«Si venen els russos, ens en anirem al bosc»

Sobre un munt de troncs de fusta a punt de ser tallats i amb la serra encara a la mà, Vassili Domkenko, de 65 anys, empleat de TOV Druzhba, un enorme conglomerat agrícola, dona per descomptat que Vladímir Putin optarà per l’atac i que serà precisament a través d’aquesta regió. «Som molt a prop de la frontera», constata. Malgrat la seva avançada edat i comptar amb una nombrosa família de fills i nets, promet que no es quedarà de braços plegats veient com els soldats russos patrullen pel poble. «¡Ens en anirem al bosc a resistir!», assegura, mentre s’indigna quan recorda les zones del seu país que han sigut arrabassades pel totpoderós veí de l’est durant els últims anys: «Abans, Ucraïna estava formada per 24 regions».

«Que es quedin a casa seva»

Més enfurismat si és possible es mostra Gueorgui Epepanovitx, de 66 anys, propietari d’una petita explotació agrícola de subsistència on cultiva cebes, tomàquets i altres vegetals destinats al consum familiar. «Seré un franctirador, quan era jove practicava el tir com esport», afirma al costat de casa seva. La seva total disposició a fer servir, contra un eventual exèrcit enemic, les seves adquirides habilitats amb les armes té una àmplia tradició en tot l’espai postsoviètic. Durant la Segona Guerra Mundial, els franctiradors de l’Exèrcit roig van jugar un paper molt destacat contra la invasió nazi, abatent centenars d’oficials i militars alemanys i minvant la moral d’uns ocupants que, a causa dels precisos trets, ni tan sols podien estar segurs quan descansaven a la rereguarda, lluny del front.

Valentina Schutz, pensionista de 63 anys d’origen txec, viu en una paupèrrima caseta de maó amb la teulada d’uralita, situada en un dels marges del poblet, i no amaga la seva preocupació per una possible invasió. «Ho estan explicant tota l’estona per la televisió», constata. La Valia, com l’anomenen els familiars i coneguts, amb prou feines pot pronunciar un parell de frases en rus sense que se li escapin una o dues paraules en ucraïnès, la seva llengua materna, i s’indigna quan se li recorda que molts asseguren que Rússia i Ucraïna són el mateix país. «¡Que es quedin a casa seva aquests russos!». Si finalment l’atac es produeix, agafarà uns quants estris i se n’anirà a Kíev a casa de la seva filla, a uns 130 quilòmetres al sud.

Idèntic rebuig cap als russos expressa Ígor Bontxarenko, un pescador ocasional de 16 anys, que assegura no tenir por del que pugui passar. «Si venen, hem de lluitar», invoca. Maria Dubois, de 49 anys, botiguera en un dels pocs colmados de Lugoviki, constitueix l’única veu dissonant enmig del cor d’opinions crítiques: «Jo no me n’aniré; ¿on puc anar?», es pregunta, donant a entendre que no compta amb mitjans de subsistència addicionals. Per aquesta dona reticent a deixar-se fotografiar, els russos «són persones, com qualsevol altre».

Desafiament estratègic

Notícies relacionades

La crisi amb Rússia força una treva entre la classe política a Ucraïna

Per què Ucraïna és un focus de conflicte (i com ens afecta)

Tot i que molts esperen que un eventual atac s’origini a l’est, on les milícies prorusses controlen una àmplia zona de territori ucraïnès, si en realitat l’objectiu és fer-se amb el control de la capital ucraïnesa i enderrocar el Govern proccidental, avançar des del nord seria l’opció més fàcil per al Kremlin. Fa més d’una setmana, van començar a arribar a Bielorússia tropes russes que participaran en unes maniobres militars previstes per a mitjans de febrer. A més, Aleksandr Lukaixenko, el president del país, ha incrementat durant les últimes setmanes les crítiques per la presència de tropes aliades en països veïns com Lituània i Polònia.

L’atac des del nord, no obstant, té un important desafiament estratègic. Els soldats haurien d’avançar a través de la Zona d’Exclusió al voltant de la planta nuclear de Txernòbil, una àrea contaminada per la radioactivitat originada durant l’explosió de 1986, amb una natura incontrolada i salvatge. De fet, als dos marges de la carretera de Kíev és possible veure cartells publicitaris on s’ofereixen visites guiades a la planta i una adreça d’internet en què obtenir les entrades per al macabre ‘tour’. Fa uns dies, el Govern ucraïnès va ordenar el desplegament de forces per defensar aquesta zona, fins aleshores molt desprotegida.