Pen (18-14%). I enfrontar-se en el duel amb Macron (30%), la condició de favorit del qual es va veure reforçada a causa d’un efecte d’«unitat nacional» després de la invasió russa.

«Un altre món és necessari»

«Un altre món és necessari»«Soc bastant més optimista que fa unes setmanes», va presumir a EL PERIÓDICO Noé Broudic, de 28 anys, un treballador en una empresa de cine d’animació present a la manifestació (al més pur estil la «Marxa del canvi» de Podem el 2015). Amb banderes franceses, de la FI i de sindicats, desenes de milers de persones van desfilar en la protesta prèvia al míting. Com ja va fer en les seves anteriors campanyes presidencials el 2012 i el 2017, el veterà Mélenchon, de 70 anys, va dedicar el seu gran míting a París a la proclamació d’una nova República, més democràtica i amb un model parlamentari reforçat. Com va succeir fa cinc anys, confia que aquesta mobilització doni una empenta a les seves intencions de vot fins al 19%, obtingut el 2017.

«Un altre món és necessari [...]. I som nosaltres els que construirem aquest nou món i ho farem pacíficament i democràticament», va assegurar Mélenchon en l’inici del seu discurs, que va dedicar a «la resistència del poble ucraïnès» i als «russos que resisteixen al seu propi país contra la guerra i al mateix temps contra la dictadura» de Vladímir Putin. Brillant orador, segurament el millor de la política gal·la juntament amb Macron, el candidat insubmís va centrar la seva intervenció en polaritzar amb el president francès, que dijous va presentar un programa clarament ancorat a la dreta, sobretot en matèria econòmica i social.

Convertir les presidencials en un «referèndum social»

Convertir les presidencials en un «referèndum social»«Aquestes eleccions són un referèndum social», va clamar Mélenchon, que va reivindicar la «responsabilitat moral» d’elegir entre una edat de jubilació mínima en 60 anys (després de 40 anys cotitzats) o 65 anys (després d’haver-ne cotitzat 43), com proposen Macron i Valérie Pécresse, candidata d’Els Republicans (socis del PP a França). Després de la invasió russa d’Ucraïna, els eterns debats sobre la seguretat i la immigració van desaparèixer del radar mediàtic a França. Les discussions electorals se centren més en política internacional, la crisi energètica i el poder adquisitiu. ¿Un escenari propici per a l’esquerra insubmisa? ¿O més aviat un obstacle, ja que la campanya ha quedat descafeïnada amb la guerra i això pot afavorir l’abstenció?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«Aquells sectors que en els sondejos apareixen menys mobilitzats són els joves i els votants d’esquerres, just aquells que formen la base de l’electorat de Mélenchon», explica a aquest diari Fabien Escalona, periodista en el digital ‘Mediapart’ i expert en la socialdemocràcia. «La seva imatge personal –degradada per episodis com les inspeccions policials a la seu del seu partit l’octubre del 2018– entre els votants d’esquerres genera molta més controvèrsia que fa cinc anys», afegeix Jean-Yves Dormagen, director de l’institut de sondejos Cluster 17.

A més del decaigut Partit Socialista (3-1%) i d’uns verds que no despunten (6-4%), Mélenchon s’enfronta a la competència interna de l’històric Partit Comunista (5-3%). Els comunistes van ser els seus aliats el 2012 i el 2017, però aquesta vegada presenten el seu propi candidat. La remuntada del líder insubmís no resultarà fàcil. Però si aquesta el porta fins a la segona volta, suposaria un capítol inesperat en la història recent del populisme d’esquerres a Europa. Un epíleg al cicle dels indignats que semblava acabat amb el declivi de Podem i Syriza.