Ucraïna demana llançagranades antitancs i Espanya n’hi envia 1.370

Les ambaixades d’Ucraïna han concretat en els seus contactes amb els governs europeus i amb els Estats Units quin tipus d’ajuda militar necessiten de forma més peremptòria. En el cas d’Espanya, l’Executiu de Volodímir Zelenski ha formulat la petició sobre un ventall que inclou armes individuals antitancs, canons i munició antiaèria, sistemes de neutralització de míssils, dotació de míssils aire-aire, míssils terra-aire amb els seus sistemes de llançament i coets terra-terra.

En aquesta fase de la invasió, i quan al país ja hi ha el 70% del desplegament cuirassat que Rússia acumulava a les fronteres, la principal necessitat operativa de les Zbroini Sili Ukraini (ZSU, Forces Armades d’Ucraïna) és neutralitzar bateries artilleres, llançacoets mòbils, carros de combat i blindats de transport de tropes, el gruix de la força russa d’ocupació, indiquen fonts militars espanyoles a aquest diari.

En una nota emesa dissabte passat, la legació ucraïnesa va incloure a la seva llista de peticions d’ajuda militar a Espanya drons, armes individuals, metralladores i munició. Tot això, a més d’una petició general de combustible per a vehicles militars.

Amb el gir que va anunciar aquest dimecres Pedro Sánchez en la implicació d’Espanya en la guerra d’Ucraïna –amb la presència al Congrés del ministre conseller de l’ambaixada d’Ucraïna, Dmitró Matiutxenko–, almenys una part d’aquesta petició d’ajuda es veurà complerta. Fins aquest dimecres, Espanya era l’únic soci de l’OTAN que no havia manifestat intenció d’enviar armes de caràcter ofensiu en recolzament d’Ucraïna.

A Europa, i fins a la sessió d’aquest dimecres, Espanya s’havia quedat en aquesta llista amb Àustria, Eslovènia, Bulgària, Malta i Xipre. Sánchez havia explicat en una entrevista concedida a Televisió Espanyola que la contribució en armament d’Espanya a Ucraïna es faria a través del fons europeu de 500 milions d’euros habilitat per armar el país agredit.

Llançagranades d’Aragó

La resta de següents enviaments d’armes a Ucraïna són de moment confidencials. Els llançagranades antitancs de patent espanyola C-90 que fabrica la firma saragossana Instalaza són «candidats òptims» –diuen les mateixes fonts– per formar part del gruix d’aquest material cedit. Instalaza ja té presència als voltants de l'escenari d’operacions ucraïnès: ha tancat un contracte molt recent per subministrar 5.900 unitats de l’antitancs C-90 a l’Exèrcit d’Estònia. La firma va estar a punt de tancar el 2009 a causa de la prohibició de la venda de bombes de raïm, en la fabricació de les quals s’havia especialitzat.

El llançacoets C-90 és una arma individual, lleugera, barata, que pot disparar una sola persona sense preparació militar –a Ucraïna han sigut allistats centenars de milers de civils per a la defensa territorial, una part en forma de guerrilla– i amb una capacitat molt destacada davant els vehicles militars russos: és susceptible de disparar munició tàndem, que, amb una primera explosió destrueix les plaques de la defensa exterior del carro de combat i amb una altra en perfora el blindatge.

No obstant, aquesta arma podria integrar enviaments en una segona fase, ja que ha de ser fabricada, i ara la urgència de la petició ucraïnesa requereix que els països que els ajudin treguin el material dels seus propis arsenals, material ja disponible, emmagatzemat pels seus exèrcits i enviable, sense esperar que es facin efectius encàrrecs a la indústria d’armament.

Míssils en retirada

A l’arsenal de les Forces Armades espanyoles estan més a mà per a futurs enviaments els míssils contracarro TOW 2, que tenen un abast de cinc quilòmetres, amb càmera tèrmica i que poden ser disparats fins i tot des d’una furgoneta civil. Espanya els està retirant de la seva panòplia defensiva per substituir-los pels més moderns Spike, de fabricació israeliana. Fins abans de la pandèmia, l’Exèrcit disposava de 2.000 d’aquests míssils i 200 llançadors. Les fonts militars consultades indiquen que encara n’hi ha la meitat operatius.

Cada un dels TOW costa prop de 3.000 euros. Un d’aquests projectils, disparat pels Estats Units, va matar un fill de Saddam Hussein en la guerra de l’Iraq

En matèria de lluita artillera contra blindats, l’Exèrcit de Terra ha anunciat per canals oficials que la Direcció d’Adquisicions del Comandament de Recolzament Logístic va finalitzar el mes de desembre passat l’obtenció d’una nova munició per als carros Leopard de les Forces Armades espanyoles. Es tracta del projectil HE-MP-T M339, una bala artillera de 120 mil·límetres amb alta capacitat explosiva apta per al combat en escenaris urbans. La patent és de la firma israeliana IMI (Israel Military Industries).

La nova bala trencadora es pot utilitzar contra edificis, estructures, búnquers blindats i esquadrons d’infanteria –segons publica l’últim número de la revista oficial ‘Ejército’–, ja que pot explotar amb retard o en ràfega des de l’aire. És l’última innovació a l’arsenal espanyol, però... inútil per a un enviament d’ajuda militar a l’est d’Europa: són projectils de 120 mil·límetres, i els carros de combat ucraïnesos porten canons de 125. Ucraïna té centenars de tancs T64 i T72 modificats que van sortir d’una fàbrica local al seu dia creada per assortir l’Exèrcit soviètic. Actualment, en el bàndol de l’OTAN només poden subministrar a Ucraïna de forma efectiva munició de carros de combat Eslovàquia, Polònia, Txèquia i Bulgària.

L’última arma que va exportar Espanya a Ucraïna és un morter pesant transportable, l’Alakran, de la firma madrilenya NTGS, capaç de relacionar-se amb altres morters sobre el terreny i amb una molt alta precisió en el disparament.

Difícil enviament

La implicació d’Espanya en el conflicte avança un pas decisiu. Dissabte passat van partir de la base aèria madrilenya de Torrejón dos avions A-400 de l’ala 31 de l’Exèrcit de l’Aire amb ajuda militar... només defensiva: 20.000 quilos de cascos, armilles antifragments i material sanitari d’urgències. El material va ser tret de magatzems de l’Exèrcit a Madrid i València.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

L’evolució de la invasió russa està fent cada vegada més complex l’enviament d’ajuda a Ucraïna. Un país emissor no pot entrar amb un comboi propi en territori d’Ucraïna si no vol ser declarat bel·ligerant per Rússia i, per tant, convertir-se en objectiu militar. Les entregues de material d’ajuda fins al moment es fan en punts pròxims a la frontera. L’enviament de material defensiu de l’Exèrcit de l’Aire va aterrar dissabte passat en un aeròdrom polonès, a 90 quilòmetres de la línia fronterera amb Ucraïna. Un comboi ucraïnès va obtenir autorització polonesa per entrar, recollir-lo i emportar-se’l.

Ara la situació a les fronteres és cada vegada més complexa i més perillosa. Rússia s’ha apropiat de la majoria de l’espai aeri ucraïnès, i els combois militars de la ZSU corren constant perill. Les forces russes miren de tallar en dos el país separant Kíev i les ciutats principals de qualsevol via geogràfica de contacte amb territoris de països de l’OTAN. Per mar, l’entrega es fa impossible. Col·locar material militar occidental en mans dels defensors de Kíev s’ha convertit en una molt difícil missió a hores d’ara de la guerra, coincideixen a assenyalar les fonts militars espanyoles consultades.