Macron reprèn el camí neoliberal i proposa augmentar la despesa en defensa

Després del parèntesi de protecció social de la pandèmia, el retorn al camí de les reformes neoliberals. El president francès, Emmanuel Macron, ha presentat aquest dijous a la tarda el seu programa per a les eleccions presidencials de França marcat per una orientació econòmica clarament de centredreta, en una roda de premsa que ha durat gairebé quatre hores. Aquestes propostes «s’han alimentat de les crisis que hem passat en els últims cinc anys i que no estaven previstes», va defensar el dirigent centrista. No obstant, Macron aposta per deixar enrere les polítiques expansives per afrontar la pandèmia i reprèn el camí de mesures que probablement indignaran els sindicats i l’esquerra francesa.

«Quan la conjuntura empitjora, hem de protegir els empleats. Però quan aquesta millora, hem d’incitar a tornar a la feina», va assegurar el mandatari francès per justificar aquest retorn de mesures de retallada de drets de l’avançat model social. La primera serà allargar l’edat mínima de jubilació fins als 65 anys. Actualment, els francesos poden jubilar-se a partir dels 62 anys, després d’haver cotitzat entre 42 i 43 anys. Serà un projecte «diferent al del 2017», va dir amb referència a la seva anterior reforma de les pensions, que va treure centenars de milers de persones al carrer l’hivern del 2019 i 2020 i va quedar guardada a un calaix a causa de la pandèmia.

L’esclat de la guerra a Ucraïna ha reforçat la condició de favorit del president francès. La invasió russa ha desembocat en un efecte d’«unitat nacional» i això ha catapultat les seves intencions de vot. Segons els últims sondejos, obtindria al voltant del 30% dels vots en la primera volta i s’imposaria amb claredat davant qualsevol dels seus rivals en la segona, probablement els ultres Marine Le Pen o Éric Zemmour o l’insubmís Jean-Luc Mélenchon (ecosocialista). I això li permet anunciar mesures impopulars per una part significativa de l’electorat.

Retallades en pensions i atur

Retallades en pensions i atur«Hem de fer en els pròxims cinc anys el que ja hem fet durant els últims cinc anys», va defensar Macron. A més de les pensions, vol reformar el sistema d’atur per retallar la despesa pública destinada a ajudar les persones a l’atur. Les mesures sobre l’atur i la jubilació serviran per finançar les disminucions d’impostos proposades per Macron, valorades en uns 15.000 milions anuals. A més d’abaixar els impostos en 7.000 milions a les empreses, promet suprimir l’impost de successions fins als primers 150.000 euros i la cotització anual de 138 euros per finançar el servei audiovisual públic.

Una altra mesura conservadora: exigir als beneficiaris de la renda de solidaritat activa (RSA) –l’equivalent gal de l’ingrés mínim vital– que segueixin cursos de formació durant 15 o 20 hores setmanals si volen rebre aquesta ajuda. Una proposta calcada apareix en el programa de Valérie Pécresse, candidata d’Els Republicans (socis del PP a França).

Mà dura en matèria migratòria

Mà dura en matèria migratòriaTambé va prometre mà dura en matèria migratòria. Va anunciar que, si és reelegit en els comicis del 10 i el 24 d’abril, tots aquells migrants a qui es rebutgi la seva sol·licitud d’asil seran tornats al seu país. «Si un Estat decideix no cooperar –i acceptar el retorn dels migrants expulsats–, es tracta d’un Estat amb el qual adoptarem una política de reducció del nombre de visats», va prometre. «M’és igual, realment, totalment, presidencialment. El que m’importa és el que funciona per al país i ens fa més forts i permet als francesos i les franceses que puguin viure millor», va respondre després de ser preguntat si el seu programa s’inspirava en el de Pécresse.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Tot i que les promeses en economia, seguretat i immigració de Macron s’inclinen a la dreta, fins i tot més que el 2017 –quan prometia voler unir el millor de la dreta i l’esquerra»–, va proposar algunes mesures socials. Per exemple, pujar de 116 a 174 euros les ajudes a les mares solteres, establir una jubilació mínima de 1.100 euros (per a aquells que hagin cotitzat 43 anys) o augmentar les inversions destinades a les universitats franceses, marcades per un fort declivi en l’última dècada. Fins i tot més interessant resulta la seva proposta d’organitzar una assemblea ciutadana per debatre sobre el «final de vida digne».

«Una nació més independent davant les crisis»

«Una nació més independent davant les crisis»Les promeses macronistas per a un hipotètic segon mandat s’inscriuen en la continuïtat de les polítiques aplicades abans de la pandèmia. Però sí que tenen en compte els desafiaments representats per la urgència climàtica i la guerra a Ucraïna. Per aconseguir una descarbonització de l’economia, va recuperar la mateixa fórmula defensada en els últims mesos: combinar l’energia nuclear amb les renovables. En concret, va recordar la seva proposta de construir sis noves centrals nuclears i invertir 30.000 milions en les tecnologies del futur. També va defensar augmentar les inversions per renovar energèticament 700.000 vivendes cada any. En resposta a la invasió russa del territori ucraïnès, va presumir de la seva política d’augment de la despesa militar durant els últims anys del seu mandat, cosa que va permetre que França superi el 2% exigit per l’OTAN. En el cas que aconsegueixi la seva reelecció, va defensar incrementar-lo dels 40.000 milions actuals a 50.000 milions. Una forta pujada de la despesa militar destinada a aconseguir «una nació més independent davant les crisis» i «poder afrontar una guerra d’alta intensitat que pot tornar al nostre continent».