Dret internacional

¿Què és la Convenció de Ginebra i quines regles s’han trencat en la guerra de Rússia i Ucraïna?

El conveni, acceptat per tots els països del món, es basa en tres principis: proporcionalitat, distinció i precaució per evitar les baixes civils

  • La guerra d’Ucraïna, en directe

¿Què és la Convenció de Ginebra i quines regles s’han trencat en la guerra de Rússia i Ucraïna?

AFP/Sergey Bobok

4
Es llegeix en minuts
Begoña González

Les regles de la guerra, o dret internacional humanitari, com se’l coneix formalment, són un conjunt de normes internacionals que estableixen el que es pot i no es pot fer durant un conflicte armat. L’objectiu principal del dret internacional humanitari (DIH) és limitar la barbàrie en els conflictes armats, salvar vides i reduir el sofriment.

Malgrat haver sigut ratificades pels 196 països del món, en la majoria de guerres no es respecten. Les lleis es basen en tres principis bàsics, com la distinció, la proporcionalitat i la precaució, i se’n deriven algunes d’aquestes normes:

Sobre els civils

La Convenció de Ginebra especifica que els civils han de ser respectats en la guerra. No poden ser atacats i, sobretot, han de ser protegits. Sigui quina sigui l’acció, sempre s’ha de vetllar per la protecció dels civils i el simple fet de posar-los en perill hauria de fer avortar qualsevol operatiu. En aquest cas, en la guerra d’Ucraïna, s’han comptabilitzat ja desenes de víctimes civils que majoritàriament han perdut la vida pels bombardejos i atacs aeris. L’ONU va assenyalar en un informe aquest cap de setmana que un total de 364 civils han mort des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, entre ells 25 nens, segons informacions que ha pogut contrastar i documentar. Els ferits, segons aquest mateix recompte, són 759, dels quals 41 són menors. Malgrat aquestes dades, els Serveis Estatals d’Emergències d’Ucraïna ja van elevar la xifra de civils morts a més de 2.000, tot i que no hi ha una verificació independent d’aquesta dada.

Sobre els combatents

Les regles per als combatents són clares. Els combatents s’han de distingir dels civils en totes les operacions militars portant insígnies identificables i portant armes obertament. D’aquesta manera, queda més protegida la figura civil perquè es fa més fàcil distingir-los. A més, la convenció especifica que els combatents han de respectar les regles de la guerra.

Sobre la infraestructura civil

La infraestructura civil ha de ser protegida. Es tracta d’escoles, hospitals, cases de civils, plantes que subministren aigua potable a la població i línies elèctriques. Bàsicament, tot el que els civils necessiten per portar a terme la vida diària. La convenció especifica que tampoc són un objectiu. Les forces russes han destruït o fet malbé més de 1.500 edificis de vivendes, més de 200 escoles i una trentena d’hospitals des que va començar la guerra a Ucraïna, va assenyalar aquest dilluns la presidència ucraïnesa. Al país més de 900 localitats s’han quedat sense aigua, electricitat i calefacció, d’acord amb les autoritats ucraïneses.

Sobre els ferits

Els malalts i ferits han de ser apartats del conflicte independentment de la seva condició. S’han de cuidar, siguin del costat que siguin. Les parts en conflicte també han de poder recuperar i identificar les persones que han mort i facilitar que tornin de manera digna.

Sobre els presoners de guerra i detinguts

La llei estableix que els presoners de guerra i detinguts han de ser protegits. Això inclou actes de violència, intimidació i maltractaments, així com tortures i vexacions. També han de ser tractats amb dignitat i no ser exposats a la curiositat pública, com les imatges que circulen a les xarxes socials. En aquest cas, ha sigut Ucraïna qui ha incomplert la Convenció de Ginebra després de difondre imatges de soldats russos capturats plorant i assegurant que havien sigut enviats a morir al país veí. Així mateix, les informacions sobre la baixa moral de l’Exèrcit rus s’han anat multiplicant en els últims dies i l’Exèrcit ucraïnès va convidar les mares de soldats russos capturats a anar a buscar-los a Ucraïna.

Sobre les armes

Està prohibit l’ús d’armes il·legals i l’ús il·legal d’armes. Sense peròs ni condicions. La llei, per exemple, especifica que s’ha d’evitar l’ús d’armes explosives pesants en àrees poblades, com ciutats, ja que els civils són els qui n’acaben pagant el preu. «Hem vist vídeos de forces russes portant a Ucraïna armes excepcionalment letals, que no tenen cabuda als camps de batalla. Això inclou municions clúster i bombes de buit», va assenyalar l’ambaixadora nord-americana davant l’ONU, Linda Thomas-Greenfield, en un discurs.

Sobre els treballadors i organitzacions humanitàries

La llei estipula que s’ha de permetre que els treballadors i les organitzacions humanitàries operin amb seguretat. La seva feina és portar ajuda i salvar vides sobretot de civils, que recordem que en el punt 1 quedaven blindats. Les sancions i altres mesures restrictives han d’estar dissenyades per permetre que es porti a terme l’acció humanitària, com la creació i respecte dels corredors humanitaris. En totes les situacions, l’ajuda de salvament no s’ha de bloquejar. En aquest cas, múltiples agències i personalitats han denunciat els bloquejos a què estan sent sotmesos els carregaments d’ajuda humanitària per l’Exèrcit rus, així com les repetides violacions de l’alt al foc que hauria d’haver permès l’evacuació de civils als principals corredors humanitaris.

Sobre els emblemes de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja

Sobre això, la convenció estableix que són emblemes protectors i que, en conflicte, només han d’utilitzar-se per assenyalar el personal i les instal·lacions mèdiques, inclosos metges i vehicles de l’Exèrcit o per a treballadors de la Creu Roja i Mitja Lluna Roja, vehicles, instal·lacions i l’ajuda humanitària que porten. En cap cas s’han d’utilitzar amb altres finalitats.