Guerra a Ucraïna

Fracassada la guerra llampec, Rússia busca desencadenar el pànic

Moscou es prepara per buidar les ciutats de població abans d’ocupar-les

  • Resum d’una setmana de guerra

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

En la guerra d’Ucraïna, potser més que en cap altre conflicte recent, s’ha demostrat que entre les paraules i els fets hi ha molta distància. Durant setmanes i mesos, portaveus, ministres i fins i tot el president de Rússia, Vladímir Putin, han reiterat, una vegada i una altra, que el seu país no tenia cap intenció d’atacar Ucraïna, i que totes les informacions d’una imminent ofensiva militar eren producte de la propaganda occidental. Ara, un cop iniciades les hostilitats, han sigut els civils ucraïnesos els que han constatat, amb amargor, la bretxa que separa els acords, les paraules pronunciades per Moscou, de la realitat.

Malgrat que sobre el paper hi ha un pacte per implementar un alto el foc a les ciutats assetjades per les tropes atacants que permeti la sortida dels civils mitjançant corredors humanitaris, aquestes operacions al voltant del port de Mariúpol, ciutat de 450.000 habitants, i altres localitats s’han hagut de suspendre a causa de les violacions de la treva, segons ha certificat el Comitè Internacional de la Creu Roja (CIRC).

Les escenes que es viuen «a Mariúpol i altres ciutats són angunioses», ha denunciat el CIRC des de Ginebra. Un treballador de l’organització Metges sense Fronteres ha assegurat des de la ciutat a l’agència Reuters que durant la nit «els bombardejos es van fer més intensos i pròxims». D’acord amb aquesta font, el menjar i l’aigua escassegen, i no hi ha calefacció ni subministrament elèctric ni connexió telefònica.

«Continuem dialogant amb les parts sobre el passatge segur a les ciutats afectades pel conflicte», ha continuat dient. En teoria, segons els termes del pacte, les armes haurien d’haver callat a partir de les 7.00 del matí, hora local. No obstant, segons l’alcalde de la ciutat, les operacions d’evacuació s’han hagut d’ajornar una vegada i una altra a causa de les violacions de la treva comeses pel bàndol rus, segons acusa el màxim responsable polític d’aquesta estratègica localitat. La versió proporcionada pel Ministeri de Defensa rus afirma que són les bandes de «nacionalistes» les que impedeixen les operacions de sortida i la circulació de vehicles.

La seva conquista per part de les forces del Kremlin permetria una vella aspiració de què es parlava de forma recurrent des de fa anys: la connexió terrestre de la Crimea annexionada per Moscou el 2014 i les regions rebels de Donetsk i Lugansk. Des de la inauguració del pont que uneix Crimea amb Rússia, el port ha patit un bloqueig de facto en períodes intermitents, i els barcos que es dirigien cap aquesta instal·lació des del veí mar Negre patien retards de setmanes senceres esperant poder travessar la instal·lació i endinsar-se al mar d’Azov.

Evacuació dels civils

L’evacuació dels civils és una qüestió de gran importància atesa l’estratègia militar que està seguint Moscou en aquests primers compassos d’una guerra que es preveu de llarga durada. Segons coincideixen els analistes i denuncien els dirigents polítics ucraïnesos, després del fracàs de la guerra llampec destinada a fer caure el Govern prooccidental de Kíev en les primeres hores d’invasió, les forces russes estan bombardejant infraestructura civil precisament per forçar la sortida de la població de les grans metròpolis i facilitar així l’avanç urbà.

Així sembla haver passat a la localitat de Khàrkiv, després del bombardeig de la seu de l’Administració Regional a la plaça de la Llibertat, o a Zaporíjia, més al sud, després d’un atac rus que va provocar un inquietant incendi a la central nuclear més gran d’Ucraïna i Europa. «Els objectius de Rússia són clars: pànic massiu, baixes civils i danys a la infraestructura», ha denunciat Mikhaïlo Podoliak, conseller del president Volodímir Zelenski.

Notícies relacionades

Mentrestant, a la veïna Rússia, el president Vladímir Putin no s’ha estalviat amenaces i advertències, alhora que feia una valoració positiva del desenvolupament de les hostilitats i desmentia que hagi hagut de recórrer a reclutes per mantenir la intensitat de l’ofensiva. Segons el líder del Kremlin, les sancions declarades contra Rússia, que aïllen i obren una bretxa entre el seu país i Occident, gairebé equivalen a una «declaració de guerra, tot i que gràcies a Déu no s’ha arribat a això», ha apuntat. Això sí, ha amenaçat sense embuts ni pèls a la llengua a qualsevol estat membre de l’OTAN que acudeixi a la crida feta pel president ucraïnès Volodímir Zelenski d’intentar aplicar una zona de no sobrevol al cel d’Ucraïna. «Qualsevol moviment en aquesta direcció serà considerat com una participació en el conflicte armat per part d’aquest país», ha dit en una trobada en un centre d’entrenament de personal d’Aeroflot, la línia aèria nacional, una de les primeres empreses que patiran l’impacte de les sancions.

Malgrat les paraules del màxim mandatari rus, no sembla que la sang acabi arribant al riu, ni que de moment la guerra d’Ucraïna acabi derivant en un conflicte directe entre l’OTAN i Rússia. Els responsables de l’Aliança Atlàntica, conscients de l’escalada que això suposaria, ja han descartat aquesta possibilitat. En una reunió feta divendres, els països aliats van arribar a la conclusió que l’esmentada modalitat d’intervenció no faria més que «empitjorar» les coses.