¿Què va ser la matança de Babi Iar, que Ucraïna compara amb el bombardeig al memorial de Kíev?

El terror a Kíev es va repetir ahir amb els bombardejos russos més de vuitanta anys després de la matança de Babi Iar, on més de 50.000 jueus van ser assassinats pels nazis i els seus cadàvers volats amb dinamita. L’atac d’aquest dimarts al monument a les víctimes d’aquesta matança va fer reviure l’horror de l’Holocaust a la capital ucraïnesa, on abans de la II Guerra Mundial un de cada quatre habitants era jueu.

L’operació Barba Roja va ser llançada per Hitler a l’estiu del 1941 per derrotar l’URSS. El primer objectiu va ser precisament Kíev.

Baby Iar és al nord-oest de Kíev. El setembre del 1941, els alemanys van ordenar a tots els ciutadans jueus que es congreguessin per ser traslladats. El missatge nazi era clar: «Tots els jueus residents a Kíev i els seus voltants han de presentar-se demà dilluns a les vuit del matí a la cantonada dels carrers Melnikovski i Dokhturov. Han de portar els seus documents, diners, objectes de valor i també roba d’abric. Qualsevol jueu que no compleixi aquestes instruccions i que sigui trobat en algun altre lloc serà afusellat. Qualsevol civil que entri a les propietats evacuades pels jueus i robi les seves pertinences serà afusellat».

Dos anys abans d’aquest fatídic dia, la població jueva era d’aproximadament 175.000 persones, un de cada quatre habitants de Kíev era jueu. En el moment de produir-se aquesta ordre, la comunitat jueva havia descendit a menys de 50.000 persones.

Babi Iar significa ‘el barranc de l’àvia’. A més d’un hospital psiquiàtric en què els nazis van matar tots els malalts que hi havia, aquell negre dilluns de setembre es va convertir en la fossa comuna de 33.771 cossos. Allà hi havia també una presó i, com el seu nom indica, un barranc que les SS van convertir en un patíbul, escenari d’aquest genocidi a plom.

Més de 3.000 homes dels esquadrons itinerants especials formats per membres de les SS i altres integrants de la policia secreta de l’Alemanya nazi van perpetrar la matança a trets.

Dos terços del total de jueus de la ciutat de Kíev van quedar coberts per una capa de terra a la immensa fossa. Durant els mesos següents, la resta dels jueus que havien aconseguit escapar van ser també tirotejats.

Israel s’ofereix a col·laborar en la reparació del memorial a l’Holocaust de Kíev

Per la seva part, les autoritats israelianes han traslladat a les ucraïneses la seva disposició per col·laborar en la reparació del memorial de l’Holocaust de Babi Iar,

«Per instrucció del ministre d’Exteriors, Yair Lapid, l’ambaixador a Kíev està en contacte amb els administradors del lloc i, quan sigui possible, ajudarem a reparar el mal», ha traslladat el Ministeri d’Afers Estrangers israelià en un comunicat recollit per ‘The Times of Israel’.

Lapid ha lamentat els danys ocasionats al monument a l’Holocaust així com a un cementiri jueu pròxim, si bé és cert que s’ha abstingut d’acusar directament Rússia dels desperfectes. «Demanem que es protegeixi i s’honri aquest lloc sagrat», ha afegit.

Les autoritats ucraïneses van denunciar aquest dimarts un atac amb dos míssils a la torre de telecomunicacions de Kíev. A conseqüència d’aquests llançaments, almenys cinc persones van morir i cinc més van resultar ferides.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El memorial Babi Iar es troba als voltants d’aquesta infraestructura de comunicacions, per això es va veure greument afectat per l’explosió dels míssils.

Després d’aquest succés, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, es va preguntar «de què serveix dir mai més durant 80 anys, si el món es queda en silenci quan cau una bomba al mateix lloc de Babi Iar». «La història s’està repetint», va lamentar el mandatari en un missatge a les xarxes socials.