El nombre de refugiats per la guerra a Ucraïna supera els dos milions

La xifra de refugiats que han fugit d’Ucraïna per escapar-se del conflicte ha superat aquest dimarts el llindar dels dos milions, segons ha informat l’ONU, que considera aquesta crisi de desplaçament l’èxode més ràpid a Europa des de la Segona Guerra Mundial. «Avui, el flux de refugiats des d’Ucraïna arriba als dos milions de persones. Dos milions», ha emfatitzat l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), Filippo Grandi, en el seu compte de Twitter.

Today the outflow of refugees from Ukraine reaches two million people.

Two million.

— Filippo Grandi (@FilippoGrandi) 8 de marzo de 2022

Només a Polònia hi han arribat ja més d’1,2 milions de persones que han travessat la frontera des d’Ucraïna, tot i que el flux és igualment constant cap a Eslovàquia (140.000), Hongria (191.000), Romania (82.000) i Moldàvia (82.000), segons les xifres de l’ONU. L’ACNUR també ha constatat que unes 100.000 persones han arribat a territori rus, tot i que en aquest cas les xifres no estan tan clares. Les autoritats de Rússia han assegurat aquest dimarts que 173.000 persones han sigut evacuades des del Donbass, segons l’agència de notícies TASS.

Més tard, l’ACNUR ha publicat unes declaracions de Grandi en les quals, si bé agraeix la rebuda que ha tingut a la seva arribada a la regió, reconeix la profunda tristesa que provoca la situació a Ucraïna. «A les fronteres hi vaig veure un èxode de persones, majoritàriament dones i nens, juntament amb refugiats grans i persones amb discapacitat. Hi van arribar commocionats i profundament impactats per la violència i els seus ardus viatges cap a un lloc segur. Les famílies han sigut destrossades sense sentit», ha indicat.

Així mateix, Grandi ha posat en relleu la resposta d’Europa, especialment al Govern i organitzacions poloneses per la seva «benvinguda encomiable i ben organitzada». Aquestes paraules també les ha estès a Moldàvia i Romania i la resta de països veïns d’Ucraïna. No obstant, l’Alt Comissionat considera «imperatiu» que la comunitat internacional faci «un pas endavant per brindar molt més suport» als refugiats i a les comunitats d’acollida, especialment Moldàvia.

A més, segons les últimes dades de l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides (OHCHR), entre el 24 de febrer i el 7 de març fins a les 24.00 hores del 7 de març del 2022 (hora local), almenys 861 persones han resultat ferides i 474 han mort arran de la guerra a Ucraïna, entre els quals hi ha 17 menors. Les zones més castigades d’Ucraïna són Kíev i les regions de Txerkassi, Txerníhiv, Khàrkiv, Kherson, Mikolaiv, Odessa, Sumi, Zaporíjia i Jitómir, on s’haurien registrat almenys 378 morts i 412 ferits. «L’oficina creu que les xifres reals són considerablement més altes, especialment al territori controlat pel Govern i especialment en els últims dies, ja que s’ha retardat la recepció d’informació d’alguns llocs on s’han produït intenses hostilitats i molts informes encara estan pendents de corroborar», ha assenyalat la portaveu de la institució, Liz Throssell, en un comunicat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Això afectaria, per exemple, les ciutats de Volnovakha, Mariúpol i Izíum, on hi ha denúncies de centenars de víctimes civils. Segons OHCHR, la majoria dels atacs a civils registrats van ser per l’ús d’armes explosives, incloent-hi els bombardejos d’artilleria pesant, sistemes de llançament de coets múltiples i atacs amb míssils aeris.

Discriminació en l’avaluació

D’altra banda, Grandi s’ha pronunciat sobre els informes que denuncien discriminació durant els processos d’evacuació en favor dels ciutadans ucraïnesos i en detriment dels estrangers en aquest país. «Vaig expressar la meva preocupació a les autoritats pertinents, ja que qualsevol acte de discriminació o racisme ha de ser condemnat i totes les persones han de ser protegides», ha manifestat Grandi, que, a més, ha informat que les autoritats es van comprometre que els estats no rebutjaran les persones que fugen d’Ucraïna.