La crisi amb Rússia força una treva entre la classe política a Ucraïna

Si l’excap de l’Estat ucraïnès, que encara compta amb un recolzament significatiu entre la població, va calcular que en el seu retorn ningú s’atreviria a ficar-lo a la presó en un moment tan crític per al país, va encertar de ple. Un jutge del tribunal del districte de Perxesk , a Kíev, va rebutjar fa uns dies la petició d’arrest de la fiscalia, tot i que li va ordenar entregar el seu passaport i limitar els seus moviments a la capital. Les acusacions que pesen sobre ell –venda de minerals a les regions rebels de Donetsk i Lugansk– són greus, equivalen a traïció, i en cas de ser condemnat, podria ser sentenciat a 15 anys de presó.

«Posar-lo a la presó hauria provocat una greu crisi interna, amb gent sortint al carrer per protestar en plena amenaça russa; a més, hauria fins i tot generat critiques entre els nostres aliats estrangers», detalla Fedchenko. Aquest analista no allotja cap dubte que el mateix Zelenski es va involucrar personalment en aconseguir un veredicte favorable a la posada en llibertat. «Va transcórrer molt temps entre la tornada i la decisió del jutge de no arrestar-lo», destaca amb sospita.

Polarització

La polarització ha sigut i és una de les marques de la casa en la política domèstica a Ucraïna. Ja abans del triomf de la revolució de Maidan, ja da gairebé vuit anys, ha sigut una tradició que durant el mandat d’un president concret es jutgi o es persegueixi els seus predecessors, rivals polítics i fins i tot els seus partidaris. Així va passar entre Víktor Ianukóvitx i Iúlia Timoixenko, condemnada el 2011 a set anys de presó per abús de poder, o entre Ianukóvitx i l’excap de l’Estat Leonid Kuchma, acusat de l’assassinat d’un periodista també en el mateix any.

Els elevats nivells de corrupció al país, que ocupa el 122è lloc sobre un total de 180 a la llista d’Estats elaborada per Transparència Internacional, afavoreixen l’obertura de casos criminals. Segons l’opinió de Yevhen Mahda, director de l’Institut de la Política Mundial, tot el succeït entorn de Poroixenko després de la seva derrota electoral demostra, que malgrat les seves promeses de lluitar contra la corrupció i actuar de forma diferent, «l’elit política que va arribar al poder el 2019 no és nova» i recorre als mateixos tics i comportaments dels seus predecessors.

Notícies relacionades

L’accent local d’un corrent global

Kast suma Xile al full de ruta dels EUA per a l’Amèrica Llatina

La pregunta que es fan els analistes és si l’aparició de l’enemic extern afavoreix els consensos i una nova forma de fer política. «Depèn», respon Fedchenko. «S’han de reforçar les institucions, professionalitzar-les» per evitar que aquestes es converteixin en una arma llancívola de qui deté el poder contra els seus rivals. Això sí. Manté el seu escepticisme respecte al comportament dels polítics, «sempre lluitant entre si».

La disputa amb Rússia podria tenir un altre efecte col·lateral en l’àmbit de la política interior ucraïnesa: l’enfonsament de les forces polítiques prorusses a Ucraïna, que encara participen en eleccions i compten amb representació parlamentària, i es converteixen en marginals o extraparlamentàries. «En l’actualitat, reben el recolzament del 10% o el 15%, en cas d’una agressió, encara seran més impopulars; des del 2014, l’annexió de Crimea i els successos a Donbass, manquen de capacitat per guanyar unes eleccions presidencials; per aquesta raó, Rússia ha de buscar altres mètodes per intentar exercir la seva influència», sentencia Mahda.