Manifestacions massives i detencions a diverses ciutats russes per la guerra contra Ucraïna

A Rússia no tothom combrega amb Putin. La mostra han sigut aquest diumenge el mig centenar de manifestacions celebrades a diferents ciutats del país, entre les quals la capital Moscou, en contra de la invasió russa d’Ucraïna. La repressió del règim ha sigut potent i més de 3.500 persones han sigut detingudes, segons dades facilitades per Irina Volk, portaveu del ministeri rus d’Interior. L’oenagé OVD-Info, especialitzada en el seguiment de manifestacions, ha quantificat en 11.000 el nombre de manifestants detinguts des que el 24 de febrer Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna. El Govern insisteix que es tracta de concentracions «no autoritzades».

Malgrat les dures intimidacions i l’amenaça de penes de presó, les protestes no s’han aturat, de vegades sense massa afluència, durant deu dies a diferents ciutats. L’opositor rus pres Aleksei Navalni, ferm opositor a la intervenció, ha instat els russos a sortir al carrer cada dia per demanar que s’aturi l’operació militar russa a la veïna Ucraïna.

A Moscou, almenys 560 persones han sigut detingudes, segons dades aportades per l’oenagé OVD-Info, entre les quals un responsable de l’oenagé Mémorial, Oleg Orlov, i la coneguda militant Svetlana Gannuixkina. Almenys 279 persones també van ser detingudes a Sant Petersburg.

La crida de Navalni

Navalni continua animant la població i l’ha instat que «ignori les prohibicions». L’opositor va descriure Putin com un «dictador boig» que ha «tirat per terra tots els èxits del país en qüestió de dies» i «condemnarà el país a la culpa durant dècades». «És normal tenir por, però sucumbir-hi significa posar-se del costat dels feixistes i assassins. Per dignitat, contra Putin, per Rússia i contra la guerra», ha acabat dient Navalni.

Paral·lelament, l’aparell repressor no fa més que endurir-se. Tant la Fiscalia General de Rússia com el Ministeri de l’Interior han reiterat en les últimes hores les advertències a la població perquè no participi en les protestes després de recordar que es castiga amb fins a vuit anys de presó. El Ministeri de l’Interior de Rússia va avisar el dijous 24 de febrer els ciutadans russos que les autoritats prendran «totes les mesures necessàries» per mantenir la llei i l’ordre en les protestes i va advertir que la policia detindrà tots els participants en accions no autoritzades .

La repressió també arriba de ple a l’àmbit mediàtic. L’assetjament sense treva contra els mitjans de comunicació i les xarxes socials indica la determinació del Govern d’ofegar qualsevol veu dissident sobre el conflicte d’Ucraïna, fins i tot si això pogués significar desconnectar la xarxa d’internet de Rússia de la resta del món, asseguren alguns experts.

Notícies relacionades

La policia espanyola veu la mà de màfies dirigint els migrants divendres a Melilla

Escòcia planteja celebrar un segon referèndum d’independència el 19 d’octubre del 2023

El bloqueig de Facebook i la restricció de Twitter va arribar el mateix dia que Moscou va recolzar la imposició de penes de presó als mitjans que publiquessin «informació falsa» sobre l’Exèrcit. La motivació de Rússia «és suprimir els desafiaments polítics en un moment molt tens per a (Vladímir) Putin i el règim, quan es tracta dels que fan preguntes molt difícils sobre per què Rússia continua portant a terme aquesta guerra», va dir Steven Feldstein, investigador principal de la Fundació Carnegie per a la Pau Internacional. Rússia s’afegeix així al minúscul club de països que exclouen Facebook, la xarxa social més gran del món, juntament amb la Xina i Corea del Nord.

Els principals mitjans de comunicació internacionals amb corresponsalia a Moscou han abandonat el país per les amenaces del Kremlin contra els reporters, exposats a ser condemnats a penes de presó per informar en contra del règim.