Crisi sanitària global

El sector turístic de Tànger, al límit després de dos anys sense ferris

  • La ciutat del nord del Marroc pateix les conseqüències del bloqueig de les connexions marítimes amb la península per la pandèmia

  • «Tinc un client per setmana, la situació és molt difícil», lamenta un comerciant de la ciutat que fa molt temps que no rep estrangers

4
Es llegeix en minuts

El 12 de març del 2020 és una data que recorden molts ciutadans de Tànger. Chebaa estava conduint quan a la ràdio van interrompre la programació per donar la notícia. Farida se’n va assabentar quan va rebre una trucada d’una amiga espanyola que era al país i no sabia si podria tornar, ella per sort havia tornat el dia abans d’un viatge a Turquia. Aquell dia el Marroc va suspendre les connexions marítimes i aèries amb Espanya. 

Aquella setmana Chebaa es va quedar sense feina després de 15 anys sent guia turístic i Farida va tancar les portes del seu hotel. Va ser el preludi. Faltaven pocs dies perquè el país decretés el confinament. Després de les restriccions més estrictes van tornar a aterrar avions amb turistes l’octubre del 2020 i van poder treballar una mica, tot i que durant els dos anys de pandèmia les autoritats van tornar a suspendre les connexions aèries internacionals en dues ocasions més. 

Amb l’arribada de la variant òmicron, van tancar a finals de novembre de l’any passat i està previst que reobrin el 7 de febrer, però no hi ha cap previsió per reprendre les connexions marítimes amb Espanya. Gairebé dos anys després, no ha tornat a salpar cap dels ferris que creuen l’estret i alimenten al sector turístic de Tànger.

«Tinc un client per setmana, la situació és molt difícil», lamenta Khalid. A més, explica que és el pitjor moment que recorda, «fins i tot més que quan hi va haver la guerra del Golf». El seu pare va obrir una cèntrica botiga d’artesania i records el 1968. Mig segle després, està assegut darrere del taulell i mira vídeos amb el seu telèfon. Així es passa el dia, no té pressa per acabar la conversa.

«Abans de la pandèmia tenia feina cada dia, era una època fabulosa, especialment a partir del 2015, que va augmentar l’arribada de turistes», explica Chebaa establert a la terrassa d’un cafè de Tànger, la seva ciutat natal. Ell és guia i explica que la majoria de visitants arribaven amb barco des d’Espanya i venien a passar-hi un dia o el cap de setmana. «Ara no hi ha res de res», lamenta. Explica que el Govern està «intentant fer-hi alguna cosa, però no és suficient, l’única solució és obrir les connexions marítimes i que ens deixin treballar». 

Des del juny del 2020 les autoritats del país ajuden amb 2.000 dírhams (200 euros) al mes els guies com Chebaa i altres persones que viuen del turisme, tot i que per a molts és insuficient per arribar a final de mes. «L’única solució que tenen ara els guies que no treballen són els centres de trucades, a Tànger hi ha 150 guies i 50 d’ells treballen en aquests centres», explica. 

Pocs clients

Farida té un petit hotel de 10 habitacions a la Casba, la zona més antiga de la ciutat. Des de la terrassa de La Tangerina es pot veure la costa espanyola, tot i que aquest dimecres bufa el vent amb força i la poca visibilitat ha esborrat l’altra vora de l’estret. El seu hotel és buit, «mai abans havíem tancat la porta amb clau», lamenta. 

Divendres espera alguns clients que arribaran des de Rabat, però entre setmana no té ningú: «Què hi farem... si hagués de pagar una hipoteca o un lloguer no ho aguantaria». Lamenta que a amics seus no els ha quedat més remei que tancar definitivament. 

La pandèmia va arribar en el seu millor moment, el 2020 tenia més reserves que mai des que fa 17 anys va reformar i va obrir l’hotel, però va ser tot el contrari. Gairebé dos anys després, no ha perdut l’optimisme: «Quan obrin estic segura que hi haurà cues per pujar a l’avió». 

El 2019 van arribar a la ciutat 1,6 milions de persones amb barco des del sud d’Espanya, segons Jamil Ouazzani, director de màrqueting del port de Tànger. Explica que la ruta que connecta la ciutat amb Tarifa és la més important, «cada vegada teníem més creuers». Només el 2020 i el 2021 tenien previstes més de 130 escales d’aquestes embarcacions, però únicament hi van recalar tres abans del tancament. Per a aquest any la previsió era de 77 creuers, però per ara el port continua buit. «Tenim l’esperança que aquest any reobrin, per això continuem treballant, volem tornar a veure els ferris circulant», conclou.

La crisi diplomàtica de rerefons

Notícies relacionades

A la ciutat a ningú se li escapa que la pandèmia no és l’única raó per la qual han deixat de circular els ferris amb Espanya, tot i que molts prefereixen no entrar en aquest tema, «és una qüestió de reis», diu un d’ells. Els dos costats de l’estret també fa mesos que estan allunyats diplomàticament i un dels motius és la posició d’Espanya entorn de la qüestió del Sàhara Occidental, que, segons els dirigents marroquins, és «poc clara». Les relacions diplomàtiques continuen congelades des de l’acollida en un hospital de La Rioja del líder del Front Polisario i la crisi de Ceuta el maig del 2021. 

Aquesta setmana el Govern ha informat que els vols internacionals tornen a aterrar al país el 7 de febrer, un alleujament per a un sector que està al límit arreu del país. Un dia abans que s’anunciés la reobertura aèria, milers de treballadors es van manifestar a diverses ciutats al crit d’«obriu la frontera». Mentrestant, l’altra frontera, la marítima, continua tancada. No hi ha notícies ni rumors sobre la reobertura. Farida continua ventilant i netejant cada dia les habitacions del seu hotel perquè tot estigui preparat. Tànger també ho està.