La Xina recolza la sobirania d’Ucraïna però defuig la condemna a Moscou

El repte és superlatiu fins i tot per a la diplomàcia de la Xina: mantenir el seu sacrosant respecte a la sobirania aliena sense menysprear Rússia. Se n’ha sortit per ara sense rascades però ens hem de preguntar per la data de caducitat d’aquest equilibri. Si el conflicte ucraïnès s’empantanega, un quadro molt probable, pujaran les condemnes i sancions i arribarà l’hora de retratar-se.

La roda de premsa oferta pel Ministeri d’Exteriors a Pequín quan ja arribaven els despatxos de guerra des d’Ucraïna va discórrer per camins gastats. Un magma d’arguments proucraïnesos com la «sobirania nacional» i prorussos com les «legítimes preocupacions per la seguretat», empolvorat de crides al diàleg i la pau i eludint parlar d’«invasió». De l’amuntegament de vacuïtats d’aquests dies, el més rescatable ho va dir la setmana passada el Ministre d’Exteriors, Wang Yi: «La sobirania, independència i integritat territorial de tots els països s’ha de protegir. I Ucraïna no n’és una excepció».

El principi de no ingerència en afers aliens explica la neutralitat xinesa. Existeixen més arguments que poden consignar-se a títol d’inventari però que empal·lideixen davant l’anterior. El congrés de tardor del partit, per exemple, en què és improbable que a Xi Jinping li agradi que un conflicte amb l’OTAN enfosqueixi l’inici del seu tercer mandat. O l’al·lèrgia xinesa a les declaracions d’independència quan lidia amb el problema taiwanès. O, finalment, la sintonia entre la Xina i Ucraïna. Xi va felicitar recentment el seu homòleg, Volodímir Zelenski, pel 30è aniversari de l’establiment de relacions bilaterals i va al·ludir al respecte de la seva sobirania nacional.

Col·laboració sense límits

La Xina i Rússia han superat les seves desavinences històriques i recentment afirmaven que la seva col·laboració no tenia límits. Hi ha química entre Xi i Putin després d’una quarantena de reunions i als països els uneix el comerç i els laments per la pressió militar nord-americà als seus patis del darrere. Que Putin esperés que s’apagués el peveter olímpic per declarar la independència de les dues repúbliques rebels és una cortesia entre amics, però és improbable que convenci Xi per recolzar les seves accions a Ucraïna. Tampoc va recolzar les de Crimea, Abkhàzia i Ossètia, tot i que sí que el va ajudar a mitigar les sancions econòmiques d’Occident. Cap a aquest escenari ens tornem a dirigir.

La Xina mantindrà la seva equidistància i remarcarà el diàleg, afirma Xulio Ríos, director de l’Observatori de Política Xinesa. «Però sí que és possible que busqui vies compensatòries amb Rússia a les sancions, tot i que tenint cura de no enfrontar-se a Occident. Les relacions amb els Estats Units les dona per perdudes i la seva preocupació més gran és com afectarà les que manté amb Europa. És evident que aquest conflicte acosta Washington i Brussel·les. Si es decanta molt cap a Rússia, en pagarà les conseqüències a Europa», afegeix. «La Xina necessita que no se la vegi com una comparsa de Moscou. Camina pel tall de la navalla, però la diplomàcia xinesa és molt hàbil», opina.

Primer soci comercial

Notícies relacionades

La UE condemna l’atac i anuncia «sancions massives» contra Rússia

Zelenski ordena «infligir el màxim nombre de baixes» a les forces russes

La Xina és el primer soci comercial rus des del 2010, dos anys després que Putin proclamés el seu «gir a Orient», i el seu principal comprador de matèries primes. El seu comerç bilateral encadena rècords: va vorejar els 150.000 milions de dòlars el 2021 després d’un augment anual del 35% i planegen arribar als 200.000 milions el 2024. Tres anys enrere va començar a fluir finalment el gas rus cap a la Xina després de firmar un contracte que s’havia demorat més d’una dècada. La geopolítica va aconsellar acabar amb el febril regateig sobre el preu: la Xina va témer que els Estats Units interrompessin les seves línies navals i Rússia va veure compromès el seu negoci a Europa. Ucraïna fa tornar a aquell escenari, perquè les «severes sancions» que promou Occident impulsarien sense remei Rússia cap a la Xina. No és una sortida idíl·lica per a Moscou, inquieta per la progressiva dependència econòmica de Pequín, però és l’única. La Xina absorbeix la cinquena part del comerç internacional de Rússia, mentre que aquesta amb prou feines suposa el 2% del xinès.

No s’ha afegit la Xina al cor condemnatori global i és descartable que firmi les sancions al Consell de Seguretat. Qualsevol dissensió a les tesis majoritàries és susceptible de ser jutjada de complicitat. El mal a la seva reputació global s’entén com un mal menor a què ja està acostumada. La Xina aconseguirà del conflicte amb Ucraïna, a canvi, que els Estats Units canviïn la prioritat de la seva política exterior, quan Biden havia demostrat la mateixa hostilitat que Trump. L’agenda diplomàtica de Washington, al contrari, està abocada al frenesí. «Sembla una malaptesa estratègica que els Estats Units obrin dos fronts. No sembla aconsellable que acosti els seus dos principals rivals després de la seva sortida desastrosa de l’Afganistan i amb una societat interna fracturada», assenyala Ríos.