Tensió bèl·lica a l’Est

Preocupació per l’augment dels nivells de radiació a Txernòbil

Ucraïna adverteix que ha detectat signes de radioactivitat, però Moscou ho nega

Preocupació per l’augment dels nivells de radiació a Txernòbil

Marc Marginedas

3
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

Ucraïna ha advertit del registre de preocupants lectures de radiació a la central nuclear de Txernòbil, que va caure dijous en mans de l’Exèrcit rus. Moscou, no obstant, desmenteix aquesta informació i assegura que tot està sota control. «Hi va haver un augment dels indicadors per sobre dels nivells de control», va explicar a l’agència AFP el subdirector del departament ucraïnès per a qüestions de seguretat de les instal·lacions nuclears, Alexander Grigorach, per afegir que el personal n’ha sigut evacuat. El Parlament ucraïnès, la Rada, també va exposar al seu compte de Telegram que el sistema de monitoratge automatitzat havia reportat un augment de «raigs gamma», un signe de radioactivitat, sense especificar-ne el nivell.

Un portaveu de l’Exèrcit rus va assegurar que calia preocupar-se la seguretat del reactor ni pel seu sarcòfag mentre assegurava, al contrari que la part ucraïnesa, que el personal seguia al lloc. «S’ha arribat a un acord amb un batalló de les forces de seguretat de l’energia atòmica d’Ucraïna per assegurar conjuntament els blocs d’energia i el sarcòfag de la central nuclear de Txernòbil», ha declarat Igor Konaixénkov, portaveu del Ministeri de Defensa rus.

La invasió russa d’Ucraïna ha tornat a fer aflorar el nom de Txernòbil. Una paraula coneguda en tots els racons del món des que el 26 d’abril de 1986 la planta nuclear va ser epicentre de l’accident nuclear més greu de la història. Aquell dia, el reactor número 4 de la planta d’energia nuclear va explotar i va alliberar material radioactiu a l’exterior, provocant un greu desastre mediambiental i humà. La malaguanyada infraestructura, actualment convertida en enclavament turístic, està ubicada al nord d’Ucraïna, a 4,7 quilòmetres de la ciutat de Prípiat, a 18 de la ciutat de Txernòbil i a 17 de la frontera amb Bielorússia. Kíev, la capital, es troba només a 70 quilòmetres. Llavors, Ucraïna encara formava part de l’URSS.

Un accés ràpid a Kíev

Aquesta ubicació, junt a la seva empremta històrica indeleble pel desastre, ha fet que Rússia, en la seva ofensiva contra la veïna Ucraïna – ja país independent– proclamés als quatre vents que ha aconseguit el control de la zona. La zona d’exclusió de Txernòbil, que va ser clausurada per l’alt contingut radioactiu que contenia, ocupa 2.600 quilòmetres quadrats que envolta la planta tancada. El gran espai es troba molt a prop de la frontera entre Bielorússia i Ucraïna. Només 17 quilòmetres separen la zona ucraïnesa del país aliat de Moscou, Bielorússia, on Putin ha anat acumulant tropes terrestres en els últims mesos que, finalment, han entrat al país veí. Un accés ràpid per arribar a Kíev.

Amenaces latents

L’ofensiva a la zona ha sigut motiu de preocupació del Govern ucraïnès i diverses organitzacions internacionals perquè encara hi ha risc que aflori material radioactiu en el cas de bombardejos intensos.  Està previst que l’any 2064 s’acabin de desmantellar els reactors. El control de la zona per part de les forces russes també va ser catalogat per l’assessor presidencial ucraïnès, Mikhaïl Podoljak, com «una de les amenaces més greus a Europa en l’actualitat». El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, havia anunciat que els militars del país estaven lluitant contra «les forces d’ocupació russes» per evitar «que es repeteixi la tragèdia de 1986». «Prendre Txernòbil és una declaració de guerra a tot Europa», va dir el mandatari ucraïnès.

L’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) ha assegurat que està seguint la situació a Ucraïna «amb gran preocupació» i ha demanat evitar qualsevol acció que pugui posar en risc les instal·lacions nuclears d’Ucraïna. «És de vital importància que les operacions segures i protegides de les instal·lacions nuclears en aquesta zona no es vegin afectades o interrompudes de cap manera», ha afirmat Rafael Mariano Grossi, director general de l’AIEA. 

Notícies relacionades

El director de seguretat d’energia nuclear de Union of Concerned Scientists, Edwin Lyman, ha posat èmfasi en les amenaces latents garantint que si s’interromp l’alimentació de les bombes de refredament o es fan malbé els tancs d’emmagatzemament de combustible, els resultats podrien ser catastròfics. 

Per Rússia, Txernòbil també té una gran càrrega simbòlica. Molts consideren que la tragèdia, que va generar unes 400 vegades més material radioactiu que el bombardeig d’Hiroshima, va ser una de les múltiples causes que van contribuir a la caiguda de la Unió Soviètica.